Amblygaster sirm

Infotaula d'ésser viuAmblygaster sirm Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
UICNrisc mínim Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreClupeiformes
FamíliaClupeidae
GènereAmblygaster
EspècieAmblygaster sirm Modifica el valor a Wikidata
(Walbaum, 1792) Amblygaster sirm Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Sinònims
  • Ambligaster sirm (Walbaum, 1792)
  • Clupea harengus sirm (Walbaum, 1792)
  • Clupea pinguis (Günther, 1872)
  • Clupea sirm (Walbaum, 1792)
  • Sardinella leiogastroides (Bleeker, 1854)
  • Sardinella sirm (Walbaum, 1792)
  • Sardinops dakini (Whitley, 1937)[1]

Amblygaster sirm és una espècie de peix pertanyent a la família dels clupeids.[2]

Descripció

  • Pot arribar a fer 27 cm de llargària màxima (normalment, en fa 20).
  • 13-21 radis tous a l'aleta dorsal i 12-23 a l'anal.[3][4][5]

Alimentació

Menja sobretot copèpodes, larves de bivalves i de gastròpodes, Peridinium i Ceratium.[3]

Hàbitat

És un peix marí, associat als esculls[6] i de clima tropical (35°N-28°S, 31°E-178°W) que viu entre 10 i 75 m de fondària.[7][3][8]

Distribució geogràfica

Es troba des del mar Roig[9][10] i Moçambic[11][12] fins a les illes Filipines, Taiwan, Okinawa (el Japó), Nova Guinea,[13][14] el mar d'Arafura,[15] el nord d'Austràlia[16][17] i Fiji.[3]

Ús comercial

És emprat com a esquer en la pesca de la tonyina.[3][18]

Longevitat

La seua esperança de vida és de 8 anys.[9]

Observacions

És inofensiu per als humans.[3]

Referències

  1. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  2. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  3. 1 2 3 4 5 6 «Amblygaster sirm» (en anglès). FishBase. Froese, Rainer; Pauly, Daniel (editors).
  4. ↑ Whitehead, P.J.P., 1985. FAO Species Catalogue. Vol. 7. Clupeoid fishes of the world (suborder Clupeioidei). An annotated and illustrated catalogue of the herrings, sardines, pilchards, sprats, shads, anchovies and wolf-herrings. Part 1 - Chirocentridae, Clupeidae and Pristigasteridae. FAO Fish. Synop. 125(7/1):1-303. ISBN 92-5-102340-9
  5. ↑ Randall, J.E., 2005. Reef and shore fishes of the South Pacific. New Caledonia to Tahiti and the Pitcairn Islands. University of Hawaii Press, Honolulu, Hawaii. 720 p.
  6. ↑ Hardy, J.D. Jr., 2003. Coral reef fish species. NOAA\National Oceanographic Data Center. NODC Coral Reef Data and Information Management System. Estats Units. 537 p.
  7. ↑ Pauly, D., A. Cabanban i F.S.B. Torres, Jr., 1996. Fishery biology of 40 trawl-caught teleosts of western Indonesia. P. 135-216. A: D. Pauly i P. Martosubroto (eds.). Baseline studies of biodiversity: the fish resource of western Indonesia. ICLARM Studies and Reviews 23.
  8. ↑ Whitehead, P.J.P., 1985.
  9. 1 2 Sanders, M.J. i G.R. Morgan, 1989. Review of the fisheries resources of the Red Sea and Gulf of Aden. FAO Fish. Tech. Rep. (304):138 p.
  10. ↑ Rafail, S.Z., 1972. Studies of Red Sea fisheries by light and purse-seine near Al-Ghardaqa. Bull. Inst. Ocean. Fish (Cairo) 2:25-49.
  11. ↑ Fischer, W., I. Sousa, C. Silva, A. de Freitas, J.M. Poutiers, W. Schneider, T.C. Borges, J.P. Feral i A. Massinga, 1990. Fichas FAO de identificaçao de espécies para actividades de pesca. Guia de campo das espécies comerciais marinhas e de águas salobras de Moçambique. Publicaçao preparada em collaboraçao com o Instituto de Investigaçao Pesquiera de Moçambique, com financiamento do Projecto PNUD/FAO MOZ/86/030 e de NORAD. Roma, FAO. 1990. 424 p.
  12. ↑ Bianchi, G., 1985. FAO species identification sheets for fishery purposes. Field guide to the commercial marine and brackish-water species of Tanzania. Prepared and published with the support of TCP/URT/4406 and FAO (FIRM) Regular Programme. FAO, Roma. 199 p.
  13. ↑ Kailola, P.J., 1987. The fishes of Papua New Guinea. A revised and annotated checklist. Vol. 1. Myxinidae to Synbranchidae. Research Bulletin Núm. 41. Department of Fisheries and Marine Resources, Port Moresby, Papua Nova Guinea. 194 p.
  14. ↑ Allen, G.R., 1998. Reef fishes of Milne Bay Province, Papua New Guinea. A: T. Werner i G. Allen (eds). A rapid biodiversity assessment of the coral reefs of Milne Bay Province, Papua New Guinea. RAP Working Papers 11, Conservation International, Washington DC.
  15. ↑ Russell, B.C. i W. Houston, 1989. Offshore fishes of the Arafura Sea. Beagle 6(1):69-84.
  16. ↑ Gloerfelt-Tarp, T. i P.J. Kailola, 1984. Trawled fishes of southern Indonesia and northwestern Australia. Australian Development Assistance Bureau, Austràlia, Directorate General of Fishes, Indonèsia, and German Agency for Technical Cooperation, República Federal d'Alemanya. 407 p.
  17. ↑ Blaber, S.J.M., D.T. Brewer i A.N. Harris, 1994. Distribution, biomass and community structure of demersal fishes of the Gulf of Carpentaria, Australia. Aust. J. Mar. Freshwat. Res. 45(3):375-396.
  18. ↑ Ianelli, J., 1992. The status of the Kiribati live-bait fishery. South Pacific Commission, Nouméa, Nova Caledònia. Papers on Fisheries Science from the Pacific Islands 1:21-32.

Bibliografia

  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Coppola, S.R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K.E. Carpenter, 1994. SPECIESDAB: Global species database for fishery purposes. User's manual. FAO Computerized Information Series (Fisheries). Núm. 9. Roma, FAO. 103 p.
  • Eschmeyer, W. N. Catalog of Fishes (en anglès). Acadèmia de les Ciències de Califòrnia, 1998. ISBN 978-0-940228-47-4. 
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.