Clupèids

Infotaula d'ésser viuClupèids
Clupeidae Modifica el valor a Wikidata

Brevoortia patronus Modifica el valor a Wikidata
Període
Eocè - present[1]
Dades
Font deoli de clupèid, salted herring skin (en) Tradueix, salted herring (en) Tradueix i smoked herring (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreClupeiformes
FamíliaClupeidae Modifica el valor a Wikidata
Cuvier, 1817 Clupeidae Modifica el valor a Wikidata

Els clupèids o clupeids (Clupeidae) són una família de peixos teleostis de l'ordre dels clupeïformes.[2]

Morfologia

  • Són peixos petits o mitjancers oscil·lant, segons l'espècie, entre els 2-75 cm de llargària total.[3]
  • Cos allargat, fusiforme i esvelt, sovint moderadament comprimit i cobert d'escates cicloides i caduques.
  • No tenen radis espinosos.
  • Sense línia lateral.
  • Boca terminal i amb dentició rudimentària.
  • Ventre comprimit, amb una carena longitudinal d'escates en forma d'escudets aguts.
  • Una aleta dorsal, curta i situada cap al centre del dors.
  • Les aletes ventrals, petites, estan situades sota la dorsal.
  • L'aleta caudal és forcada.[4]

Reproducció

Ponen un gran nombre d'ous (fins a 200.000 en algunes espècies) prop de la superfície de l'aigua. Després de l'eclosió, les larves viuen entre el plàncton fins que desenvolupen una bufeta natatòria i es transformen en adults, els quals solen viure en grans moles.[5]

Alimentació

La majoria s'alimenten de petits animals planctònics.[6]

Hàbitat

La majoria dels clupeids són peixos costaners, pelàgics i gregaris. Alguns, com les sabogues, són igratoris (anàdroms) i altres viuen permanentment en aigua dolça.[7] Es troben a tot el planeta entre els 70°N-60°S, però la majoria d'espècies són tropicals.[3]

Vàlua econòmica

Algunes espècies són de gran importància pesquera, ja que són processades com a aliment, oli o farina de peix, com ara el menhaden de l'Atlàntic (Brevoortia tyrannus), l'areng (Clupea harengus), Clupea harengus membras, Clupea pallasii i la sardina (Sardina pilchardus).[8][6]

Gèneres i espècies

És una família que conté, si fa no fa, unes 180 espècies distribuïdes en una seixantena de gèneres.

Clupeids fòssils

  • Subfamília: Pellonulinae
    • Gènere Knightia †

Referències

  1. ↑ Gaudant, J. 1991. Paleontology and history of clupeoid fishes. p. 32-44. A H. Hoestlandt (ed.) The freshwater fishes of Europe. Aula Verlag, Wiesbaden.
  2. ↑ «Clupèids». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  3. 1 2 FishBase (anglès)
  4. ↑ Duran i Ordinyana, Miquel. Noms i descripcions dels peixos de la mar catalana. Palma: Moll, 2007, p. 259. ISBN 978-84-273-6508-7.
  5. ↑ Nelson, Gareth (1998). Paxton, J.R. & Eschmeyer, W.N. ed. Encyclopedia of Fishes. San Diego, Califòrnia, Estats Units: Academic Press. p. 91-92. ISBN 0-12-547665-5
  6. 1 2 FishBase (anglès)
  7. ↑ Duran, Miquel: Noms i descripcions dels peixos de la Mar Catalana. Pàg. 259.
  8. ↑ «Clupeidae (Family)» (en anglès). ZipcodeZoo.com. Arxivat de l'original el 31 de març 2014. [Consulta: 29 abril 2009].
  9. 1 2 3 4 «Volgens ADW binnen Pellonulinae». Arxivat de l'original el 2006-02-12. [Consulta: 23 març 2010].

Bibliografia