Amie Wilkinson
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 abril 1968  (58 anys)Boston (Massachusetts) |
| Formació | Universitat de Califòrnia a Berkeley Universitat Harvard |
| Director de tesi | Charles Chapman Pugh |
| Activitat | |
| Camp de treball | Sistema dinàmic |
| Ocupació | matemàtica, professora d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Chicago Universitat Northwestern |
| Membre de | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Todd Fisher, Elizabeth Anne Burslem, Anne E. McCarthy, Kalman Nanes, Daniel Visscher, Kiran Avinash Parkhe, Zhenghe Zhang, Yun Yang i Clark Wilmer Butler III |
| Família | |
| Cònjuge | Benson Farb |
| Pare | Leland Wilkinson |
| Premis | |
| Lloc web | math.uchicago.edu… |
Amie Wilkinson (Boston, 4 d'abril de 1968) és una matemàtica estatunidenca que treballa en teoria ergòdica i sistemes dinàmics. És professora a la Universitat de Chicago.
Biografia
Es va llicenciar en matemàtiques a la Universitat Harvard l'any 1989 i va obtenir el doctorat a la Universitat de Berkeley (Califòrnia) l'any 1995, sota la direcció de Charles C. Pugh.[1] És actualment professora de matemàtiques a la Universitat de Chicago.
La recerca de Wilkinson se centra en les propietats geomètriques i estadístiques dels difeomorfismes i els fluxos amb un èmfasi particular en la ergodicitat estable i en la hiperbolicitat. En una sèrie d'articles amb Christian Bonatti i Sylvain Crovisier, Wilkinson va estudiar els centralitzadors dels difeomorfismes resolent, mitjançant la topologia C1, el dotzè problema de Smale.[2][3][4]
Va rebre l'any 2011 el Premi Satter de Matemàtiques, en part pel seu treball amb Keith Burns sobre l'ergodicitat estable dels sistemes parcialment hiperbòlics.[5] Com a ponent convidada va fer una xerrada sobre «Sistemes Dinàmics i Equacions Diferencials Normals» en el Congrés Internacional de Matemàtics celebrat l'any 2010 a Hyderabad, Índia.[6] Al 2013 va ser nomenada fellow de la Societat Americana de Matemàtica, per «les seves contribucions en sistemes dinàmics».[7]
Referències
- ↑ «2011 Satter Prize» (pdf) p. 601–602, 01-04-2011. [Consulta: 21 març 2016].
- ↑ Bonatti, Christian; Crovisier, Sylvain; Wilkinson, Amie. C¹-generic conservative diffeomorphisms have trivial centralizers. 2, 2008, p. 359–373.
- ↑ Bonatti, Christian; Crovisier, Sylvain; Wilkinson, Amie «The C¹-generic diffeomorphism has trivial centralizer». Publications Mathématiques de L'IHÉS, 109, 2009, p. 185–244.
- ↑ Smale, Steve «Mathematical Problems for the Next Century». Mathematical Intelligencer, 20, 1998, p. 7–15. DOI: 10.1007/bf03025291.
- ↑ Burns, Keith; Wilkinson, Amie «On the ergodicity of partially hyperbolic systems». Annals of Math., 171, 2010, p. 451–489.
- ↑ «ICM Plenary and Invited Speakers since 1897». International Congress of Mathematicians. Arxivat de l'original el 2017-11-08. [Consulta: 1r octubre 2020].
- ↑ «2014 Class of the Fellows of the AMS» (pdf) p. 420–421, 01-04-2014. [Consulta: 21 març 2016].