Amparo Alvajar
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 11 agost 1916  la Corunya (Espanya) | ||
| Mort | maig 1998 (81 anys) Monção (Portugal) | ||
| Residència | la Corunya París Monção Nova York València Buenos Aires Ginebra | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | periodista, dramaturga, traductora | ||
| Ocupador | Organització de les Nacions Unides UNESCO | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Arturo Cuadrado | ||
| Pares | César Alvajar i Amparo López Jean | ||
| Germans | Ana María Alvajar L. Jean María Teresa Alvajar Javier Alvajar | ||
María del Amparo Alvajar López (La Corunya, 11 d'agost de 1916 - Monçao, maig de 1998), més coneguda com a Amparo Alvajar, va ser una periodista, dramaturga i escriptora espanyola, així com traductora per a organitzacions internacionals del segle xx.[1][2]
Trajectòria
Era filla del polític i periodista republicà César Alvajar i d'Amparo López Jean, activista en l'associació de dones de la Segona República. Era germana d'Ana María Alvajar López Jean, María Teresa Alvajar López i Javier Alvajar López. Va destacar des de molt jove en les activitats musicals i intel·lectuals. Va estudiar comerç a La Corunya.[2]
En la Segona República, va treballar a La Corunya i va ser secretària del president Casares Quiroga. Amb la victòria del Front Popular, va marxar a Madrid per a treballar en els Serveis Secrets del Ministeri de l'Interior sota la direcció de Casares Quiroga. Després del Cop d'estat del 18 de juliol de 1936, se'n va anar a València, on es va casar amb Arturo Cuadrado. Més tard es va traslladar amb el govern a Barcelona, on va néixer la seva única filla, Silvia, que moriria poc després de néixer a causa d'una pneumònia. Va marxar a l'exili a França, i després viatjà de La Rochelle a Buenos Aires, al 1939, a bord del vapor SS Massilia.[2][3]
Des de 1940 fins a 1955 Alvajar va viure a l'Argentina, on va publicar articles i assajos sobre teatre i Galícia, al mateix temps que feia traduccions al castellà, majoritàriament d'autors francesos (com Diderot o Flaubert), però també italians, anglesos i portuguesos. Va aconseguir així un reconeixement com a «millor traductora d'Hispanoamèrica». També va publicar les comèdies dramàtiques Amada y tu i Un balcón para los Lester. Va tornar a casar-se amb un advocat argentí amb qui es traslladaria a Mèxic. Anys més tard, va anar a Nova York, on va treballar com a traductora a les Nacions Unides. Va ser la primera dona gallega a treballar com a traductora en aquesta institució internacional. Després va viure a París, on va treballar com a traductora del Correo de la UNESCO.[2][4][5]
El 1961 va ser la directora de l'equip de traducció de l'Organització Internacional del Treball (OIT) a Ginebra, ciutat amb una forta presència teatral, on va dirigir obres de Lope de Vega, Moratín, Buero Vallejo o García Lorcai va fer crítica de teatre. També va ser traductora en la Comissió de Desarmament, l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica i durant la Conferència de Seguretat Europea. Després, es va retirar a Monção, on va morir al maig de 1998.[4][1][2]
Viure a l'exili, així com canviar de residència molts cops al llarg de la seva vida, no li va impedir mantenir l'amistat i la correspondència amb l'escriptora Carmen Muñoz Manzano i el seu marit, Rafael Dieste, o amb el periodista i historiador argentí Rogelio García Lupo, així com amb la seva pròpia germana, Ana María Alvajar L. Jean, que va escriure Soltando lastre (Ediciós do Castro, 2002), les memòries en les quals recollia les cartes que s'enviaven les dues germanes.[2][4]
Obra
A Buenos Aires va representar dues obres, Un balcón para los Lester i Amada y tu, escrites en castellà, en col·laboració amb Agustín Caballero.[6] Amada y tu, una obra en tres actes que transcorren en una vella casa on tres homes s'enamoren del fantasma d'una noia, és una ficció poètica, en la qual l'autora simbolitza la cerca de la llibertat.[7][4]
A Ginebra va dirigir obres de Lope de Vega, El mejor alcalde, el rey; d'Antonio Buero Vallejo, Las cartas boca abajo; o de Leandro Fernández de Moratín, El sí de las niñas.[6]
Reconeixements
En 1961, Alvajar va ser nomenada «Cavaller» de l'Orde de la lleialtat a la República Espanyola, raó per la qual es feia dir «Cavaller».[8][2]
El centenari del seu naixement, però, al 2016, s'ha viscut amb el silenci i l'oblit de les institucions.[9]
Referències
- 1 2 Vidal. «Amparo Alvajar - Álbum de mulleres | culturagalega.org» (en galician). Consello da Cultura Galega, 2007. Arxivat de l'original el 30 de enero de 2023. [Consulta: 19 agost 2017].
- 1 2 3 4 5 6 7 Vidal Lage, Carme. «Amparo Alvajar» (en gallec). Àlbum de Galicia (Consello de Cultura Galega), 01-01-2007. [Consulta: 6 juliol 2026].
- ↑ Sel, Susana «Cine, pedagogía y exilio. Un recorrido entre España y Argentina en los años 40» (en castellà). Cahiers de civilisation espagnole contemporaine. De 1808 au temps présent, 11, 26-09-2013. DOI: 10.4000/ccec.4884. ISSN: 1957-7761 [Consulta: 13 març 2019].
- 1 2 3 4 «Amparo Alvajar: unha vida marcada pola guerra civil». Galicia Confidencial. [Consulta: 13 març 2019].
- ↑ Castro, Olga «Traductoras gallegas del siglo XX: reescribiendo la historia de la traducción desde el género y la nación» (en castellà). MonTi: Monografías de Traducción e Interpretación, 3, 2011, p. 107–130. ISSN: 1989-9335.
- 1 2 «El exilio teatral republicano de 1939 / Seminari de Literatura Espanyola Contemporània; [presentación Manuel Aznar Soler | Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes]». www.cervantesvirtual.com. [Consulta: 13 març 2019].
- ↑ Yousfi López, Yasmina. «La mujer fantasma en Amada y tú, de Amparo Alvajar». A: Género y exilio teatral republicano: entre la tradición y la vanguardia (en castellà). Amsterdam: Rodopi. Departament de Filologia Espanyola. Grup de Recerca d'Estudis de l'Exili Literari, 2014, p. 107-118. ISBN 978-94-012-1049-2.
- ↑ «Centre for the Study of Hispanic Exile». hispanic-exile.bham.ac.uk. Arxivat de l'original el 22 de octubre de 2020. [Consulta: 13 març 2019].
- ↑ Marco, Aurora. «Silencio no centenario da exiliada Amparo Alvajar» (en gallec). Praza, 28-12-2016. [Consulta: 6 juliol 2026].
Bibliografia
- Marco, Aurora. Dicionario de mulleres galegas: [das orixes a 1975]. A Nosa Terra, 2007. ISBN 978-84-8341-146-9.
- Carme Vidal. (2007). Amparo Alvajar: Dramaturga e tradutora en organismos internacionais Còpia de fitxer a la Wayback Machine. 12/03/2019, de Cultura Galega.
- Olga Castro. (01/2011). Galician women translators in the 20th century: rewriting the history of translation from a gender and national aproach (PDF Available) · Gener de 2011. 06/03/2019, de Research Gate