1916
| Tipus | any civil, any de traspàs i any de traspàs que comença en dissabte  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1916 (mcmxvi) |
| Islàmic | 1334 – 1335 |
| Xinès | 4612 – 4613 |
| Hebreu | 5676 – 5677 |
| Calendaris hindús | 1971 – 1972 (Vikram Samvat) 1838 – 1839 (Shaka Samvat) 5017 – 5018 (Kali Yuga) |
| Persa | 1294 – 1295 |
| Armeni | 1365 |
| Rúnic | 2166 |
| Ab urbe condita | 2669 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Esports Obres Pel·lícules | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1880 1890 1900 - 1910 - 1920 1930 1940 | |
| Anys | |
| 1913 1914 1915 - 1916 - 1917 1918 1919 | |
Esdeveniments
- Països Catalans
- 2 de febrer, Barcelona: obre la Lliberia Quera al carrer de Petritxol; la més antiga de la ciutat, es manté en la situació originària.[1]
- 29 d'abril, Figueresː S'inaugurà el Cine Teatre El Jardí de Figueres, durant les Fires i Festes de la Santa Creu, amb l'òpera La Gioconda, a càrrec de la Companyia del Teatre del Liceu de Barcelona.[2]
- 5 de març, Palma, Mallorca: s'hi funda l'Alfonso XIII, que més endavant esdevindrà el RCD Mallorca.[3]
- 10 de juny: creació de l'Aeroclub de Catalunya.[4]
- Juny, Sabadell, província de Barcelona: s'hi funda el Club Natació Sabadell.[5]
- 30 de setembre, Barcelonaː S'inaugura la primera temporada al Teatre Goya.[6]
- 22 d'octubre, Banyoles: s'inaugura el Museu Darder.
- Catalunya: se celebra la Volta a Catalunya, el precedent de l'actual Ral·li de Catalunya.
- Resta del món
- 1 de gener, Querétaro, Mèxic: Venustiano Carranza hi arriba amb la seva gent i proclama la ciutat capital de la república (Revolució Mexicana)
- 1 de gener: primera transfusió de sang reeixida
- 21 de febrer, 19 de desembre, Verdun, França: Batalla de Verdun, combat de la Primera Guerra Mundial lliurat entre les forces alemanyes i franceses, que acaba al 19 de desembre del mateix any amb victòria francesa.[7]
- 24 d'abril, Dublín, Irlanda: Comença l'Alçament de Pasqua, revolta dels irlandesos republicans contra el domini britànic.[8]
- 1 de juliol:
- Estats Units: entra en vigor la Llei Seca que prohibeix vendre begudes alcoòliques.
- França: inici de la batalla del Somme, que provocà un milió de baixes (Primera Guerra Mundial)
- 27 d'agost, Bucarest, Regne de Romania: se signa el Tractat de Bucarest entre Romania i la Triple Entente.
- Publicació de la La metamorfosi de Franz Kafka
- Suècia: l'acadèmia sueca només atorgà el premi Nobel de Literatura a l'escriptor suec Verner von Heidenstam.
Naixements
- Països Catalans
- 23 de gener - Barcelona: Maria Lluïsa Algarra, advocada –primera jutgessa espanyola– i autora teatral, exiliada a Mèxic (m.1957).[9]
- 5 de febrer - Llucmajor (Mallorca): Miquel Llompart Roig, ciclista de pista mallorquí.
- 9 de març - Barcelona: Carles Fontserè, dibuixant i cartellista català (m. 2007).
- 3 d'abril - Barcelona: Joaquima Andreu Espinosa, atleta catalana.[10]
- 4 d'abril - Barcelona: Pere Farreras i Valentí, metge català (m. 1968).[11]
- 9 d'abril:
- Barcelona: Juan-Eduardo Cirlot Laporta, poeta, crític d'art, hermeneuta, mitòleg i músic català (m. 1973).[12]
- Badalona: Joan Forns i Jordana, més conegut amb el nom artístic de Li-Chang, il·lusionista català (m. 1998).[13]
- 4 de maig - Barcelona: Ricard Palmerola, radiofonista i actor de doblatge català. (m. 2010).
- 10 de maig -
- Barcelona: Sofia Puche de Mendlewicz, pianista i pedagoga musical catalana (m. 2015).[14]
- Sabadell: Joan Alsina i Giralt, historiador sabadellenc (m. 2005).
- 13 de maig - Madrid: Albert Martorell, porter de futbol català (m. 2011).[15]
- 18 de maig - Saragossa: Manuel Viola, poeta i pintor català (m. 1987).
- 22 de juny - Barcelona: Joan Baptista Cendrós i Carbonell, empresari, mecenes i promotor cultural català (m. 1986).
- 3 d'agost - Barcelona: Adela Carreras Taurà –Adelita del Campo–, locutora radiofònica a Radio Paris Internacional i activista antifranquista catalana.[16]
- 28 d'agost - Barcelona: Carlos Conti Alcántara, dibuixant català (m. 1975).
- 9 de setembre - Barcelona: Montserrat Martí i Bas, bibliotecària i escriptora catalana (m. 2005).[17]
- 16 de setembre - Barcelona: Mercedes Salisachs, escriptora catalana en castellà (m. 2014).[18]
- 22 de setembre - Sant Andreu de Palomar, Barcelona: Elisa García Sáez, sindicalista, infermera i miliciana durant la Guerra Civil.[19]
- 15 d'octubre, Vilanova i la Geltrú: Lluís Albalate i Guillamon, escriptor
- 26 d'octubre - València: Josep Manuel Casas i Torres, geògraf valencià (m. 2010).
- 29 d'octubre, Barcelona: Núria Folch i Pi, editora catalana (m. 2010).[20]
- 1 de desembre - Roda de Ter, Osona: Francesc Ribas i Sanglas, futbolista català (m. 2009).
- Resta del món
- 2 de gener - Quesada, Jaén: Josefina Manresa, modista i curadora de l'obra del seu marit, Miguel Hernández (m. 1987).[21]
- 10 de gener - Estocolm (Suècia): Sune Bergström, químic i bioquímic suec, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1982 (m. 2004).
- 11 de gener - Budapest: Eszter Voit, gimnasta artística hongaresa, medallista olímpica, que competí durant la dècada de 1930 (m. 1990).[22]
- 15 de gener - El Caire (Egipte): Denise Soriano-Boucherit, violinista francesa (m. 2006).[23]
- 14 de febrer - Madrid: Maruchi Fresno, actriu espanyola.[24]
- 28 de febrer - Londres, Anglaterra: Henry James, teòleg anglès (m. 1916).
- 1 de març: Abu Sadat Mohammad Sayem, sisè president de Bangladesh (1975 -1977).
- 4 de març - Bolonya (Itàlia): Giorgio Bassani, escriptor italià (m. 2000)[25]
- 11 de març - Huddersfield, Yorkshire (Regne Unit): Harold Wilson, polític anglès, Primer Ministre del Regne Unit (1964 - 1970 i 1974 - 1976) (m. 1995).
- 13 de març - Illinois, Chicagoː Ina Ray Hutton, cantant i directora de banda estatunidenca.[26]
- 15 de març - Bilbao, Euskadi: Blas de Otero, poeta basc en llengua castellana (m. 1979).[27]
- 26 de març - Monessen, Pennsilvània (EUA): Christian Boehmer Anfinsen, químic i bioquímic nord-americà, Premi Nobel de Química de l'any 1972 (m. 1995).[28]
- 31 de març - Sant Petersburg, Rússia: Zoé Oldenbourg, historiadora i novel·lista (m. 2002).
- 5 d'abril - La Jolla, Califòrnia (EUA): Gregory Peck, actor estatunidenc (m. 2003).[29]
- 11 d'abril - Ginebra (Suïssa): Alberto Ginastera, compositor de música clàssica argentí (m. 1983).[30]
- 15 d'abril - Filadèlfia, Pennsilvània: Helene Hanff, escriptora estatunidenca (m. 1997).[31]
- 17 d'abril - Gampaha, Kandy (Ceilan): Sirimavo Bandaranaike, primera dona en la història moderna que arribà a cap d'estat (Sri Lanka) (m. 2000)[7]
- 22 d'abril - Nova York, EUA: Yehudi Menuhin, violinista i director d'orquestra jueu d'origen estatunidenc i nacionalitzat britànic.[32]
- 30 d'abril - Petokey (Michigan, EUA): Claude Elwood Shannon, enginyer electrònic i matemàtic estatunidenc i criptògraf, pare de la teoria de la informació i de les comunicacions digitals (m. 2001).[33]
- 10 de maig - Filadèlfia, Pennsilvània (EUA): Milton Babbitt, compositor estatunidenc. Fou el màxim abanderat del serialisme integral (m. 2011).[34]
- 11 de maig - Iria Flavia, Galícia: Camilo José Cela, escriptor guardonat amb el Premi Nobel de Literatura (m. 2002).[35]
- 12 de maig - Rocha, Uruguai: Nydia Pereyra-Lizaso, compositora, pianista, i educadora musical uruguaiana (m.1998).[36]
- 28 de maig - París (França): Albert Lavignac, musicògraf i pedagog francès, conegut pels seus escrits teòrics (n. 1846).[37]
- 4 de juny - Charleston, Carolina del Sud, EUA): Robert Francis Furchgott, farmacòleg i bioquímic estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1998 (m. 2009).[38]
- 8 de juny - Northampton (Anglaterra): Francis Crick, biòleg anglès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1962 (m. 2004).[39]
- 9 de juny - San Francisco, Califòrnia, Estats Units: Robert McNamara, Secretari de Defensa dels Estats Units durant el període 1961-68. (m. 2009).[40]
- 14 de juny - Omaha, Nebraska: Dorothy McGuire, actriu estatunidenca del Hollywood dels anys 40 i 50 (m. 2001).[41]
- 15 de juny:
- Milwaukee, Wisconsin (EUA): Herbert Simon, economista nord-americà, Premi Nobel d'Economia de l'any 1978 (m. 2001).[42]
- Montbéliard, França, Francis Lopez, pseudònim de Francisco López, compositor d'operetes francès (m. 1995).[30]
- 29 de juny - Nybro, Suècia: Runer Jonsson, escriptor suec autor dels llibres de Vickie, el víking (m. 2006).
- 1 de juliol - Tòquio (Japó): Olivia de Havilland, actriu estatunidenca (m. 2020).[43]
- 9 de juliol - Broadstairs, Kent (Anglaterra): Edward Heath, polític anglès, Primer Ministre del Regne Unit (1979-1974) (m. 2005).
- 11 de juliol - Atherton,(Austràlia): Aleksandr Mikhàilovitx Prókhorov, físic soviètic, Premi Nobel de Física de l'any 1964 (m. 2002).[44]
- 14 de juliol - Palerm (Itàlia): Natalia Ginzburg, escriptora italiana (m. 1991).[45]
- 11 d'agost, La Corunyaː Amparo Alvajar, periodista, traductora i dramaturga gallega.[46]
- 21 d'agost - Vejen, Dinamarca: Ingrid Vang Nyman, il·lustradora danesa, autora dels dibuixos originals de Pippi Långstrump (m. 1959).[47]
- 25 d'agost - Auburn (Alabama), Estats Units: Frederick Chapman Robbins, bacteriòleg nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1954 (m. 2003).[48]
- 2 de setembre:
- 13 de setembre - Llandaf, Gal·les: Roald Dahl, escriptor gal·lès (m. 1990).[51]
- 15 de setembre - Karachi, Índia britànica: Margaret Lockwood, actriu de teatre, cinema i televisió britànica (m. 1990).[52]
- 21 de setembreː Lausanaː Françoise Giroud, periodista, escriptora i política francesa, dos cops ministra.[53]
- 23 de setembre - Maglie, Itàlia: Aldo Moro, primer ministre d'Itàlia (m. 1978).
- 3 d'octubre -
- Ferrol: Ángeles Alvariño, oceanògrafa i zoòloga gallega, precusora en la recerca oceanogràfica mundial (m. 2005).[54]
- Camagüey, Cubaː Candita Batista, cantant cubana que visqué uns anys a Barcelona (m. 2016).[55]
- 4 d'octubre - Moscou (URSS): Vitali Gínzburg, físic rus, Premi Nobel de Física de l'any 2003 (m. 2009).
- 12 d'octubre: Charleston, Carolina del Sud: Alice Childress, novel·lista, dramaturga i actriu negra estatunidenca (m. 1994).[56]
- 18 d'octubre, Estocolm: Rut Bryk, artista finesa, pionera de l'art ceràmic modern (m.1999).[57]
- 19 d'octubre - Tolosa de Llenguadoc, França: Jean Dausset, metge occità, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1980 (m. 2009).[58]
- 26 d'octubre - Jarnac, Charente, Poitou-Charentes, França: François Mitterrand, polític francès, president de país (m. 1996).
- 4 de novembre - Denver, Colorado: Ruth Handler, empresària estatunidenca, creadora de la nina Barbie (m. 2002).[59]
- 5 de desembre, Bakú, Imperi Rus: Veroníka Dudàrova, la primera directora d'orquestra soviètica i russa (m. 2009).[60]
- 9 de desembre - Amsterdam (Nova York, EUA): Kirk Douglas, actor i productor nord-americà (m. 2016).[61]
- 11 de desembre -
- Matanzas (Cuba): Dámaso Pérez Prado, el Rei del Mambo, músic, compositor i arranjador cubà.
- Puebla, Mèxic: Elena Garro, periodista i escriptora mexicana, iniciadora del realisme màgic.[62]
- 14 de desembre - San Francisco: Shirley Jackson, escriptora estatunidenca especialitzada en el gènere de terror (m. 1965).[63]
- 15 de desembre - Pongaroa, Nova Zelanda: Maurice Wilkins, biofísic anglès guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1962 pel seu descobriment de l'estructura de l'ADN.
- 19 de desembre - Berlín: Elisabeth Noelle-Neumann, politòloga alemanya, pionera en la investigació de l'opinió pública (m. 2010).[64]
Necrològiques
- Països Catalans
- 2 de gener, Sabadell, Vallès Occidental: Fèlix Sardà i Salvany, eclesiàstic apologista i escriptor català.
- 16 de gener, València (l'Horta: Juana Maria Condesa, beata valenciana (n. 1862).
- 7 de febrer, Vic: Josep Torras i Bages, eclesiàstic i escriptor català.
- 5 de març, Barcelona: Mercè Anzizu Vila -Eulàlia Anzizu-, monja, escriptora, historiadora, que professà en el monestir de Pedralbes.[65]
- 24 de març, Canal de la Mànega: Enric Granados, a bord del vaixell Sussex, torpedejat pels alemanys durant la Primera Guerra Mundial.[66]
- 18 d'octubre, Godella, Horta Nord: Ignasi Pinazo i Camarlench, pintor valencià impressionista (n. 1849).
- 11 de novembre, Barcelona: Palmira Ventós, amb el pseudònim de Felip Palma, escriptora catalana (n. 1858).[67]
- 22 de desembre, Barcelona: Manuel Giró i Ribé, compositor i organista català (n. 1848).
- Resta del món
- 6 de febrer, León, Nicaragua: Rubén Darío, poeta modernista, periodista i diplomàtic nicaragüenc.
- 12 de febrer - Brunsvic: Richard Dedekind, matemàtic (n. 1831).
- 20 de febrer, Estocolm (Suècia): Klas Pontus Arnoldson,periodista i escriptor suec, Premi Nobel de la Pau de 1908 (n. 1844).
- 29 de febrer, Vaasa, Finlàndia: Alexandra Frosterus-Såltin, pintora i il·lustradora sueca-finlandesa (n. 1837).[68]
- 2 de març, Bucarest: Elisabet de Wied, reina de Romania i escriptora, de nom de ploma Carmen Sylva (n.1843).[69]
- 11 de març, Newton Abbot (Devon, Regne Unit)ː Florence Baker, exploradora britànica (n. 1841).[70]
- 12 de març, Viena: Marie von Ebner-Eschenbach, escriptora austríaca del Realisme (n. 1830).[71]
- 24 de març, Kirkkonummi: Herman Gesellius, arquitecte finlandès.
- 13 d'abril, Milà, (Itàlia): Carlo Carrà, pintor italià, màxim exponent del futurisme pictòric (n. 1881)[72]
- 26 d'abril, Lisboa, Portugal: Mário de Sá-Carneiro, escriptor i poeta portuguès, un dels majors exponents del Modernisme en Portugal (n. 1890)[73]
- 11 de maig, Leipzig, Saxònia, Alemanya; Max Reger, compositoir alemany (n. 1873).[74]
- 13 de maig, New Hartford (Connecticut): Clara Louise Kellogg, soprano estatunidenca (n. 1842).[75]
- 4 de juny, Carate Urio, província de Como: Sofia Fuoco, ballarina italiana (n. 1830).[76]
- 5 de juny,
- Orkney Islands (Escòcia): Horatio Herbert Kitchener Mariscal de Camp, 1r Comte Kitchener, militar britànic d'origen irlandès i procònsol que adquirí fama per les seves campanyes imperials (n. 1850).[77]
- Chicago, Illinoisː Mildred J. Hill, compositora estatunidenca autora de la melodia de «Good Morning to All», més tard utilitzada per a «Happy Birthday to You» (n. 1859).[78]
- 6 de juny, Henan (Xina): Yuan Shikai (xinès tradicional: 袁世凱, xinès simplificat: 袁世凯) militar i polític xinès durant el final de la dinastia Qing i la primera època de la República de la Xina (n. 1859).[79]
- 6 de juliol, Bordeus, França: Odilon Redon, pintor francès (n. 1840).[80]
- 8 de juliol, Kassel: Hermann Gehrmann, músic i estudiós musical.
- 16 de juliol, París, França: Ilià Métxnikov, microbiòleg rus, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1908) (n. 1845).
- 23 de juliol, High Wycombe, Buckinghamshire (Anglaterra): William Ramsay, químic escocès, Premi Nobel de Química de 1904 (n. 1852).[81]
- 16 d'agost, Sorte, Verona (Itàlia): Umberto Boccioni, pintor i escultor italià, teòric i principal exponent del moviment futurista (n. 1882).[82]
- 14 de setembre, Madrid: José Echegaray: matemàtic, enginyer, polític, escriptor, Premi Nobel de Literatura de 1904 (n. 1832).[83]
- 31 d'octubre, Viena: Tina Blau, pintora de paisatge austríaca impressionista, primera dona a treballar a l'aire lliure (n. 1845).[84]
- 22 de novembre, Dresden: Marie Wieck, cantant, compositora i pianista alemanya (n. 1832).[85]
- 15 de desembre, Vevey, Suïssa: Henryk Sienkiewicz, escriptor polonès, Premi Nobel de Literatura de 1905 (n. 1846).
- 31 de desembre, Seattle: Alice Ball, química nord-americana que va desenvolupar un tractament efectiu contra la lepra (n. 1892).[86]
Referències
- ↑ «Llibreria Quera | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 desembre 2020].
- ↑ «Teatre Municipal el Jardí». Figueres a Escena. [Consulta: 16 febrer 2026].
- ↑ «La història del Club. 1916-1949». RCD Mallorca. [Consulta: 7 gener 2021].
- ↑ «Aero-Club de Cataluña». La Vanguardia, 12-06-1916. [Consulta: 27 desembre 2020].
- ↑ «Club Natació Sabadell | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 desembre 2020].
- ↑ «Música y Teatros. Hoy se inaugurará...». La Vanguardia, 30-09-1916, p. 5.
- 1 2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Easter Rising | Events, Leaders, Executions, & Facts» (en anglès). [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ «Algarra i Coma, María Lluïsa» (en castellà). PARES. Portal de Archivos Españoles. Ministerio de Cultura y Deporte - Gobierno de España. [Consulta: 19 gener 2021].
- ↑ «Joaquima Andreu Espinosa | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 febrer 2021].
- ↑ «Pere Farreras i Valentí | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «Joan Eduard Cirlot i Laporta | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «Joan Forns i Jordana | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ Farré, Miquel. «Sofia Puche, pianista i mestra generosa». Joventuts Musicals de Vilafranca del Penedès. [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «Albert Martorell Otzet | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 maig 2020].
- ↑ «Adela Carreras Taurà (1916-1999)». Estel Negre. [Consulta: 16 abril 2024].
- ↑ «Montserrat Martí i Bas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 març 2020].
- ↑ «Mercè Salisachs i Roviralta | enciclopedia.cat». [Consulta: 29 juliol 2026].
- ↑ Ruíz Gaspar, Joaquín. «Elisa García Sáez, una memoria imborrable». Diario del Alto Aragón, 06-04-2014. Arxivat de l'original el 2020-07-03. [Consulta: 2 juliol 2020].
- ↑ «L'editora Núria Folch i Pi, vídua de l'escriptor Joan Sales, va morir ahir a l'edat de 93 anys». El Punt-Avui, 24-03-2010.
- ↑ «Manresa Marhuenda, Josefina» (en castellà). Fundación Cultural Miguel Hernández. [Consulta: 5 desembre 2020].
- ↑ «Eszter VOIT - Olympic Gymnastics Artistic | Hungary» (en anglès), 14-11-2020. [Consulta: 14 novembre 2020].
- ↑ «Obituaires de janvier 2006 à juin 2006. Denise Soriano». Le Panthéon des musiciens. [Consulta: 3 gener 2021].
- ↑ Aguilar, Carlos. Las estrellas de nuestro cine: 500 biofilmografías de intérpretes españoles (en castellà). Madrid: Alianza Editorial, 1996, p. 229. ISBN 84-206-9473-8.
- ↑ «Bassani Giorgio» (en italià). Trecanni. [Consulta: març 2020].
- ↑ Fletcher, Phyllis. «Ina Ray, née Odessa Cowan Hutton (1916-1984)» (en anglès). Black Past, 15-02-2011. [Consulta: 16 gener 2026].
- ↑ «Biografia» (en euskera). Fundació Blas de Otero. [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ «Christian B. Anfinsen. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Gregory Peck | Biography, Movies, & Facts» (en anglès). [Consulta: 11 juny 2021].
- 1 2 Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Author Biography». A: A Study Guide for Helene Hanff's "84 Charing Cross Road" (en anglès). Gale, Cengage Learning, 2016. ISBN 978-1-4103-3917-1.
- ↑ «Yehudi Menuhin | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «Claude Shannon | American engineer» (en anglès). [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1989» (en anglès americà). [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ Schleifer, Martha Furman; Galván, Gary. Latin American Classical Composers: A Biographical Dictionary (en anglès). Rowman & Littlefield, 2016-01-28, p. 479. ISBN 978-0-8108-8871-5.
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1998» (en anglès americà). [Consulta: 12 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1962» (en anglès americà). [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ «Robert S. McNamara | Biography, Facts, & Role in Vietnam War» (en anglès). [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ «Dorothy McGuire: Biografía y filmografía» (en castellà). Aloha Criticón, 17-07-2016. Arxivat de l'original el 2021-04-15. [Consulta: 15 abril 2021].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1978» (en anglès americà). [Consulta: 15 juny 2020].
- ↑ «Olivia de Havilland | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 maig 2021].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1964» (en anglès americà). [Consulta: 30 juliol 2020].
- ↑ Castronuovo, Nadia. Natalia Ginzburg: Jewishness as Moral Identity (en anglès). Troubador Publishing Ltd, 2010. ISBN 978-1-84876-396-8.
- ↑ Vidal Lage, Carme. «Amparo Alvajar» (en gallec). Àlbum de Galicia (Consello de Cultura Galega), 01-01-2007. [Consulta: 6 juliol 2026].
- ↑ Ehriander, Helene. «Ingrid Vang Nyman». Svenskt kvinnobiografiskt lexikon (skbl), 08-03-2018. [Consulta: 1r juliol 2021].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1954» (en anglès americà). [Consulta: 18 agost 2020].
- ↑ Lévy, André, 1925-. Dictionnaire de littérature chinoise. París: Presses universitaires de France, 2000. ISBN 2-13-050438-8.
- ↑ Planas Penadés, Ricard. Historia del cine chino. Primera edición: Febrero 2019, 2019. ISBN 978-84-17418-45-8.
- ↑ «Roald Dahl | Biography & Books» (en anglès). [Consulta: 16 setembre 2020].
- ↑ «Margaret Lockwood» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 22 maig 2020].
- ↑ «Françoise Giroud | enciclopedia.cat». [Consulta: 21 juliol 2026].
- ↑ Sadurní, N. «Ángeles Alvariño, precursora de la oceanografía». National Geographic. Historia, 02-07-2021. [Consulta: 20 agost 2021].
- ↑ Martínez, Rafa. «Orgull afrocubà». La Vanguardia, 17-04-2016. [Consulta: 4 març 2026].
- ↑ Nelson, Emmanuel Sampath. Contemporary African American Novelists: A Bio-bibliographical Critical Sourcebook (en anglès). Greenwood, 1999, pàg. 88-89. ISBN 978-0-313-30501-6.
- ↑ Lindberg, Johan. «Bryk, Rut» (en suec). Uppslagsverket Finland, Actualitzat el 12.05.2016. [Consulta: 2 abril 2024].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jean Dausset» (en francès). [Consulta: 24 octubre 2020].
- ↑ Jewish Virtual Library: "Ruth Mosko Handler - (1916-2002) retrieved August 10, 2013
- ↑ «Умерла Вероника Дударова (Rèquiem per Dudarova)» (en rus). Gazeta, 16-01-2009. [Consulta: 3 novembre 2021].
- ↑ «Kirk Douglas | Biography, Facts, & Films» (en anglès). [Consulta: 9 desembre 2020].
- ↑ «Acta de nacimiento emitida en Puebla en 2001, publicada en la página de su agente literaria.». Arxivat de l'original el 24 de setembre de 2013. [Consulta: 15 desembre 2013].
- ↑ «Shirley Jackson» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ Childs, David. «Elisabeth Noelle Neumann: Pioneer of public-opinion polling and market» (en anglès). The Independent, 23-10-2011. [Consulta: 25 octubre 2021].
- ↑ «Eulàlia Anzizu i Vila | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 març 2020].
- ↑ «Enric Granados i Campiña | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ «Esquela mortuòria de Palmira Ventós i Cullell». La Vanguardia, 12-11-1916, p. 2.
- ↑ «Alexandra Frosterus-Såltin. Viatge amb barca al cementiri, 1861» (en finès). Kansallisgalleria-National Gallery. [Consulta: 25 desembre 2020].
- ↑ «Wied, Isabel de» (en castellà). El libro durmiente, 14-04-2020. [Consulta: 26 gener 2021].
- ↑ Theroux, Marcel. «Florence Baker: the polyglot slave girl turned intrepid explorer» (en anglès). The Guardian, 31-05-2020. [Consulta: 17 juny 2021].
- ↑ «Marie, baroness von Ebner-Eschenbach». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 7 març 2020].
- ↑ Marchiori, Giuseppe. «Carrà, Carlo» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 1977. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Mário de Sá-Carneiro | Portuguese author» (en anglès). [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ Williamson, J. «Reger, (Johann Baptist Joseph) Max(imilian)». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.23064 [Consulta: 13 abril 2020].
- ↑ «Clara Louise Kellogg» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 19 març 2021].
- ↑ Paris, Carmen. Diccionario biográfico de la danza (en castellà). Lib Deportivas Esteban Sanz, 1997*. ISBN 978-84-85977-62-8.
- ↑ «Horatio Herbert Kitchener | Biography, Death, & Facts» (en anglès). [Consulta: 2 juny 2020].
- ↑ «Mildred Jane Hill (1859-1916) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 21 abril 2024].
- ↑ Chang, Jung.. Cixí, la emperatriz : la concubina que creó la China moderna. Tres Cantos (Madrid): Taurus, 2014. ISBN 978-84-306-0952-9.
- ↑ «El simbolismo fantástico de Odilon Redon» (en castellà). Trianarts, 20-04-2020. [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1904» (en anglès americà). [Consulta: 21 juliol 2020].
- ↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
- ↑ «José Echegaray». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Ben-Eli, Birgit. «Tina Blau» (en anglès). Jewish Women Archive. [Consulta: 20 setembre 2021].
- ↑ «A pianist in the shadow of Clara Schumann?». Schumann Portal. [Consulta: 2 octubre 2021].
- ↑
