Amphiprion polymnus
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
| UICN | risc mínim |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Blenniiformes |
| Família | Pomacentridae |
| Gènere | Amphiprion |
| Espècie | Amphiprion polymnus (Linnaeus, 1758) Amphiprion polymnus |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Protònim | Perca polymna |
Amphiprion polymnus és una espècie de peix de la família dels pomacèntrids i de l'ordre dels perciformes.[2]
Morfologia
Reproducció
És monògam i hermafrodita.[5][6]
Hàbitat
Viu en zones de clima tropical (30°N-25°S), associat als esculls de corall, a 2-30 m de fondària[7] i en simbiosi amb les anemones Heteractis crispa i Stichodactyla haddoni.[8][3]
Distribució geogràfica
Es troba al Pacífic occidental: Illes Ryukyu,[9] la Xina,[10] el Vietnam, Taiwan, el Golf de Tailàndia,[11] Indonèsia,[12] Filipines, Austràlia (el Territori del Nord i el Golf de Carpentària), Nova Guinea,[13] Nova Bretanya i Salomó.[3]
Observacions
Referències
- ↑ «Amphiprion polymnus». Catalogue of Life. (anglès)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- 1 2 3 FishBase (anglès)
- ↑ Lieske, E. i R. Myers 1994. Collins Pocket Guide. Coral reef fishes. Indo-Pacific & Caribbean including the Red Sea. Harper Collins Publishers, 400 p.
- ↑ Allsop, D.J. i S.A. West 2003. Constant relative age and size at sex change for sequentially hermaphroditic fish. J. Evol. Biol. 16(2003):921-929.
- ↑ Moyer, J.T. i A. Nakazono 1978. Protandrous hermaphroditism in six species of the anemonefish genus Amphiprion in Japan. Jap. J. Ichthyol. 25(2):101-106.
- ↑ Allen, G.R. 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.
- ↑ Fautin, D.G. i G.R. Allen 1992. Field guide to anemonefishes and their host sea anemones. Western Australian Museum, Francis Street, Perth.
- ↑ Masuda, H., K. Amaoka, C. Araga, T. Uyeno i T. Yoshino 1984. The fishes of the Japanese Archipelago. Vol. 1. Tokai University Press, Tòquio (Japó). 437 p.
- ↑ Huang, Z. 2001. Marine species and their distribution in China's seas. p. 404- 463. Vertebrata. Smithsonian Institution, Florida. 598 p.
- ↑ Monkolprasit, S., S. Sontirat, S. Vimollohakarn i T. Songsirikul 1997. Checklist of Fishes in Thailand. Office of Environmental Policy and Planning, Bangkok. 353 p.
- ↑ Kuiter, R.H. i T. Tonozuka 2001. Pictorial guide to Indonesian reef fishes. Part 2. Fusiliers - Dragonets, Caesionidae - Callionymidae. Zoonetics, Austràlia. 304-622 p.
- ↑ Kailola, P.J. 1987. The fishes of Papua New Guinea: a revised and annotated checklist. Vol. II Scorpaenidae to Callionymidae. Research Bulletin Núm. 41, Research Section, Dept. of Fisheries and Marine Resources, Papua Nova Guinea.
- ↑ Moe, A.M. Jr. 1992. The marine aquarium handbook. Beginner to breeder. Green Turtle Publication, Florida, Estats Units. 318 p.
- ↑ Terver, D. 1971. Comportement de ponte, reproduction et developpement embryonnaire d'un poisson-clown (Amphiprion polymnus). Piscic. Fr. 26:9-23.