1991

1991

Tipus	any civil i any comú que comença en dimarts
Altres calendaris
Gregorià	1991 (mcmxci)
Islàmic	1412 – 1413
Xinès	4687 – 4688
Hebreu	5751 – 5752
Calendaris hindús	2046 – 2047 (Vikram Samvat) 1913 – 1914 (Shaka Samvat) 5092 – 5093 (Kali Yuga)
Persa	1369 – 1370
Armeni	1440
Rúnic	2241
Ab urbe condita	2744
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules Discs
Segles
segle xix - segle xx - segle xxi
Dècades
1960 1970 1980 - 1990 - 2000 2010 2020
Anys
1988 1989 1990 - 1991 - 1992 1993 1994

1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.

Països Catalans

• 11 de febrer: Neix el Club Super 3 a Televisió de Catalunya.
• 29 de maig Atemptat a Vic va ser un atemptat terrorista d'ETA que el dia 29 de maig de 1991 va fer explotar un cotxe bomba dins de la caserna de la Guàrdia Civil a Vic.
• 17 de juny, la Vall d'Aran: Després de 157 anys, aquest enclavament gascó a Catalunya recupera el seu govern autònom: el Conselh Generau.
• 17 de setembre, Badalona: s'inaugura el Pavelló Olímpic (o Palau Municipal d'Esports), amb un partit de bàsquet entre el Joventut de Badalona i l'Aris de Salònica.^[1]
• 3 de desembre, Barcelona: s'inaugura l'escultura A Lluís Millet, de l'artista Josep Salvadó Jassans ubicada davant del Palau de la Música Catalana.^[2]
• Es crea la Universitat de Girona, segregant-ne diverses facultats que depenien de la UAB.
• Fundació del grup Accidents Polipoètics.

Resta del món

• 7 de març; Madrid, Espanya: El Congrés dels Diputats aprova la creació de l'Instituto Cervantes.
• 12 de juny:
  • La ciutat russa de Leningrad recupera el seu antic nom de Sant Petersburg.
  • Borís Ieltsin és elegit president de Rússia.^[3]
• 27 d'agost: Moldàvia es declara independent de la Unió Soviètica.^[4]
• 30 d'octubre, Conflicte arabo-israelià: La Conferència de Pau de Madrid comença en un esforç per revifar les negociacions de pau entre Israel i Palestina.^[5]
• Es desfà el grup de música espanyol Objetivo Birmania
• S'estrenen les pel·lícules Antonia i Jane i La petita locomotora
• Fundació de Fénix Directo.
• Eslovènia es declara indepdendent de Iugoslàvia i té lloc la Guerra d'Eslovènia o Guerra dels deu dies.

Còmics

Portal:Comic/1991

	D	celebració
	?	AnimeCon

 Fa 35 anys!

Les sèries de Marvel Alpha Flight i The New Mutants aplegaren al número 100: esta última va ser substituïda per X-Force. En canvi, altres com The Transformers foren cancel·lades. El primer número del volum 2 d'X-Men, publicat a l'octubre amb cinc portades diferents, esdevingué el còmic més venut de la història amb una estimació de vora quatre milions d'exemplars.

𝄞 Fa 35 anys

Videojocs

Portal:Videojocs/1991

M/d	jocs		sist.
02/	Adventure Island II		Nintendo
01/	SimCity		Amstrad CPC
03/08	Tarot no yakata		GG
06/28	Aerostar		Game Boy
	Bomber Man		Turbografx
12/02	Famicom Jump II: Saikyō no shichinin		Famicom
	Fuji Golf		Windows
	The Godfather		ordinadors
12/	Monkey Island 2		ordinadors
	SimAnt: The Electronic Ant Colony		ordinadors
	SkiFree		PC
06/23	Sonic the Hedgehog		Mega Drive
12/28	Sonic the Hedgehog		GG, MS
03/	Street Fighter II		recreativa
	Fall of the Foot Clan		Game Boy
11/21	Kamigami no Triforce		SFC

Països Catalans

• 2 de gener, Badalona: Mireia Vila Cabiro, jugadora de bàsquet catalana professional.^[6]
• 23 de gener, Barcelona: Clara Basiana i Cañellas, nedadora de natació sincronitzada catalana.^[7]
• 27 de març, Vilassar de Mar: Judit Neddermann, cantautora catalana.^[8]
• 24 d'abril, Alacant: Ana Pomares, escriptora valenciana.^[9]
• 10 de juny, Granollers, Vallès Oriental: Pol Espargaró i Villà, pilot vallesà de motociclisme.
• 26 de juny, Tuïr, Rosselló: Angélique Duchemin, boxejadora nord-catalana.^[10]
• 4 de juliol, Legazpiː Irene Paredes, futbolista basca que juga com a defensa al FC Barcelona.^[11]
• 8 d'agost, Terrassa, Vallès Occidental: Marta Corredera i Rueda, futbolista catalana, que juga com a migcampista o de lateral.^[12]
• 28 d'agost, Barcelona: Anna Saliente i Andrés, sociòloga i activista política catalana.^[13]

Resta del món

• 1 de gener, Chicago, Estats Units: Alexandra Grey, actriu i cantant estatunidenca.^[14]
• 6 de gener, Cadis, Andalusia: Marta Carro, futbolista espanyola que juga com a defensa al València CF de la Primera Divisió espanyola.^[15]
• 19 de gener, Duće, Croàcia: Petra Martić, jugadora professional de tennis croata.^[16]
• 24 de gener, Los Angeles, EUA: Avi Nash, actor nord-americà.
• 2 de febrer, Tyseley, Birmingham: Nathan Delfouneso, futbolista anglès.
• 8 de febrer, Bekoji, Etiòpia: Genzebe Dibaba atleta etíop.^[17]
• 12 de febrer, Niterói, Rio de Janeiro: Martine Grael, regatista de vela brasilera, medalla d'or als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro.^[18]
• 17 de febrer, Londres: Bonnie Wright, actriu anglesa, coneguda pel seu paper de Ginny Weasley a les pel·lícules de Harry Potter.^[19]
• 5 de març, Terrassa, Vallès Occidental: Victòria Losada –Viky Losada–, futbolista catalana que ocupa la posició de centrecampista.^[20]
• 16 de març, Vallecas: Miguel Cuesta, cantant
• 30 de març, Châteauroux: Gilles Sunu, futbolista francès.
• 7 d'abril, Ceuta, Espanya: Lorena Miranda, jugadora espanyola de waterpolo, medalla de plata als Jocs Olímpics de Londres 2012.^[21]
• 15 d'abril, Mannheim, Alemanya: Marco Terrazzino, futbolista.
• 21 d'abril, Londres, Anglaterra: Frank Dillane, Actor i músic britànic
• 3 de maig, Londres: Carlo Acutis, beat per l'Església catòlica (m. 2006).
• 28 de juliol, L'Havana, Cuba: Chanel Terrero, cantant catalanocubana resident a Olesa de Montserrat
• 14 d'agost, Tolosa de Llenguadoc: Mathilde Becerra, esportista francesa d'alt nivell especialitzada en escalada de dificultat.^[22]
• 18 d'agost, Algesires: Brisa Fenoy, música (intèrpret i compositora), model, DJ i productora espanyola.^[23]
• 24 d'agost, Alemanya: Stefan Bell, futbolista
• 13 de setembre, Madrid: Eduardo Fernández Rubiño, polític i activista espanyol responsable de l'àrea de xarxes socials de Podem.
• 4 de novembre, Downingtown, Pennsilvània: Adriana Chechik, actriu porno estatunidenca.
• 13 de novembre, Etiòpia: Amane Beriso Shankule, corredora etíop de llarga distància.^[24]
• 24 de desembre, Doncaster, Anglaterra: Louis Tomlinson, cantant.

Països Catalans

• 2 de gener - Sant Cugat del Vallès: Maria Teresa Gibert i Perotti, periodista i política catalana (n. 1904).^[25]
• 17 de gener - Barcelona: Josep Amat i Pagès, pintor català (89 anys).
• 20 de gener - Barcelona: Dolors Palau Vacarisas, periodista catalana, especialitzada en l'àmbit de la cultura (n. 1948).^[26]
• 30 de gener - Barcelona: Josep Ferrater Mora, filòsof català (n. 1912).
• 2 de març - Barcelona: Rosario Velasco, pintora madrilenya establerta a Barcelona.^[27]
• 7 de març - Sant Boi de Llobregat: Concepció Casanova i Danès, filòloga, poeta, mestra i traductora (n. 1906).^[28]
• 22 de març - Terrassa, Vallès Occidental: Paulina Pi de la Serra i Joly, política i activista cultural catalana (n. 1906).^[29]
• 4 d'abril - Barcelona: Montserrat Alavedra i Comas, soprano catalana (44 anys).^[30]
• 18 d'abril - Barcelona: Carme Gombau, cantant d'òpera i professora de cant catalana.^[31]
• 24 d'abril - L'Ametlla del Vallès: Margarida Alfonso i Orfila, pianista, compositora i professora de música (n. 1914 o 1915).^[32]
• 9 de maig - Chur, Suïssa: Julio Muñoz Ramonet, empresari barceloní (n. 1916).^[33]
• 15 de maig - Malgrat de Mar: Vicenç Riera-Llorca, escriptor català. (n. 1903).^[34]
• 28 de maig - Palma: Joan Bonet Gelabert, periodista i escriptor (n. 1918).^[35]
• 9 de juny - Mürzzuschlag, Àustria: Claudio Arrau, pianista xilè d'ascendència catalana (n. 1903).^[36]
• 19 de juny, Figueres, Alt Empordà: Agapit Torrent i Batlle, músic, saxofonista, i compositor, principalment de sardanes (n. 1923).^[37]
• 9 de juliol - Sabadell, Vallès Occidental: Dolors Viñas i Camps, pedagoga i periodista catalana (83 anys).
• 30 de juliol - Barcelona: Fabià Puigserver, escenògraf, figurinista, actor, director teatral, promotor de les arts escèniques (n. 1938).^[38]
• 1 d'agost - Sabadell: Ricard Simó i Bach, biògraf sabadellenc.
• 29 de setembre - Figueres: Mercedes Moner Raguer, pianista figuerenca (n. 1892).^[39]
• 2 d'octubre - Barcelona: Maria Aurèlia Capmany i Farnés, escriptora i activista cultural.^[40]
• 10 d'octubre, Austràlia: Gabriella Cilmi, cantant
• 18 d'octubre - Palma, Mallorca: Francesc de Borja Moll i Casasnovas, lingüista, filòleg i editor menorquí.
• 24 d'octubre - Fredrikstad, Noruega: Jordi Tell i Novellas, arquitecte i activista polític català, que va desenvolupar la seva trajectòria a Catalunya, Alemanya, Mèxic i Noruega (n. 1907).^[41]
• 10 de novembre - Barcelona: Montserrat Roig, escriptora en català (45 anys).^[42]
• 1 de desembre - Chicago, Illinois (EUA): George Stigler, economista estatunidenc, Premi Nobel d'Economia de l'any 1982 (n. 1911).
• 19 de desembre - Sabadell: Joan Morral i Pelegrí, regidor de l'Ajuntament de Sabadell i militant republicà federal.
• 24 de desembre - Barcelona: Maria Àngels Cardona i Florit, biòloga, ecologista i botànica menorquina (n. 1940).^[43]
• Cervera: Pere Menal i Brufal, matemàtic

Resta del món

• 17 de gener - Oslo, Noruega: Olaf V de Noruega, Rei de Noruega (1955-1991) (n. 1903).
• 30 de gener - Boston (EUA): John Bardeen, físic estatunidencs, Premi Nobel de Física dels anys 1956 i 1972 (n. 1908).
• 6 de febrer -
  • Lexington, Massachusetts (EUA): Salvador Luria, metge estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1969 (n. 1912).^[44]
  • Madrid: María Zambrano, professora, filòsofa i assagista espanyola (n.1904).^[45]
• 21 de febrer - Panamà: Margot Fonteyn, ballarina de ballet britànica (m. 1919).^[46]
• 23 de febrer - Pamplona: Fidela Bernat Aracués, última parlant nadiua del dialecte del basc anomenat roncalès (n. 1898).^[47]
• 3 de març - Honolulu, illes Hawaii, EUA: Murray Teichman, conegut com a Arthur Murray, ballarí estatunidenc (n. 1895).^[48]
• 12 de març - Estocolm (Suècia): Ragnar Granit, neurobiòleg suec, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1967 (n. 1900).
• 17 de març - Madrid: Pilar Primo de Rivera, líder de la Sección Femenina de la Falange Espanyola (n. 1901).^[49]
• 28 de març - Madrid: Mikaela, cantant de cobla i actriu espanyola (n. 1935).^[50]
• 1 d'abril - Manhattan, Nova York: Martha Graham, ballarina i coreògrafa estatunidenca, pionera de la dansa contemporània (n. 1894).^[51]
• 3 d'abril - Vevey, cantó de Vaud, Suïssa: Henry Graham Greene, novel·lista anglès (n. 1904).^[52]
• 14 d'abril - Buenos Aires, Argentina: Rodolfo Zubrisky, violinista argentí.
• 18 d'abril - Madrid: Gabriel Celaya, poeta basc en llengua castellana (n. 1911).^[53]
• 14 de maig - Pequín (Xina): Jiang Qing (en xinès: 江青, en pinyin: Jiāng Qīng) va ser una destacada líder comunista xinesa, nascuda en un any no ben determinat entre 1912 i 1914 a Zhucheng, província de Shandong. Va ser esposa de Mao Zedong i membre de la Banda dels Quatre.^[54]
• 21 de maig - Sriperumbudur (Índia): Rajiv Gandhi, fou el sisè Primer ministre de l'Índia. (n. 1944).^[55]
• 6 de juny - Malibú, Califòrnia, Estats Units: Stan Getz, saxofonista estatunidenc de jazz (n. 1927).^[56]
• 19 de juny - Carmel-by-the-Sea, Califòrnia: Jean Arthur, una de les grans actrius estatunidenques dels anys 30 i 40 (n. 1900).^[57]
• 19 de juliol - Rabat, Marroc: Odette du Puigaudeau, etnòloga i exploradora francesa.^[58]
• 23 d'agost -
  • Budapest, Hongria: Ágnes Nemes Nagy, poetessa, traductora i assagista hongaresa (n. 1922).
  • Sant Petersburg, Florida: Florence Seibert, bioquímica americana que inventà el test de la tuberculosi (n. 1897).^[59]
• 2 de setembre - Ciutat de Mèxic (Mèxic): Alfonso García Robles, diplomàtic mexicà, Premi Nobel de la Pau de l'any 1982 (n. 1911).^[60]
• 3 de setembre - La Quinta, Califòrnia: Frank Capra, director de cinema nord-americà d'origen italià, guanyador d'un Oscar (n. 1897).
• 7 de setembre - El Cerrito, Califòrnia (EUA): Edwin McMillan, químic nord-americà, Premi Nobel de Química de 1951 (n. 1907).^[61]
• 16 de setembre - Nyack, Nova Yorkː Olga Spesívtseva, cèlebre ballarina russa (n. 1895).^[62]
• 20 de setembre - Parísː Edmée de La Rochefoucauld, dona de lletres francesa, escriptora i filòsofa (n. 1895).^[63]
• 25 de setembre - Niça: Viviane Romance, actriu teatral, cinematogràfica i televisiva de nacionalitat francesa (n. 1912).^[64]
• 28 de setembre - Santa Mònica, Càlifornia: Miles Davis, considerat un dels trompetistes més influents del Jazz (n. 1926).^[65]
• 7 d'octubre - Roma: Natalia Ginzburg, escriptora italiana (n. 1916).^[66]
• 24 de novembre - Londres, Regne Unit: Farrokh Pluto Bulsara, conegut com a Freddie Mercury, cantant britànic component de The Queen (45 anys).
• 27 de novembre - Praga: Vilém Flusser, filòsof.
• 30 de novembre - Bratislava, Eslovàquia: Irena Blühová, fotògrafa social eslovaca (n. 1904).^[67]
• 9 de desembre - Monson, Maine: Berenice Abbott, fotògrafa estatunidenca (n. 1898).^[68]
• 15 de desembre - Kíev, RSS d'Ucraïna: Vasili Zàitsev, franctirador de l'exèrcit roig soviètic.
• 22 de desembre - Palm Springs, Califòrnia: Ernst Krenek, nascut a Àustria, d'origen txec, i naturalitzat estatunidenc (n. 1900).