Anders Wiman
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 11 febrer 1865  Hammarlöv (Suècia) | ||
| Mort | 13 agost 1959 (94 anys) Lund (Suècia) | ||
| Sepultura | Lilla Slågarps kyrka, Block B - LG B 6G 55° 26′ 55″ N, 13° 10′ 05″ E / 55.448675°N,13.168132°E | ||
| Formació | Universitat de Lund (1885–1891) | ||
| Tesi acadèmica | Klassifikation af regelytorna af sjette graden (1892 ) | ||
| Director de tesi | Carl Fabian Björling | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Matemàtiques | ||
| Ocupació | matemàtic | ||
| Ocupador | Universitat d'Uppsala (1901–1930) Universitat de Lund (1892–1901) | ||
| Membre de | |||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Estudiant doctoral | Arne Beurling i Fritz Carlson | ||
Anders Wiman (Hammarlöv, 11 de febrer de 1865 - Lund, 13 d'agost de 1959) va ser un matemàtic suec.
Vida i obra
Els pares de Wiman eren uns rics pagesos del sud de Suècia.[1] Després d'estudiar al institut de Lund, va ingressar a la universitat de Lund el 1885,[2] en la qual es va doctorar el 1892. El mateix any va ser nomenat professor de matemàtiques de la pròpia universitat. El 1901 va rebre el nomenament de professor de matemàtiques a la universitat d'Uppsala, en la qual va romandre fins a la seva jubilació el 1930.[3]
Wiman va publicar una setantena llarga d'articles.[4] La major part de la seva obra versa sobre els grups que apareixen a la geometria algebraica,[5] tot i que també va fer aportacions importants en altres camps com en el la teoria de la probabilitat,[6] la teoria de nombres,[7] la generalització de les funcions de Mittag-Leffler[8] o la solució de polinomis de grau superior.[9]
Referències
- ↑ Gårding, 1994, p. 156.
- ↑ Nagell, 1960, p. i.
- ↑ Nagell, 1960, p. ii.
- ↑ Nagell, 1960, p. iv-vi.
- ↑ Gårding, 1994, p. 111.
- ↑ von Plato, 1994, p. 8.
- ↑ Nagell, 1960, p. iii.
- ↑ Yang, 2021, p. 367 i ss.
- ↑ Edwards, 2014, p. 79 i ss.
Bibliografia
- Edwards, Harold M. «Roots of solvable polynomials of prime degree» (en anglès). Expositiones Mathematicae, Vol. 32, Num. 1, 2014, p. 79-91. DOI: 10.1016/j.exmath.2013.09.005. ISSN: 0723-0869.
- Gårding, Lars. Mathematics and Mathematicians. Mathematics in Sweden before 1950. (en anglès). American Mathematical Society, 1994. ISBN 0-8218-0612-2.
- Nagell, Trygve «Anders Wiman in memoriam» (en francès). Acta Mathematica, Vol. 103, Num. 1-2, 1960, p. i-vi. DOI: 10.1007/BF02546522. ISSN: 0001-5962.
- von Plato, Jan. Creating Modern Probability (en anglès). Cambridge University Press, 1994. ISBN 0-521-44403-9.
- Yang, Xiao-Jun. «Wiman, Supertrigonometric, and Superhyperbolic Functions». A: Theory and Applications of Special Functions for Scientists and Engineers (en anglès). Springer, 2021, p. 367-498. ISBN 978-981-33-6333-5.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Anders Wiman» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.