Androsace halleri
![]() | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Regne | Plantae |
| Ordre | Ericales |
| Família | Primulaceae |
| Gènere | Androsace |
| Espècie | Androsace halleri L., 1753 Androsace halleri |
Androsace halleri és una espècie del gènere Androsace, que pertany a la família de les primulàcies. Viu a l'alta muntanya, als prats alpins silicícoles, més o menys pedregosos.
Descripció
És una planta herbàcia, perenne, vivaç, que no arriba a un pam d'alçada; amb diverses rosetes de fulles columnars, que creixen formant petits grups més o menys laxos. Les fulles són linears, estretament triangulars, enteres, d'entre 10 i 30 mm (o un xic més) i amb una quilla en el revers; la fulla es torça cap avall i acaba en una punta ganxuda, habitualment ciliades o amb pèls arquejats, sovint sobre el nervi. Aquests són els caràcters que permeten diferenciar-la d'Androsace laggeri, una espècie molt propera i semblant a primer cop d'ull.
Les flors surten reunides (entre 3-6) sobre un escap, un peduncle sense fulles, relativament llarg, que pot allargar-se fins uns 11 cm de llarg durant la fructificació (només 1 a 6 mentre hi ha les flors), curtament pubescent, amb unes petites bràctees a la base de la panícula. El calze amaga gairebé tot el tub del corol·la que té els lòbuls rosa intens, amb la gorja groga.[1][2]
Hàbitat i distribució
És una espècie d'oròfit de les muntanyes del sud d'Europa,[3] des de la Serralada Cantàbrica i els Pirineus, fins al massís Central de França (Vosges, Cevenes...).[4] A la península Ibèrica s'ha trobat de forma disjunta, entre León i Oviedo per un costat i a la zona del Puigmal, al Pirineu Oriental.[5][6]
Com que és bastant rara en aquests dos nuclis tan separats entre si, es va incloure, amb la categoria d'espècie vulnerable, al "Atlas y libro rojo de la flora vascular amenazada de España".[7]
Taxonomia
Aquesta espècie va ser descrita per Carl von Linné, l'any 1753, a la seva obra principal, Species Plantarum.
Alguns autors han considerat que era molt propera a A.laggeri, fins al punt que se l'havia considerat una subespècie d'Androsace carnea, que era com s'anomenava clàssicament A.laggeri: Androsace carnea subsp. halleri (L.) P.Fourn. in Quatre Fl. France (1937)
- Androsace halleri L. (1753) (=Androsace carnea var. rosea)
Més recentment, Peter Schönswetter, Marianne Magauer i Gerald M. Schneeweiss han pogut identificar un llinatge genèticament diferent corresponent a les poblacions pirinenques de l'entorn de Núria, que ha permès descriure un nou tàxon, amb categoria de subespècie. Morfològicament es pot diferenciar per tenir els escaps més curts, (6)7–29(37) mm, i les fulles també més curtes (5-12 mm) i relativament més amples:
- Androsace halleri subsp. nuria Schönsw. & Schneew. (2015)[8]
Referències
- ↑ Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.III, p.49. ISBN 84-7226-698-2.
- ↑ Herwig Ludwig Kress, Alarich Alban. «Androsace» (en castellà). flora iberica. [Consulta: 8 juliol 2026].
- ↑ «Androsace halleri L.» (en anglès). Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 25 juliol 2026].
- ↑ «Androsace halleri» (en francès). Tela botanica. [Consulta: 26 juliol 2026].
- ↑ «anthos.es. Cerca:Androsace halleri» (en castellà). Sistema de información de las plantas de España.. Real Jardín Botánico, CSIC- Fundación Biodiversidad. [Consulta: 17 juny 2026].
- ↑ FONT, XAVIER. «cerca: Androsace halleri». Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona. [Consulta: 2 febrer 2026].
- ↑ Bañares Á, Blanca G., Güemes J., Moreno J.C., Ortiz S.. Atlas y Libro Rojo de la Flora Vascular Amenazada de España. Madrid: Dirección General de Conservación de la Naturaleza, 2004, p. 878. ISBN 84-8014-521-8.
- ↑ Peter Schönswetter, Marianne Magauer, Gerald M. Schneeweiss «Androsace halleri subsp. nuria Schönsw. & Schneew. (Primulaceae), a new taxon from the eastern Pyrenees (Spain, France)» (en anglès). Phylotaxa, 201 (3), 3-2015, p. 227-232. DOI: 10.11646/phytotaxa.201.3.7 [Consulta: 4 agost 2026].
