Angelo Agostini
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 8 abril 1843  Vercelli (Itàlia) | ||
| Mort | 23 gener 1910 (66 anys) Rio de Janeiro (Brasil) | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | París São Paulo Lisboa Rio de Janeiro | ||
| Ocupació | dibuixant, autor de còmic, caricaturista, escriptor, periodista, delineant, artista | ||
| Família | |||
| Fills | Angelina Agostini | ||
| Mare | Raquel Agostini | ||
| Premis | |||
Angelo Agostini (Vercelli, 8 d'abril de 1843 - Rio de Janeiro, 23 de gener de 1910) d'origen italo-brasiler, va ser un il·lustrador, periodista i fundador de diverses publicacions. Tot i que va néixer a Itàlia, és considerat el primer dibuixant brasiler.
Biografia
Agostini va néixer a Vercelli, Itàlia, però després de l'adolescència i d'estudiar arts a París, va arribar al Brasil el 1859 amb la seva mare, la cantant Raquel Agostini, on s'hi van establir.
De ben jove, va publicar dibuixos a la publicació paulista Diabo Coxo el 17 de setembre de 1864.[1] Després de publicar més treballs a Cabrião i Revista Arlequim, Agostini va produir una història d'imatges seqüencials serialitzada a la revista Vida Fluminense titulada As Aventuras de Nhô Quim (Les aventures de Nhô Quim).[2] El primer capítol, publicat el 30 de gener de 1869, tractava temes de conflicte entre la cultura agrícola i urbana, i comentaris polítics a través d'una narració visual capaç d'arribar a una població majoritàriament analfabeta.[3]
Durant la dècada de 1880, Agostini va crear la revista Revista Illustrada, que es va fer coneguda per la seva cobertura il·lustrada del Carnaval brasiler. El 27 de gener de 1883 es va publicar el primer capítol d'As Aventuras do Zé Caipora (Les aventures de Zé Caipora), iniciant una reeixida sèrie de publicacions de 35 episodis repartits al llarg de molts anys.[2][3] Amb un impacte multimèdia, la sèrie es va imprimir en quatre edicions i va inspirar una cançó popular i dues pel·lícules mudes.
Agostini va fundar la revista Don Quixote el 1895, que va durar fins al 1906, i amb Luiz Bartolomeu de Sousa e Silva va fundar la influent revista juvenil O Tico-Tico per a l'editorial O Malho, el 1905.[1] Durant els seus darrers anys va treballar per a la revista O Malho, fins a la seva mort el 1910.
Vida personal
Agostini estava casat i la relació entre ell i la pintora Abigail de Andrade va causar un escàndol a la societat de Rio de Janeiro.[4] La parella va deixar el Brasil el 1888 per anar a París, amb la seva filla Angelina Agostini (1888-1973), que també va ser escultora i pintora. Andrade va tenir un segon fill amb Agostini, Angelo, que va morir de tuberculosi poc després de néixer. Ella va morir un any després, víctima de la mateixa malaltia.[5][6]
Llegat
Anomenat en honor d'Agostini, el Prêmio Angelo Agostini és un premi de còmic brasiler atorgat per l'Associació de dibuixants de còmic i caricaturistes de l'Estat de São Paulo des de 1985.[1]
Bibliografia
- As Aventuras de Nhô Quim (1869)
- As Aventuras do Zé Caipora (1883)
- Història de Pai João (1906)
- A Arte de Formar Brasileiros (1906)
Referències
- 1 2 3 de Souza, Worney Almeida. «Mestres do Quadrinho Nacional: Angelo Agostini» (en portuguese).
- 1 2 Lambiek Comiclopedia. «Angelo Agostini».
- 1 2 de Oliveira, Ivan Carlo Andrade. «As primeiras histórias em quadrinhos nacionais» (en portuguese). Arxivat de l'original el 2018-04-02. [Consulta: 26 juny 2007].
- ↑ «The beautiful self-portraits of the Brazilian painter Abigail de Andrade» (en anglès). , 03-02-2018.
- ↑ Sugimoto «Mulheres invisíveis». , December 6–12, 2014.
- ↑ Rezzutti, Paulo. Mulheres do Brasil: A história não contada (en portuguès brasiler). LEYA, 2018-05-11. ISBN 9788544107065.