O Tico-Tico

Infotaula de publicacions periòdiquesO Tico-Tico

Modifica el valor a Wikidata
Tipusrevista infantil i periòdic Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Llenguaportuguès Modifica el valor a Wikidata
Data d'inici1905 Modifica el valor a Wikidata
Data de finalització1977 Modifica el valor a Wikidata
AdreçaRua do Ouvidor, 164, Rio de Janeiro Modifica el valor a Wikidata
EstatBrasil Modifica el valor a Wikidata

O Tico-Tico va ser una publicació infantil brasilera que es va publicar des del 1905 fins al 1977. Va ser la primera a publicar còmics al país.

Història i perfil

La revista O Tico Tico va ser llançada pel periodista Luís Bartolomeu de Souza e Silva (besavi del president Fernando Collor). La seva primera edició va sortir l'11 d'octubre de 1905, un dimecres i no un dijous com deia la portada. El model seguit per Tico Tico va ser el de revistes franceses com Le Petit Journal Illustré de la Jeunesse,[1] Le Jeudi de La jeunesse[1] i La Semaine de Suzette.[2] Aquesta última publicava el personatge Suzette, el personatge que es va publicar a O Tico-Tico amb el nom de Felismina,[3] Bécassine, un altre personatge de la revista,[4] es deia Narcisa. Es publicava en dos tipus de paper, amb quatre pàgines en color i la resta, en lloc del blanc i negre habitual, emprava una combinació de blanc amb vermell, verd o blau. El primer exemplar va costar 200 réis i, com que no hi havia inflació en aquell moment, la revista va romandre a aquest preu fins a la dècada del 1920.[2]

El personatge més popular de la revista, Chiquinho, era una còpia no autoritzada de Buster Brown, creat per Richard Felton Outcault.[2] Aquest fet només va sortir a la llum a la dècada del 1950, quan el plagi va ser denunciat per dibuixants de São Paulo. Altres personatges que van tenir molt d'èxit van ser Reco-Reco, Bolão i Azeitona, creats per Luiz Sá.[5]

El gat Fèlix, un personatge creat per al cinema, va ser publicat a la revista.

Entre gener i octubre de 1907, la revista va publicar la novel·la "Viagens maravilhosas do Dr. Alpha ao mundo dos planetas" (Meravellosos viatges del Dr. Alpha al món dels planetes), escrita i il·lustrada per Oswaldo Silva, possiblement la primera narrativa de viatges espacials de la ciència-ficció brasilera.[6][7]

Mickey Mouse va debutar en còmics al país el 1930 a les pàgines de Tico Tico i es deia Ratinho Curioso.

La majoria dels dibuixos van ser copiats de revistes franceses, però tot i així la revista va revelar talents locals com ara J. Carlos (que va il·lustrar Mickey Mouse en portades i articles publicitaris),[8] Alfredo Storni, Max Yantok, Edmundo Rodrigues, entre d'altres, a més de portar alguns veterans, com el dibuixant Angelo Agostini (que va dissenyar el logotip de la revista).

A més de contes i passatemps infantils, incloïa temes de la història brasilera i contes literaris en capítols serialitzats. També es van publicar algunes obres estrangeres, com les de Mark Twain (Les aventures de Tom Sawyer), Robert Louis Stevenson (L'illa del tresor), Jules Verne (Cinc setmanes en globus), Miguel de Cervantes (El Quixot), William Shakespeare (Hamlet), Jonathan Swift (Els viatges de Gulliver), Daniel Defoe (Robinson Crusoe), entre d'altres. La revista va generar una sèrie de llibres anomenada Biblioteca Infantil d'O Tico-Tico, que va publicar títols com ara: "Contos da Mãe Preta", d'Osvaldo Orico; "Minha Babá", de J. Carlos ; "Papae", de Juracy Camargo; "Pinga-Fogo", el detectiu equivocat, de Luís Sá; "O Circo dos Animais", de Gaspar Coelho; i "Um Menino de Coragem", de Leão Padilha.[2] L'escoltisme va ser àmpliament publicitat a la revista amb una columna escrita per Benjamin Sodré entre 1921 i 1933.[9]

La revista no va tenir rival d'aquest tipus fins a la dècada del 1930, quan diversos còmics nord-americans van començar a publicar-se al Brasil, especialment després del llançament del Suplemento Juvenil d'Adolfo Aizen el 1934.[10] Encara a la dècada del 1930, Oswaldo Stoni (fill d'Alfredo Storni) i Carlos Arthur Thiré (fill del professor de matemàtiques Cecil Thiré)[11] van introduir tires d'aventures, inspirades en models americans.[12] La revista va perdre encara més espai quan va començar la publicació d'històries de superherois el 1939.[13]

A la dècada del 1950 va invertir en l'humor gràfic, publicant vinyetes d'artistes com Bosc, Sempé i Jean Giraud (que anys més tard seria conegut com a Moebius).[14] La revista va deixar de publicar-se setmanalment el 1957 i, després d'això, només va circular en almanacs ocasionals fins que va ser finalment tancada el 1977, quan es va publicar l'últim número, el 2097.[15]

Malgrat el declivi dels seus darrers anys, la revista va ser generalment força popular, amb una tirada que oscil·lava entre els 20.000 i els gairebé 100.000 exemplars, cobrint diverses classes, inclosa la intel·lectual. El polític Ruy Barbosa era un dels seus lectors, així com el poeta Carlos Drummond de Andrade.[13] La revista i el seu almanac estan digitalitzats en color per la Biblioteca Nacional al lloc web Hemeroteca Digital Brasileira, amb cerca de lletres al contingut.[16]

Personatges

Buster Brown, de Richard Felton Outcault, va ser la inspiració per al personatge de Chiquinho.

La revista Tico Tico ha tingut diverses publicacions al llarg dels anys. Algunes d'aquestes eren sèries ja conegudes a l'estranger, com ara Mickey Mouse, Krazy Kat, Popeye, Mutt and Jeff, Little Nemo i diverses altres, així com sèries creades exclusivament per a la revista, com ara:

  • Chiquinho, inspirat en el personatge estatunidenc Buster Brown de Richard Felton Outcault, és un noi de classe mitjana, un dels primers a tenir característiques nacionals brasileres. Va ser un dels grans èxits de l'època, les seves històries giraven al voltant del personatge, que era un noi entremaliat al mig d'una ciutat típica de l'època. Més tard, va obtenir personatges secundaris com el noi negre Benjamin i el gos Jagunço. Diversos artistes van treballar en ell. Va ser adaptat a un curtmetratge d'animació, "Traquinices de Chiquinho e seu inseparable amigo Jagunço", estrenat per Kirs Filmes, que actualment es considera perdut.[17]
  • Lamparina, creada per J. Carlos, explicava les entremaliadures d'un nen negre calb amb llavis gruixuts i una disfressa esbojarrada que vivia en un típic poble rural brasiler de l'època i turmentava els adults. En aquella època, era habitual representar persones negres en dibuixos animats amb llavis gruixuts i pell fosca, una cosa que ara es considera prejudici i racisme.
  • Kaximbown, creada per Max Yantok, presentava un home calb de mitjana edat i el seu empleat Pipoca.[18]

Referències

  1. 1 2 «Le Petit Journal Illustré de la Jeunesse 1 A verdadeira origem francesa d'O Tico-Tico» (en portuguès). Intercom, 01-09-2008.
  2. 1 2 3 4 Waldomiro Vergueiro. «O Tico-Tico completa 100 anos» (en portuguès). Omelete, 11 Outubro 2005. [Consulta: 18 maig 2010].
  3. ↑ Narajno, Marcelo. «Via Lettera lança O Tico-Tico: Cem anos de revista». Universo HQ, 14 outubro 2005.
  4. ↑ Charles, Forsdick; Laurence; McQuillan. The Francophone Bande Dessinée - Volume 265 de Faux Titre Series (en francês). Rodopi, 2005, p. 24. 9789042017764.
  5. ↑ Gonçalo Júnior. Editora Companhia das Letras. A Guerra dos Gibis - a formação do mercado editorial brasileiro e a censura aos quadrinhos, 1933-1964 (en portuguès), p. 47, 48. ISBN 9788535905823.
  6. ↑ Mendes. Antologia Brasil, 1890-1930: pensamento crítico em fotografia (en portuguès). Funarte, 2013, p. 58.
  7. ↑ Cultura, Edições 12-15 (en portuguès). Ministério da Educação e Cultura, 1974, p. 82.
  8. ↑ Roberto Elísio dos Santos. «80 anos de quadrinhos Disney». Omelete, 13-01-2010.
  9. ↑ Herold Junior, Carlos (en portuguès) Movimento, 05-02-2015, p. 303–316. DOI: 10.22456/1982-8918.48695. ISSN: 1982-8918 [Consulta: 7 abril 2025].
  10. ↑ «O pioneiro O Tico-Tico» (en portuguès). Conhecimento Prático Literatura, 51, 2014. Arxivat de l'original el 2016-10-10.
  11. ↑ Tania Carvalho. Tônia Carrero: movida pela paixão. Imprensa Oficial Do Estado, 2009, p. 67. ISBN 9788570606884.
  12. ↑ Athos Eichler Cardoso. «Pernambuco,o marujo Um personagem para não ser esquecido», 2004Intercom.
  13. 1 2 Gonçalo Júnior (en portuguès) Nossa História, 24, outubro 2005. ISSN: 16797221.
  14. ↑ de Rosa, Franco «A revista em quadrinhos no Brasil faz 100 anos». Wizard Brasil. Panini Comics [São Paulo], 25, 10-2005, p. 68-69. ISSN: 1679-5598.
  15. ↑ «A revista em quadrinhos que 'reinventou' leitura para crianças no Brasil há 120 anos». G1, 11-10-2025. [Consulta: 11 octubre 2025].
  16. ↑ «Biblioteca Nacional disponibiliza online leitura de O Tico-Tico». UNIVERSO HQ, 02-08-2012. [Consulta: 21 gener 2023].
  17. ↑ Jota Efegê. Meninos, eu vi. Funarte, 2007, p. 199 e 200. ISBN 9788575070918.
  18. ↑ Mario Luiz Gomes (en portuguès) Revista de História da Biblioteca Nacional, 117, 01-06-2015.