Angelo Dell'Acqua
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 9 desembre 1903  Milà (Itàlia) | ||
| Mort | 27 agost 1972 (68 anys) Lorda (França) | ||
| Causa de mort | infart de miocardi | ||
 Cardenal | |||
| 26 juny 1967 – | |||
| Arquebisbe titular | |||
| 14 desembre 1958 – Diòcesi: arquebisbat de Calcedònia | |||
| Arxipreste de Sant Joan del Laterà | |||
| Cardenal vicari | |||
| Substitut d'Afers Generals de la Secretaria d'Estat | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església catòlica | ||
| Formació | Pontifícia Universitat Gregoriana | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | bisbe catòlic (1958–), sacerdot catòlic (1928–), teòleg | ||
| Consagració | Joan XXIII | ||
| Premis | |||
| |||
 | |||
 | |||
Angelo Dell'Acqua (Milà, 9 de desembre de 1903 - Lorda, 27 d'agost de 1972) va ser un cardenal i arquebisbe catòlic italià.
Biografia
Va néixer a Milà el 9 de desembre de 1903 , fill de Giovanni Dell'Acqua i Giuseppina Varalli.
Formació i ministeri sacerdotal
Després d'acabar els seus estudis teològics i filosòfics als seminaris de Monza i Milà, es va traslladar a Roma, on va assistir al Pontifici Seminari Llombard, on es va doctorar en dret canònic a la Pontifícia Universitat Gregoriana.
El 9 de maig de 1926 , a l'església de San Bernardino a Sesto Calende, va ser ordenat sacerdot de la diòcesi de Milà. Dos anys més tard va optar per entrar a la congregació dels Oblats dels sants Ambròs i Carles.
Cridat al servei diplomàtic de la Santa Seu, fou secretari de la delegació apostòlica a Grècia i Turquia ( 1931 - 1935 ), on col·laborà amb els arquebisbes Carlo Margotti i Angelo Giuseppe Roncalli, el futur papa Joan XXIII; fou rector del Seminari Pio-Romanès (1935 - 1938).
A la tardor de 1943, durant els atropellaments nazis antijueus a Roma, en una comunicació interna denuncià l'excés de pes que assumiria el destí dels jueus italians per al treball diari de la Secretaria d'Estat.[1]
Després de la guerra va ser nomenat substitut d'Afers Generals de la Secretaria d'Estat (1950 - 1967).
Ministeri episcopal i cardenalat
El 14 de desembre de 1958 va ser nomenat arquebisbe titular de Calcedònia i va rebre la consagració episcopal a la basílica de Sant Pere del Vaticà de mans del papa Joan XXIII: en la mateixa cerimònia va ser ordenat bisbe Albino Luciani, i més tard el papa Joan Pau I.
El 27 de març de 1965, el papa Pau VI va voler que amb ell assistís a l'obertura d'un sobre tancat i a la lectura del manuscrit que contenia. El Tercer Secret de Fàtima estava escrit en aquesta carta.
En el consistori del 26 de juny de 1967, el papa Pau VI el va crear cardenal amb el títol de Santi Ambrogio e Carlo.
Va ser nomenat president de la Prefectura d'Afers Econòmics de la Santa Seu (23 de setembre de 1967 ) i el 13 de gener de 1968 va ser nomenat vicari general de Sa Santedat per a la diòcesi de Roma. Des del 7 de novembre de 1970 va ser arxipreste de la basílica de Sant Joan del Laterà.
Va morir sobtadament el 27 d'agost de 1972, als 68 anys, d'un infart mentre es trobava al santuari de la Mare de Déu de Lorda. Va ser enterrat a la tomba familiar del cementiri de Sesto Calende; el 31 d'agost de 1997 les seves despulles van ser traslladades a l'església parroquial on havia estat ordenat sacerdot.
Honors
Gran creu de cavaller de l'orde al Mèrit de la República Italiana – 1 de desembre de 1954[2]
Gran oficial de l'orde al Mèrit de la República Italiana - 12 de gener de 1953[3]
Medalla d'or als Benemèrits de l'Escola, la Cultura i l'Art - 31 de juliol de 1973[4]
Gran Creu de l'orde de l'Infant Don Enric (Portugal)
Gran Creu de l'orde al Mèrit de la República Federal Alemanya
Gran creu de l'orde de Carles III – 24 de setembre de 1969[5]
Referències
- ↑ Hubert Wolf et al., Der Papst, der wusste und schwieg, in Die Zeit, n. 18/2020, 23 aprile 2020, p. 13–14 (online).
- ↑ Sito web del Quirinale: dettaglio decorato.
- ↑ Sito web del Quirinale: dettaglio decorato.
- ↑ Sito web del Quirinale: dettaglio decorato.
- ↑ Bollettino Ufficiale di Stato
Bibliografia
- Mauro Lanfranchi, Il diplomatico che sorrideva. Profilo biografico del Cardinale Angelo Dell'Acqua, Casciago, Arti grafiche varesine, 1997.
- Alberto Melloni (cur.), Angelo Dell'Acqua: prete, diplomatico e cardinale al cuore della politica vaticana (1903-1972), Bologna, Il Mulino, 2004. ISBN 8815102132.
| Precedit per: Giovanni Battista Montini |
 Secretari de la xifra 17 de febrer de 1953 – 24 de juny de 1967 |
Succeït per: Giovanni Benelli |
| Precedit per: Giovanni Battista Montini |
Substitut pels afers general de la Secretaria d'Estat 17 de febrer de 1953 – 24 de juny de 1967 |
Succeït per: Giovanni Benelli |
| Precedit per: Guido Tonetti |
 Arquebisbe titular de Calcedònia 14 de desembre de 1958 – 26 de juny de 1967 |
Succeït per: sede vacante |
| Precedit per: - |
 Cardenal prevere de Santi Ambrogio e Carlo 29 de juny de 1967 – 27 d'agost de 1972 |
Succeït per: Ugo Poletti |
| Precedit per: Luigi Traglia |
President de la Pontifícia comissió d'arqueologia sacra 23 de setembre de 1967 – 13 de gener de 1968 |
Succeït per: Gennaro Verolino |
| Precedit per: - |
President de la Prefectura d'afers econòmics de la Santa Seu 23 de setembre de 1967 – 13 de gener de 1968 |
Succeït per: Egidio Vagnozzi |
| Precedit per: Luigi Traglia |
 Vicari general de Sa Santedat per la diòcesi de Roma 13 de gener de 1968 – 27 d'agost de 1972 |
Succeït per: Ugo Poletti |
| Precedit per: - |
 Administrador apostòlic d'Òstia 13 de gener de 1968 – 27 d'agost de 1972 |
Succeït per: Egidio Vagnozzi |
| Precedit per: - |
 Gran canceller de la Pontifícia Universitat del Laterà 13 de gener de 1968 – 27 d'agost de 1972 |
Succeït per: Egidio Vagnozzi |
| Precedit per: Benedetto Aloisi Masella |
Arxiprest de la basílica de Sant Joan del Laterà 7 de novembre de 1970 – 27 d'agost de 1972 |
Succeït per: Egidio Vagnozzi |