Anna Banti
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 27 juny 1895  Florència (Itàlia) | ||
| Mort | 2 setembre 1985 (90 anys) Ronchi (Itàlia) | ||
| Sepultura | Cementiri d'Allori | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | escriptora, historiadora de l'art, novel·lista, traductora, biògrafa, crítica d'art | ||
| Nom de ploma | Anna Banti | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Roberto Longhi | ||
| Premis | |||
  | |||
Lucia Longhi Lopresti, més coneguda pel nom de ploma Anna Banti (Florència, 27 de juny de 1895 - Ronchi, 2 de setembre de 1985) va ser una historiadora de l'art i novel·lista italiana. Va escriure Itinerario di Paolina (1937), Artemisia (1947), Le donne muoiono (1952), La monaca di Sciangai (1957) i Campi Elisi (1963), entre d'altres.[1]
Juntament amb el seu marit Roberto Longhi va cofundar la revista Paragone, especialitzada en art, i el 1970 va assumir-ne la direcció. El 1972 va guanyar el Premi Bagutta. La seva autobiografia Un Grido Lacerante, es va publicar el 1981 i va guanyar el premi Antonio Feltrinelli. La seva obra reflecteix la condició femenina i l'emancipació de la dona.[1]
L'any 1972 va rebre el premi Bagutta, per la seva obra Je vous écris d'un pays lointain. Era la primera vegada que el premi, malgrat tenir ja quaranta-cinc anys, premiava una dona.[2]
La seva novel·la Noi credevamo, que tracta sobre el naixement de l'estat italià, va ser portada al cinema pel director Mario Martone.[3]
Referències
- 1 2 «Anna Banti». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Aspesi, Natalia. «I congiurati del premio Bagutta» (en italià). la Repubblica, 25-01-2007. [Consulta: 31 agost 2025].
- ↑ «Noi credevamo. Dal romanzo di Anna Banti al film di Mario Martone: un esempio didattico» (pdf) (en italià). Bolletino ITALS, 18, 83, 2020, p. 67-84 [Consulta: 31 agost 2025].