27 de juny
| << | Juny 2026 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | |||||
| Tots els dies | ||||||
El 27 de juny és el cent setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-novè en els anys de traspàs. Queden 187 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments
- Països Catalans
- 1674 - el Vallespir: els francesos ocupen la comarca en havent sufocat revolta dels angelets de la terra.
- 1880, Barcelona: Inauguració de la seu social del Centre Catòlic de Sants, amb la constitució d'una companyia de teatre estable.[1]
- 1886, Granollersː Es constitueix legalment el Centre Catòlic de Granollers, tot i que hi ha constància de la seva activitat des de 1881.[2]
- 1976, Palma, Mallorca: Presentació del Congrés de Cultura Catalana.
- 1998, Poblet, Conca de Barberà: Josep Alegre Vilas és beneït abat de Poblet per l'arquebisbe de Tarragona Lluís Martínez Sistach.
- 2009, Vilafranca del Penedès, Alt Penedès: els Falcons de Barcelona assoleixen per primera vegada l'escala de 8.
- Resta del món
- 1709 - Batalla de Poltava, va ser una batalla entre els exèrcits del tsar Pere I de Rússia i Carles XII de Suècia, Acabà amb la victòria del Tsarat Rus i va iniciar la fi del regne de Suècia com superpotència a Europa.[3]
- 1743, Karlstein am Main, Baviera): Victòria del anglesos i austríacs contra els francesos en la batalla de Dettingen en el curs de la guerra de Successió Austríaca.[4]
- 1759, Ticonderoga, Estat de Nova York, EUA): els britànics ocupen el Fort Carillon al final de la batalla de Ticonderoga en el curs de la Guerra Franco-Índia.[5]
- 1859, Tractat de Tiajin o Tientsin, entre el govern de la dinastia Qing, Xina) i el Segon Imperi Francès. També s'ha inclòs com un dels Tractats desiguals entre estats d'Àsia i les potencies occidentals.[6]
- 1970, Chicago (EUA): primera Desfilada de l'Orgull Gai; la Chicago Gay Liberation es convocà per recordar els aldarulls que un any abans havien tingut lloc arran d'una batuda de la policia al bar d'ambient gai Stonewall, a Nova York. L'endemà, van fer-se manifestacions similars a Los Angeles i Nova York.
- 1973, Uruguai: Les forces armades, amb el suport del president constitucional Juan María Bordaberry Arocena, prenen el control del país. Té lloc un cop d'estat i comença la dictadura militar (1973-1985).
- 1977, Djibouti: declarat país independent sobre França.[7]
Naixements
- Països Catalans
- 1829, Terrassa: Josep Vidal i Campaneria, alcalde de Sabadell durant la Primera República.
- 1862, València: Manuela Solís i Claràs, metgessa, ginecòloga valenciana, primera llicenciada en medicina a la UV[8]
- 1884, Roses: Maria Pi Ferrer, mestra, activista política, escriptora catalana.
- 1894, la Canonja, Tarragonès: Antoni Brosa i Vives, violinista català
- 1902, Sant Petersburg: Marina Noreg – o Marina Gubònina – ballarina, mestra de ball i coreògrafa establerta a Barcelona[9]
- 1949, Tavernes de la Valldigna: Rafael Chirbes, escriptor valencià en castellà.
- 1952, València: Rosángeles Valls Ballester, ballarina i coreògrafa valenciana que va fundar i dirigir la companyia Ananda Dansa.[10]
- 1980, Barcelona: Amèlia Mora, guionista i escriptora en castellà i català, especialitzada en literatura infantil i juvenil.[11]
- 1993, Eivissa: Miriam Alarcón Torres, arquera eivissenca d'arc recorbat.[12]
- 1999, Sant Climent de Llobregat: Aitana, cantant catalana.[13]
- Resta del món
- 1350, Constantinoble, Imperi Romà d'Orient: Manuel II Paleòleg, emperador romà d'Orient del 1391 al 1425, recordat també pels seus escrits teològics (m. 1425).[14]
- 1806, Madurai, Raj britànic: Augustus De Morgan, matemàtic i lògic britànic[15]
- 1846, comtat de Wicklow, República d'Irlanda): Charles Stewart Parnell, polític irlandès[16]
- 1859, Louisville (Kentucky): Mildred J. Hill, compositora estatunidenca autora de la melodia de «Good Morning to All», més tard utilitzada per a «Happy Birthday to You»[17]
- 1864, Brussel·les: Berthe Cabra, exploradora belga que va recórrer l'Àfrica central d'est a oest entre 1905 i 1906[18]
- 1867, Burcheid: Ewald Straesser, compositor.
- 1869:
- Stuttgart, Regne de Württemberg: Hans Spemann, metge alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1935[19]
- Kaunas, Imperi Rus, avui Lituània: Emma Goldman, anarquista i feminista coneguda pel seu activisme, escrits i discursos[20]
- 1871, Bebington, Merseyside, Anglaterra: Lottie Dod, esportista anglesa
- 1878, Hong Kong: He Xiangning, revolucionària, feminista, política, pintora i poeta xinesa[21]
- 1880, Tuscumbia, Alabama, EUA): Helen Keller, activista, escriptora i professora nord-americana sordcega[22]
- 1885, Porto: Guilhermina Suggia, violoncel·lista portuguesa[23]
- 1891,
- Sydney, Nova Gal·les del Sud: Mina Wylie, nedadora australiana, medallista olímpica el 1912[24]
- Mława, Polònia: Eva Kotchever, escriptora lèsbica polonesa (m. 1943).[25]
- 1908, Cordisburgo, estat de Minas Gerais, Brasil: João Guimarães Rosa, escriptor brasiler
- 1913, Mont-real, Canadà): Philip Guston, pintor nord-americà. Primer va destacar com a muralista[26]
- 1920, Santiago de Xile: Fernando Riera Bauzá, jugador i entrenador de futbol xilè, de pares mallorquins[27]
- 1931, Waalwijk, Països Baixos: Martinus J.G. Veltman, físic neerlandès, Premi Nobel de Física de l'any 1999.[28]
- 1932 -
- Esmirna: Magali Noël, actriu i cantant francesa nascuda a Turquia[29]
- Wayne, Pennsilvània: Anna Moffo, soprano estatunidenca[30]
- 1942, Buenos Aires: Jérôme Savary, actor, director de teatre, autor dramàtic, trompetista, expert en arts escèniques[31]
- 1944, Rio de Janeiro, Brasil: Zezé Motta, actriu i cantant brasilera.[32]
- 1951, Belfast, Irlanda del Nord: Mary McAleese, advocada, periodista i política irlandesa que ha estat presidenta d'Irlanda.[33]
- 1955, Gennevilliers: Isabelle Adjani, actriu i cantant francesa.[34]
- 1958, Hèlsinki, Finlàndia): Magnus Lindberg és un compositor i pianista finlandès.
- 1961, Gombe, Nigeria: Amina J. Mohammed, especialista en desenvolupament, ha estat Ministra de Medi ambient de Nigèria.[35]
- 1966, Nova York, Estats Units: J. J. Abrams, productor i director de televisió i cinema.
- 1967, Mont-real: Sylvie Fréchette, nedadora canadenca de natació sincronitzada, campiona als JJOO de Barcelona 1992.[36]
- 1976 - Sjølund, Dinamarca: Susanne Georgi, cantant danesa que va assolir l'èxit musical amb el duet Me & My.[37]
- 1975, Santa Monica, Califòrnia (EUA): Tobey Maguire, actor i productor estatunidenc.[38]
- 1977, Madrid, Espanya: Raúl González Blanco, futbolista espanyol.
- 1984, Heidelberg, Alemanya: Kai Herdling, futbolista alemany.
- 1985, Wiesbaden, Alemanya: Nico Rosberg, ex-pilot de fórmula 1, campió del món l'any 2016.[39]
- 1988, Long Island: Alanna Masterson, actriu nord-americana.
- 1993 - Kroměříž, República Txeca: Gabriela Gunčíková, cantant txeca.[40]
- 1996, Miami, Florida, EEUU: Lauren Jauregui, cantant americana, membre del grup femení Fifth Harmony.[41]
- 1999, Atlanta: Chandler Riggs, actor estatunidenc.
Necrològiques
- Països Catalans
- 1917, París: Blai Maria Colomer, compositor, pianista i professor valencià establert a París[42]
- 1978, València: Rosa Estruch Espinós, mestra i política valenciana, regidora republicana i alcaldessa de Vilallonga, a la Safor[43]
- 1987, Barcelona: Felipe Lafita Babío, enginyer naval basc, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals[44]
- 2001: Bella Dorita, vedet andalusa instal·lada a Barcelona, referent del Paral·lel barceloní[45]
- 2006, Barcelona: Marta Mata i Garriga, pedagoga i política catalana, militant del PSC-PSOE.[46]
- Resta del món
- 1194, Pamplona: Sanç VI de Navarra, fou rei de Navarra succeint son pare al tron de Navarra (44 anys).[47]
- 1296, Muiderberg: Florenci V d'Holanda, Comte d'Holanda, de Zelanda i de Frísia.
- 1574, Florència, Itàlia: Giorgio Vasari, pintor, arquitecte i historiador de l'art italià[48]
- 1729, París: Élisabeth Jacquet de la Guerre, clavecinista i compositora francesa[49]
- 1831, París: Sophie Germain, matemàtica francesa[50]
- 1836, Choisy-le-Roi, França: Rouget de Lisle, autor de la Marsellesa, himne estatal de França[51]
- 1854, Berlín: Amalie Beer, salonnière jueva alemanya[52]
- 1871, Estocolm: Anna Sundström, química sueca. coneguda com la primera dona química de Suècia[53]
- 1876, Ambleside, Anglaterra): Harriet Martineau, teòrica social britànica i escriptora Whig, sovint citada com la primera dona sociòloga[16]
- 1889, París: Carlotta Patti, cantant italiana de la corda de soprano[54]
- 1895, Ström: Sophie Adlersparre, activista sueca pels drets de les dones, editora[55]
- 1907, Arlington, Massachusetts: Elizabeth Cabot Agassiz, educadora i naturalista nord-americana[56]
- 1944, Claphamː Vera Menchik, jugadora txeco-britànica, primera campiona del món d'escacs (n. 1906).[57]
- 1953, Monteagle, Tennessee: Mary Anderson, promotora immobiliària, ranxera i viticultora, inventora de l'eixugaparabrisa[58]
- 1996, Beverly Hills, Califòrnia, EUA): Albert R. Broccoli, productor de cinema estatunidenc.
- 2001 -
- Los Angeles, Califòrnia, EUA: Jack Lemmon, actor de cinema estatunidenc[59]
- Hèlsinki: Tove Jansson, escriptora, pintora i il·lustradora finesa d'idioma suec.[60]
- 2013, Saint-Mandé, França: Alain Mimoun, atleta francès[61]
- 2017, París, França): Pierre Combescot, escriptor, periodista i crític musical francès, Premi Goncourt de l'any 1991[62]
Festes i commemoracions
Santoral[63]
Església Catòlica[64]
- Sants al Martirologi romà (2011): Gudenes de Cartago, màrtir (203); Zoile de Còrdova, màrtir (ca. 304); Ciril I d'Alexandria, bisbe (444); Sampsó l'Hospitaler (530); Joan de Chinon, reclòs (s. VII); Ariald de Como, diaca màrtir (1066); Tomàs Toan, màrtir (1840); a Eslovàquia: Ladislau I d'Hongria, rei; a Praga: troballa de les relíquies de Sant Venceslau de Bohèmia.
- Beats: Benvingut de Gubbio, franciscà (1232); Marguerite Bays, terciària (1879); Louise-Thérèse Montaigne de Chauvance, fundadora (1885); Maria Pia Mastena, monja (1951).
- Sants: Anicet de Cesarea, màrtir (303); Salustià de Blanes, màrtir llegendari (s. IV?); Majorí d'Acqui, bisbe (s. IV); Crescenci, Justí, Màxim, Teonest, Tabra i Trabrarta de Magúncia, màrtirs (s. V); Deodat de Nàpols, bisbe (473); Hadelí de Crespin, abat (ca. 700); Jordi del Mont Atos, monjo (1065); Epó de Mallersdorf, abat (1143); Gerhoh de Reichersberg, canonge (1169); Sant Ferran d'Aragó, bisbe llegendari de Caiazzo; Josep Do Quang Hien, màrtir (1840); en algunes diòcesis: Set Dorments d'Efes.
- Beats Davanzato de Poggibonsi, bisbe (1295).
- Venerables: Guillem de Sann, laic (1036); Daniel de Schönau, abat (1218)
- Servent de Déu Ettore Vernazza, laic fundador de l'Oratori de l'Amor Diví.
- Venerats a l'Orde Servita: beat Tommaso Corsini.
Església Copta
- 20 Baoni: Eliseu, profeta.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
- Se celebren els corresponents al 10 de juliol del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
Corresponen al del 14 de juny del calendari julià:
- Sants Eliseu, profeta; Ciril de Gortina, bisbe; Josep de Tessalònica, bisbe (830); Metodi I de Constantinoble, patriarca (847); Joan d'Ivíron, príncep i monjo (1009); Joan d'Eucaita, bisbe (1100); Mstislav de Novgorod, príncep (1180); Nifó del Mont Atos, 1330); Metodi de Peixnoixa, abat (1392); Sabas de Vatopedi (1349); Eliseu de Sumsk, monjo (s. XV); Julita de Tabenna; Grigorij Nikol'skij, prevere màrtir (1918); Josif, prevere màrtir (1918); Aleksandr, Nikolai, Pavel i Nikolai, màrtirs (1938).
Església Ortodoxa de Sèrbia
- Justin Popović, teòleg.
Esglésies luteranes
- Eliseu, profeta; Basili el Gran, Gregori de Nazianz i Gregori de Nissa, pares de l'Església, i Macrina la Major, teòloga; Godescalc dels Vends, màrtir.
Església anglicana
- Richard Baxter, prevere (1691).
Diades
- Dia do Mestiço, al Brasil
Notes
- ↑ «Historia». Centre Catòlic de Sants. [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ FERNÀNDEZ GARCIA, Mariano. La Unió Liberal i el Centre Catòlic, polaritzadors del teixit associatiu a Granollers (1881-1936). Granollers: Ajuntament de Granollers, 1999, p. 302. ISBN 84-930014-1-4.
- ↑ «Battle of Poltava | Summary» (en anglès). [Consulta: 27 juny 2020].
- ↑ «Battle of Dettingen | 1743» (en anglès). [Consulta: 27 juny 2020].
- ↑ «Battle of Carillon | Summary» (en anglès). [Consulta: 27 juny 2020].
- ↑ Rowe, William T.. China's last empire : the great Qing. Cambridge, Mass.: Belknap Press of Harvard University Press, 2009. ISBN 978-0-674-03612-3.
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Flecha, Consuelo. Las primeras universitarias en España, 1872-1910 (en castellà). Narcea Ediciones, 1996-10-04, pàg. 229. ISBN 978-84-277-1159-4.
- ↑ Vendrell i Sales, Ester. «Marina Noreg». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 1r març 2021].
- ↑ Giménez Morte, Carmen. «Rosángeles Valls Ballester». Institut del Teatre. [Consulta: 29 abril 2022].
- ↑ «Entrevista a Amelia Mora y Albert Val, guionistas de “Copito de nieve” y directores de contenidos y desarrollo de Filmax». El Blog de Cine Español, 19-07-2010. [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «Olympedia – Miriam Alarcón». [Consulta: 5 maig 2023].
- ↑ «Aitana Ocaña» (en anglès). Discogs. [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «Manuel II Palaeologus» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 2003.
- ↑ «Augustus De Morgan | English mathematician and logician» (en anglès). [Consulta: 27 juny 2020].
- 1 2 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Mildred Jane Hill (1859-1916) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 21 abril 2024].
- ↑ «Berthe Cabra» (en anglès). Women in Exploration. [Consulta: 24 novembre 2021].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1935» (en anglès americà). [Consulta: 25 juny 2020].
- ↑ «Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 27 juny 2020].
- ↑ Biographical dictionary of Chinese women. The Qing Period, 1644-1911. Armonk, N.Y.: M.E. Sharpe, 1998. ISBN 0-585-32374-7.
- ↑ «Helen Keller FAQ». Perkins School for the Blind. [Consulta: 25 desembre 2010].
- ↑ Mercier, Anita. Guilhermina Suggia: Cellist (en anglès). Routledge, 2017-07-05. ISBN 978-1-351-56476-2.
- ↑ Hirst,Warwick "Wylie, Wilhemina (Mina) (1891–1984)" Arxivat 2014-03-09 a Wayback Machine. Australian Dictionary of Biography
- ↑ «Birth of Eva Kotchever, Founder of Lesbian Literary Salon Eve’s Hangout» (en anglès). Jewish Women's Archive. [Consulta: 18 abril 2026].
- ↑ «Philip Guston | American painter» (en anglès). [Consulta: 29 juny 2020].
- ↑ «Un técnico de extensa historia y grandes logros», 24-09-2010. [Consulta: 10 juny 2020].
- ↑ «Martinus J.G. Veltman | Dutch physicist» (en anglès). [Consulta: 27 juny 2020].
- ↑ Paulet, Alicia. «Mort de Magali Noël, actrice fellinienne et chanteuse osée» (en francès), 23-06-2015. [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ Solsvik Jr., Nils M. «Anna Moffo (1932-2006)» (en anglès). Find A Grave Memorial. [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «Décès du metteur en scène Jérôme Savary» (en francès). Liberation, 05-03-2013. Arxivat de l'original el 2020-08-07. [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «Presença Histórica - Itan Cruz - De Xica da Silva à luta, como Zezé Motta honra histórias do povo negro» (en portuguès brasiler). [Consulta: 21 juliol 2023].
- ↑ «Mary McAleese» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 1r maig 2021].
- ↑ «Isabelle Adjani | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «Amina J. Mohammed». Planetary Security Initiative. [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «Sylvie Fréchette» (en francès). Comitè Olímpic Canadenc. [Consulta: 1r maig 2021].
- ↑ «Susanne Georgi for Andorra!». European Broadcasting Union (EBU). Eurovision Song Contest, 04-02-2009. [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ Tobey Maguire a Discogs (anglès)
- ↑ «Nico Erik Rosberg». [Consulta: 24 juny 2025].
- ↑ «Czech Republic:». European Broadcasting Union (EBU). Eurovision Song Contest, 11-03-2016. [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «Lauren Jauregui» (en castellà). Discogs. [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ Sánchez García, María Belén «Proyección del piano valenciano en el París de entre siglos (XIX-XX): Blas María Colomer». Cuadernos de Investigación Musical, Núm. 4, 2018, p. 32-53.
- ↑ Verdugo Martí, Vicenta «Rosa Estruch Espinós: alcaldesa comunista de Vilallonga durante la Guerra Civil». Nuestra Historia: revista de Historia de la FIM, 10, 2020, p. 227–234. ISSN: 2529-9808.
- ↑ «Lafita Babio, Felipe - Auñamendi Eusko Entziklopedia» (en castellà). [Consulta: 27 juny 2020].
- ↑ «Bella Dorita: abajo el telón». La Vanguardia, 28 juny 2001, p. 39.
- ↑ «Marta Mata i Garriga | enciclopedia.cat». [Consulta: 27 abril 2026].
- ↑ «Sancho VI Garcés - Auñamendi Eusko Entziklopedia» (en castellà). [Consulta: 27 juny 2020].
- ↑ «Giorgio Vasari | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 maig 2020].
- ↑ Cypess, Rebecca. «Elisabeth-Claude Jacquet de la Guerre» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Sophie Germain» (en francès). [Consulta: 25 juny 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Claude Joseph Rouget de Lisle» (en francès). [Consulta: 25 juny 2020].
- ↑ «Beer, Amalie» (en anglès). Complete Works of Carl Maria von Weber. Digital Edition, 04-09-2022. [Consulta: maig 2024].
- ↑ Trofast, Jan. «Anna Sundström – Berzelii hushållerska och hjälpreda» (en suec). Svenska Kemisamfundet (Societat Química Sueca). [Consulta: 24 desembre 2024].
- ↑ «Carlotta Patti (1840-1889)» (en anglès). Find A Grave Memorial. [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ Sigrid Leijonhufvud. «K Sophie Adlersparre (f. Leijonhuvud)». Svenskt biografiskt lexikon. [Consulta: 16 juny 2015].
- ↑ «Elizabeth Cabot Agassiz». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 22 juny 2017].
- ↑ Salvo, Roger. «Vera Menchik». Escacs i escacs, 22-11-2009. [Consulta: 16 desembre 2025].
- ↑ Bellis, Mary. «Biography of Mary Anderson, Inventor of the Windshield Wiper» (en anglès). ThoughtCo, 29-07-2019. [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «Jack Lemmon». [Consulta: 10 juny 2020].
- ↑ «Tove Jansson» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 2 juny 2024].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Alain Mimoun» (en francès). [Consulta: 25 juny 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Pierre Combescot» (en francès). [Consulta: 4 juny 2020].
- ↑ «Kalender - 27. Juni - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 23 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.