Anne de Rohan-Chabot

Anne de Rohan-Chabot

Biografia
Naixement	1648 França (França)
Mort	4 febrer 1709 (60/61 anys) París
Causa de mort	malaltia infecciosa
Activitat
Lloc de treball	Versalles
Ocupació	dama de companyia, amant reial
Altres
Títol	Princesa
Cònjuge	François de Rohan-Soubise (1663–)
Parella	Lluís XIV de França
Fills	Constance Emilie de Rohan  () François de Rohan-Soubise Hercule Mériadec de Rohan-Soubise  () François de Rohan-Soubise Armand Gaston Maximilien de Rohan  () François de Rohan-Soubise Sophronie-Pélagie de Rohan  () François de Rohan-Soubise
Pares	Henri de Chabot   i Marguerite de Rohan
Germans	Louis de Rohan-Chabot Jeanne Pélagie de Rohan-Chabot

Anne Julie de Rohan-Chabot, 1648 - 4 de febrer de 1709, París, va ser una aristòcrata francesa. Membre de la Casa de Rohan, va ser l'esposa de François de Rohan-Soubise. Va portar el senyoriu de Soubise a la branca menor de la família Rohan. Durant un temps, va ser l'amant del rei Lluís XIV. De vegades se l'anomena "Madame de Frontenay" perquè ostentava el títol de Dama de Frontenay.

Família

Filla d'Henri de Chabot i la seva esposa Marguerite de Rohan, va ser la tercera dels seus cinc fills. El matrimoni dels seus pares havia causat un gran escàndol; Marguerite tenia el rang de princesa estrangera com a membre de la Casa de Rohan,^[1] cosa que va obligar a Lluís XIV a emetre un decret que li permetia casar-se amb Enric i conservar el seu rang a la cort.

La seva família estava autoritzada a utilitzar el nom Rohan-Chabot, ja que els Rohan eren la seva família materna.^[2]

La seva germana petita, Jeanne Pélagie de Rohan-Chabot, es va casar amb el príncep d'Épinoy, l'avi patern de Lluís II de Melun, duc de Joyeuse, i d'Anne-Julie-Adélaïde de Melun, la futura princesa de Soubise.

El 17 d'abril de 1663, als quinze anys, Anna es va casar amb el tinent general François de Rohan. François era vidu. Era fill d'Hèrcules de Rohan, duc de Montbazon, i de la seva esposa, Maria d'Avaugour. La seva germanastra gran, Maria de Rohan, duquessa de Chevreuse, es convertiria en una figura important durant la Fronde, un esdeveniment que va afectar profundament el públic de l'època. Va ser presentada a la Cort el 1665.

Anna era dama de Soubise per dret. Com a tal, en casar-se, va transmetre el títol al seu marit. La parella va ostentar els títols de Príncep i Princesa de Soubise des del març de 1667, després que Soubise fos elevat al rang de principat per cartes patents del rei.^[3] Anna també era dama de Frontenay per dret.

Va rebre una educació excel·lent per a l'època.^[4] D'adolescent, va ser una esposa devota del seu marit, i en aquell moment gaudia d'una gran bellesa, amb els cabells vermells, una pell pàl·lida i fresca i ulls ametllats. Coneguda com La Belle Florice, va mantenir la seva bellesa seguint una dieta estricta de pollastre, amanida, fruita, alguns productes lactis i aigua, a la qual de vegades afegia vi.^[5]

Anna es va convertir breument en l'amant de Lluís XIV el 1669, quan ell es va allotjar al castell de Chambord, on ella també era present. En aquell moment, els afectes de Lluís XIV estaven dividits entre Louise de La Vallière i la seva futura successora, Madame de Montespan. Poc després, va donar a llum el seu segon fill, Hèrcules-Mériadec de Rohan, el futur príncep de Soubise, que aleshores ostentava el títol de duc de Rohan-Rohan.

El gener de 1674, Anna es va convertir en dama d'honor de la reina Maria Teresa d'Àustria reina de França, i cinc mesos després, va donar a llum de nou. Aleshores era de coneixement comú que Anna i el rei eren amants. Posteriorment, va donar a llum un altre fill, Armand-Gaston-Maximilien de Rohan, que es creu que és el fill il·legítim de Lluís XIV i no del senyor de Soubise, tot i que aquest últim el va reconèixer. Tot i que mai no es va demostrar res, Lluís XIV va concedir una gran suma de diners al complidor marit, "en consideració pels seus serveis". En els retrats de l'època, la semblança entre Armand i el rei és sorprenent. El marit d'Anna es va fer ric ràpidament.^[4]

La relació de la parella il·legítima va acabar el 1675^[4] després de durar no menys de sis anys. Al mateix temps, la relació entre Madame de Montespan i el rei va acabar.^[6]

Va convèncer el seu marit, François, perquè tornés a comprar l'Hôtel de Guise als hereus de la difunta duquessa de Guise. Ell va adquirir la propietat el 27 de març de 1700 i la va rebatejar com a Hôtel de Soubise. Ella va morir allà d'un refredat.^[7]

• Anne-Marguerite de Rohan, Abadessa de l'abadia de Jouarre (5 d'agost de 1664 - 26 de juny de 1721) sense descendència ;
• Louis de Rohan, Príncep de Rohan (11 de març de 1666 – 5 de novembre de 1689) sense descendència ;
• Constance-Émilie de Rohan (1667 – ?) Es va casar amb Josep I Rodríguez Téllez da Cámara, amb qui va tenir fills ;
• Hercule-Mériadec de Rohan, prince de Maubuisson, duc de Rohan-Rohan ((8 de maig de 1669 – 26 de gener de 1749) es va casar amb Anne-Geneviève de Lévis, amb descendència; després Marie-Sophie de Courcillon, sense descendència ;
• Alexandre-Mériadec de Rohan (19 de juliol de 1670 – 9 de març de 1687) sense descendència ;
• Henri-Louis de Rohan, dit le « Chevalier de Rohan » (4 de gener de 1672 – 30 de juliol de 1693) sense descendència ;
• Armand-Gaston-Maximilien de Rohan, dit le « cardinal de Rohan » (26 juny 1674 – 19 juliol de 1749) Gran Almoiner de França, suposat fill de Lluís XIV;
• Sophronie-Pélagie de Rohan (2 de juliol 1678 – ?) casada amb Don Alphonso Francisco de Vasconcellos, amb descendència ;
• Éléonore-Marie de Rohan, abadessa a Origny (25 d'agost de 1679 - 2 de novembre de 1753) sense descendència ;
• Maximilien-Gaston de Rohan (1680 – 23 de maig de 1706) va morir a la Batalla de Ramillies, sense descendència ;
• Frédéric-Paul-Malo de Rohan (1682) sense descendència.

• Anne de Rohan-Chabot, princesse de Soubise