4 de febrer
| << | Febrer 2026 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | |
| Tots els dies | ||||||
El 4 de febrer és el trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 330 dies per finalitzar l'any i 331 en els anys de traspàs.
Esdeveniments
- Països Catalans
- 1499 - Montserrat: comença a funcionar la impremta del monestir de Montserrat.[1]
- 1890 - Barcelona: S'estrena al Teatre Romea Rei i monjo, tragèdia en tres actes i en vers, d'Àngel Guimerà.[2]
- 1939 - Girona: les tropes franquistes ocupen la ciutat (Guerra Civil espanyola).
- 1973 - en un autobús entre Barcelona i l'Espluga de Francolí: el PEN català fa una assemblea clandestina i es reorganitza a l'interior de Catalunya.[3]
- Resta del món
- 1859 - muntanya del Sinaí (Egipte): Konstantin von Tischendorf hi descobreix el Codex Sinaiticus.
- 1865 - Quimper: Primer exemplar de la revista bretona Feiz ha Breiz.
- 1912 - París: L'inventor del paracaigudes, Franz Reichelt, mor en saltar des de la Torre Eiffel per provar l'invent.
- 1945 - Ialta (Unió Soviètica): comença la cimera dels líders dels Aliats de la Segona Guerra Mundial, Roosevelt, Stalin i Churchill. En la reunió s'acorda, entre altres pactes, dividir Alemanya en quatre zones, una per a cadascuna de les 3 potències participants en la conferència, més França. Berlín, tot i haver estat inclosa dins la zona soviètica, també es divideix en 4 sectors.
- 1948 - Sri Lanka: el país assoleix la independència del Regne Unit.[4]
- 1964 - Estats Units: té lloc la primera aparició de Daredevil al primer número de la sèrie del mateix nom, publicat per Marvel Comics.[5]
- 1998 - l'Afganistan: un terratrèmol de 6,1 en l'escala de Richter provoca més de 5.000 morts al nord-est del país.
- 2004 - Cambridge, Massachusetts (EUA): Va ser fundat Facebook.[6]
- 2006 - Damasc (Síria): uns manifestants hi incendien les ambaixades danesa i noruega per la publicació en diversos diaris europeus d'unes caricatures de Mahoma; serà el primer fet violent en els països musulmans d'una sèrie desfermada per aquest fet.
Naixements
- Països Catalans
- 1712 - València: Josep Berní i Català, jurista, fundador del Col·legi d'Advocats de València (m. 1787).
- 1765 - Xàtiva: Josep Chaix Isniel, matemàtic i astrònom valencià (m. 1809).
- 1858 - Tortosa: Francesc Gimeno i Arasa, pintor i dibuixant català.
- 1892:
- el Vendrell: Andreu Nin, polític i escriptor català.
- Sant Gervasi de Cassoles, Barcelonès: Mercè Plantada i Vicente, soprano catalana (m. 1976).[7]
- 1914 - Dosrius: Esteve Albert i Corp, poeta, autor teatral, historiador i promotor cultural català.
- 1920 - Barcelona: Rina Celi, cantant barcelonina de jazz i música lleugera i actriu dels anys quaranta (m. 1996).[8]
- 1942 - Alcoi: Ovidi Montllor, actor i cantant de la Nova Cançó valencià.[9]
- 1950 - València: Amparo Amorós Moltó, poeta, assagista i crítica literària valenciana.[10]
- 1955 - Masquefa: Carme Junyent Figueras, lingüista (m. 2023).[11]
- 1994 - Mollet del Vallès: Alèxia Putellas i Segura, futbolista catalana que juga de davantera o centrecampista.[12]
- Resta del món
- 1749 - Saragossa: Josefa Amar y Borbón, escriptora i destacada il·lustrada espanyola.[13]
- 1799 - Porto, Portugal: Almeida Garrett, nascut João Baptista da Silva Leitão de Almeida, escriptor portuguès del romanticisme.
- 1820 - Viena: Božena Němcová, una de les més importants novel·listes txeques del realisme txec (m. 1862).[14]
- 1863 - Ingolstadt, Baviera: Pauline de Ahna, soprano lírica alemanya. Va casar-se amb Richard Strauss (m. 1950).[15]
- 1868 - Londres: Constance Markievicz, política irlandesa, revolucionària nacionalista, sufragista i socialista (m. 1927).[16]
- 1913 - Tuskegee, Alabama: Rosa Parks, pionera del moviment d'equiparació de drets civils entre blancs i negres.[17]
- 1917 - Fuentidueña de Tajo, Madrid: Elena Soriano, escriptora espanyola, fundadora i directora de la revista El Urogallo (m. 1996).[18]
- 1918 - Londres: Ida Lupino, actriu i directora de cinema anglesa (m. 1995).[19]
- 1921:
- Peoria, Illinois, Estats Units: Betty Friedan, escriptora i feminista americana, autora de The Feminine Mystique, obra de referència del moviment feminista.[20]
- Bakú, Azerbaidjan: Lotfi Asker Zadeh fou un matemàtic i informàtic.
- 1931 - La Rioja, Argentina: María Estela Martínez de Perón, política argentina, exercí de Presidenta de l'Argentina entre 1974 i 1976.[21]
- 1935 - Granada, Andalusia: Antonina Rodrigo García, escriptora andalusa resident a Barcelona des de 1970.[22]
- 1940 - Ciutat de Nova York, EAU: George Andrew Romero fou un director de cinema i guionista estatunidenc.
- 1943 - Plungė, Lituània: Wanda Rutkiewicz, considerada una de les alpinistes més grans de la història (m. 1992).[23]
- 1944, Eberswalde, Alemanya: Candida Höfer, una de les figures més representatives de la fotografia alemanya.[24]
- 1947 - Budapest, Hongria: Máté Péter, cantant, compositor i pianista hongarès.
- 1948 - Màlaga: Pepa Flores, més coneguda com a Marisol, actriu de cinema i cantant espanyola retirada des de 1985.[25]
- 1952 - Gore, Nova Zelanda: Jenny Shipley, política neozelandesa; primera dona a exercir de primera ministra a Nova Zelanda.[26]
- 1966 - Sevilla: María Jesús Montero Cuadrado, política espanyola, ha estat ministra del Govern d'Espanya.[27]
- 1971 - Los Angeles, Califòrnia, EUA: Eric Garcetti, alcalde de Los Angeles, CA.
- 1975 - Sydney, Nova Gal·les del Sud: Natalie Imbruglia, cantant i actriu australiana.[28]
Necrològiques
- Països Catalans
- 1935 - Cartagena: Víctor Beltri i Roqueta, arquitecte català (n. 1862).
- 1913 - Tànger: Josep Tapiró i Baró, pintor català, conegut per les aquarel·les amb què retratà persones de Tànger (n. 1836).
- 1940 - Barcelona: Àurea Rosa Clavé i Bosch, professora i compositora catalana (n. 1856).[29]
- 1953 - Vilanova i la Geltrú: Eulàlia Rosell i Capdevila, destacada activista cultural i esperantista catalana (n. 1879).[30]
- 1985 - Barcelona: Francesca Cecília Gubert i Rafanell, distingida cantant soprano barcelonina del teatre líric (n. 1906).
- 1996 - Arenys de Mar: Fèlix Cucurull, escriptor i historiador català (n. 1919).
- 2000 - Barcelona: Joan Capri, actor i monologuista català (n. 1917).
- 2015 -
- Sant Cugat del Vallès: Francesc Garriga i Barata, poeta i pedagog català (n. 1932).[31]
- Barcelona: Núria Ribot i Rius, pintora, dibuixant i esmaltadora catalana (n. 1918).[32]
- 2018 - Barcelona: Anna Calvera Sagué, dissenyadora gràfica i historiadora del disseny (n. 1954).[33]
- 2026:
- Roda de Ter: Tomàs Pladevall Fontanet , director de fotografia català (n. 1946).[34]
- Sabadell: Eugeni Sallent i Garriga, informàtic i executiu català (n. 1962).[35]
- Resta del món
- 211 - Eboràcum, Britànnia: Septimi Sever, emperador romà (n. 146).
- 1505 - Bourges, França: Santa Joana de Valois, princesa de França i duquessa de Berry (n. 1464).[36]
- 1820 - Praga: Gottfried Johann Dlabacz, músic i religiós premonstratenc.
- 1893 - Vigo, Galícia: Concepción Arenal, escriptora gallega (n. 1820).[37]
- 1894 - París (França): Adolphe Sax, músic belga, inventor del saxòfon.
- 1925 - París: Marie Jaëll, compositora, pianista i pedagoga germanofrancesa (n.1846).[38]
- 1928 - Haarlem (Països Baïxos): Hendrik Lorentz, físic i matemàtic neerlandès, Premi Nobel de Física de l'any 1902 (n. 1853).[39]
- 1931 - Cartago: Herman ten Kate, antropòleg neerlandès que feu un treball extens sobre els pobles indis de la Baixa Califòrnia.
- 1934 - Torí: Virginia Ferni Germano, soprano italiana (n. 1849).[40]
- 1949 - Charlottesville, Virgínia (EUA): William Henry Hunt, governador de Puerto Rico (n. 1857).[41]
- 1983 - Downey, Califòrnia, EUA: Karen Carpenter, cantant i bateria estatunidenca, del duo The Carpenters (n. 1950).[42]
- 1987 - Palm Springs, Califòrnia, EUA: Liberace, cantant Estatunidenc (Mr. Showmanship) (n. 1919).
- 1995 - Locarno (Suïssa): Patricia Highsmith, escriptora nord-americana de novel·la negra (n. 1921).[43]
- 2001 - París, França: Iannis Xenakis, compositor francès d'origen grec (n. 1922).[44]
- 2004 - Haifa, Israel: Valentina Borok, matemàtica ucraïnesa soviètica (n. 1931).[45]
- 2006 - Washington, DC (EUA): Betty Friedan, escriptora i feminista americana, autora de The Feminine Mystique, obra de referència del moviment feminista (n. 1921).[20]
- 2019 - Finlàndia: Matti Nykänen, saltador amb esquís finlandès, medallista als Jocs Olímpics d'Hivern de 1984 i 1988.
Festes i commemoracions
- Festa de la independència a Sri Lanka
- Onomàstica: sants Isidor de Pelúsion, anacoreta (s. IV); Andreu Corsini, bisbe; Gilbert de Sempringham, monjo i fundador dels gilbertins; Joan de Brito; santa Joana de Valois, princesa francesa fundadora de l'orde de les Anunciates; Josep de Leonessa, prevere caputxí; Fileas de Thmuis, bisbe i màrtir; beats Raban Maur; venerable Jaume Clotet i Fabrés, cofundador dels Claretians.
Referències
- ↑ Corella, Quelet «500 anys de premsa i propaganda». El Temps, 24-30 agost 1999 [Consulta: 31 desembre 2023].
- ↑ Guimerà, Àngel. Rey y monjo: trajedia en tres actes y en vers. Llibreria La Escena Catalana, 1909.
- ↑ «Barcelona-Espluga del Francolí. El PEN Català torna a casa». PEN Català. [Consulta: 30 desembre 2022].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Daredevil #1» (en anglès). Grand Comics Database. [Consulta: 18 juliol 2023].
- ↑ «Happy Birthday, Facebook» (en anglès). Arxivat de l'original el 2018-12-26. [Consulta: 2 març 2020].
- ↑ «Plantada i Vicente, Mercè». Arxiu Musical Massagué. [Consulta: 23 març 2019].
- ↑ «RINA CELI, LA REINA DEL 'HOT' A LA BARCELONA DELS ANYS 40». Ajuntament de Barcelona. Casa Golferichs, 2024. [Consulta: 28 desembre 2024].
- ↑ Aguilar, Carlos. Las estrellas de nuestro cine: 500 biofilmografías de intérpretes españoles (en castellà). Madrid: Alianza Editorial, 1996, p. 417. ISBN 84-206-9473-8.
- ↑ «Amparo Amorós». Edicions La Palma. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ {{Ref-web|títol=Carme Junyent i Figueras |
- ↑ «Alexia». FC Barcelona. [Consulta: 18 desembre 2023].
- ↑ López-Cordón Cortezo, María Victoria. «Josefa Amar y Borbón» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 17 desembre 2023].
- ↑ «Božena Němcová» (en txec). Český rozhlas (Ràdio Txeca), 17-08-2011. [Consulta: 4 gener 2025].
- ↑ Forbes, Elizabeth. «De Ahna(-Strauss), Pauline». Grove Music Online. Oxford University Press. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Constança Markievicz». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Rosa Parks» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 05-02-2024. [Consulta: 5 febrer 2024].
- ↑ Cepedello Moreno, Mª Paz. «Elena Soriano (1917-1996)». Escritoras y pensadoras europeas. Arxivat de l'original el 17 de novembre de 2010. [Consulta: 5 febrer 2017].
- ↑ Casas, Quim «Ida Lupino, una cineasta pionera en el Hollywood clásico». El Periódico de Catalunya, 05-02-2018.
- 1 2 «Betty Friedan | enciclopedia.cat». [Consulta: 14 desembre 2025].
- ↑ «María Estela Martínez de Perón | enciclopedia.cat». [Consulta: 4 gener 2026].
- ↑ «Antonina Rodrigo García - Las becas de la March» (en castellà). Fundación Juan March. [Consulta: 29 desembre 2024].
- ↑ Bonington, Chris. Heroic Climbs: A Celebration of World Mountaineering (en anglès). Chris Bonington, 1996, p. 202. ISBN 0898864968.
- ↑ «Candida Höfer : photographie objective et état des lieux» (en francès). Paris-art. [Consulta: 18 desembre 2023].
- ↑ de Vega, Luís ««A Marisol le cuesta revolver las cosas del pasado», dice su fotógrafo». ABC, 21-05-2015.
- ↑ «Jenny Shipley. Biografia». New Zealand History. Ministry for Culture and Heritage. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «María Jesús Montero: Una número dos para el combate político» (en castellà). La Voz de Galicia, 30-12-2023. [Consulta: 7 gener 2026].
- ↑ Natalie Imbruglia / Come To Life
- ↑ Rodríguez de la Torre, Fernando. «Aurea Rosa Clavé | Real Academia de la Historia» (en castellà). Real Academia de la Historia. RAH. [Consulta: 6 agost 2021].
- ↑ «Germanes Rosell, Teresa i Eulalia Rosell i Capdevila». Patrimoni de VNG, 23-11-2017. [Consulta: 6 juliol 2020].
- ↑ «Francesc Garriga i Barata | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «Núria Ribot i Rius». [Consulta: 31 desembre 2025].
- ↑ «Adéu a Anna Calvera», 05-02-2018. Arxivat de l'original el 2021-04-20. [Consulta: 20 abril 2021].
- ↑ Vilarrodà, Jordi. «Mor el director de fotografia Tomàs Pladevall, rodenc d’adopció i figura clau en el cinema català», 04-02-2026. [Consulta: 4 febrer 2026].
- ↑ Casellas, Irene. «Mor Eugeni Sallent, fundador de RAC1 i exdirector de TV3». [Consulta: 4 febrer 2026].
- ↑ «St. Joan of Valois». AmericanCatholic.org. Arxivat de l'original el 20 gener 2012.
- ↑ «Concepción Arenal | enciclopedia.cat». [Consulta: 30 novembre 2024].
- ↑ «Marie Jaëll (1846-1925)». Musicologie. [Consulta: 28 desembre 2024].
- ↑ «Hendrick Lorentz. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Virginia Ferni Germano». Istituto per il Teatro e il Melodramma. Fondazione Giorgio Cini. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Belchem, John; Price, Richard. Diccionario Akal de Historia del siglo XIX (en castellà). Madrid: Akal, 2007, p. 239. ISBN 978-84-460-1848-3.
- ↑ «Karen Carpenter (1950-1983) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 17 gener 2025].
- ↑ «Patricia Highsmith» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 18 novembre 2020].
- ↑ Hoffmann, Peter. «Xenakis, Iannis». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.30654 [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ Jitomirskaya, Svetlana. «Valentina Mikhailovna Borok - Biography» (en anglès). Escola de Matemàtiques i Estadística. Universitat de St Andrews, Escòcia, 01-06-2004. [Consulta: 30 maig 2021].