Anningita-(Ce)
![]() | |
| Fórmula química | (Ca₀.₅Ce⁴⁺₀.₅)(VO₄) |
| Localitat tipus | formació Gara Samani, Timimoun, districte de Timimoun, província de Timimoun, Algèria |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.AD.35 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 7,1500(4) Å; c = 6,3343(7) Å |
| Grup espacial | i41/amd |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2024-060 |
| Any d'aprovació | 2025 |
| Data de publicació | 4 agost 2025 |
| Publicat a | Mineralogical Magazine |
| Símbol | Aig-Ce |
L'anningita-(Ce) és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup de la xenotima. Rep el nom en honor de Mary Anning (1799–1847), una col·leccionista de fòssils anglesa i pionera de la paleontologia. Entre molts dels seus èxits, va ser la primera a reconèixer que les anomenades «pedres bezoars» eren en realitat excrements fossilitzats, ara coneguts com a copròlits, i aquesta espècie mineral va ser descoberta en un copròlit.[1]
Característiques
L'anningita-(Ce) és un vanadat de fórmula química (Ca₀.₅Ce⁴⁺₀.₅)(VO₄). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional en el mes de gener de l'any 2025,[2] i va ser publicada a la revista internacional Mineralogical Magazine per Dorota Środek et al. en el mes d’agost del mateix any amb el títol «Anningite-(Ce), (Ca₀.₅Ce⁴⁺₀.₅)(VO₄), a new mineral from phosphate coprolite of the Gara Samani Formation, Algeria.».[1] Cristal·litza en el sistema tetragonal.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del Museu d'Història Natural de Mainz, a Alemanya, amb número de catàleg NHMMZ M 2024/2 LS.
Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «08.AD - Fosfats, etc. sense anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida gran» juntament amb altres minerals com la fosfamita, la xenotima-(Y) o la monazita-(Ce), entre d'altres.[3]
Formació i jaciments
Va ser descoberta dins d'un copròlit de fosfat dels sediments dominats per sorra de la formació Gara Samani, situada a la localitat de Timimoun, a la província de Timimoun (Algèria), sent aquest indret l'únic de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.[4]
Referències
- 1 2 Środek, Dorota; Juroszek, Rafał; Cametti, Georgia; Benyoucef, Madani; Bouchemla, Imad; Krzykawski, Tomasz; Salamon, Mariusz A. «Anningite-(Ce), (Ca0.5Ce4+0.5)(VO4), a new mineral from phosphate coprolite of the Gara Samani Formation, Algeria». Mineralogical Magazine, 4 agost 2025, p. 1–7. DOI: https://doi.org/10.1180/mgm.2025.10110 [Consulta: 28 febrer 2026].
- ↑ Bosi, Ferdinando; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 83». European Journal of Mineralogy, 37, 1, 12 febrer 2025, p. 75–78. DOI: https://doi.org/10.5194/ejm-37-75-2025 [Consulta: 19 febrer 2025].
- ↑ «Strunz-mindat (2025) Classification - With only large cations». Mindat. [Consulta: 19 febrer 2025].
- ↑ «Anningite-(Ce)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 19 febrer 2025].
