Xenotima-(Y)
![]() Cristalls de xenotima-(Y) del mont Malosa (Malawi) | |
| Fórmula química | Y(PO₄) |
| Epònim | honor, vanitat i itri |
| Localitat tipus | Hidra (Hitterø), Flekkefjord, Vest-Agder, Noruega |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.AD.35 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.AD.35 |
| Heys | 19.9.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 6,884-6,902(4) Å; c = 6,021-6,038(8) Å; |
| Grup puntual | 4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal |
| Color | marró groguenc, vermellós, marró, vermell clar, vermell carn, verd clar, gris, blanc grisenc, groc vi |
| Macles | rares, en {111} |
| Exfoliació | imperfecta en {100} |
| Fractura | irregular, desigual, desagregable |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 4 a 5 |
| Color de la ratlla | marró clar, groguenc o vermellós, blanc |
| Diafanitat | translúcida, opaca |
| Densitat | 4,4 a 5,1 g/cm³ (mesurada); 4,277 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1,720 nε = 1,816 a 1,827 |
| Birefringència | δ = 0,096 |
| Pleocroisme | feble |
| Magnetisme | paramagnètica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) i aprovat |
| Codi IMA | IMA1987 s.p. |
| Símbol | Xtm-Y |
| Referències | [1] |
La xenotima-(Y) és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de la xenotima.
Característiques
La xenotima-(Y) és un fosfat de fórmula química Y(PO₄). És un mineral rar, compost principalment d'itri, i pot contenir també diverses terres rares, calci, urani, tori, silici o fluor. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impuresa erbi, substituint l'itri en l'estructura. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4 i 5. És isoestructural amb el zircó, i forma una sèrie de solució sòlida amb la chernovita-(Y) (YAsO₄), en la qual la substitució gradual del fòsfor per arsènic va donant els diferents minerals de la sèrie Chernovita-(Y)-Xenotima-(Y). El seu patró de difracció de raigs X és similar al de l'atelisita-(Y).[2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la xenotima-(Y) pertany a «08.A - Fosfats, etc. sense anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida gran» juntament amb els següents minerals: nahpoïta, monetita, weilita, švenekita, archerita, bifosfamita, fosfamita, buchwaldita, schultenita, chernovita-(Y), dreyerita, wakefieldita-(Ce), wakefieldita-(Y), pretulita, xenotima-(Yb), wakefieldita-(La), wakefieldita-(Nd), pucherita, ximengita, gasparita-(Ce), monacita-(Ce), monacita-(La), monacita-(Nd), rooseveltita, cheralita, monacita-(Sm), tetrarooseveltita, chursinita i clinobisvanita.
Formació i jaciments
Va ser descoberta a Hitterø, Flekkefjord (Vest-Agder, Noruega), i se n'ha trobat a prop d'un miler d'indrets diferents. Als territoris de parla catalana se n'ha trobat a Vimbodí i Poblet, a la Conca de Barberà (Tarragona, Catalunya).
Referències
- ↑ «Xenotime-(Y)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 agost 2016].
- ↑ «Xenotime-(Y)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 desembre 2013].
