Anthony Caro

Anthony Caro

Biografia
Naixement	8 març 1924 Surrey (Anglaterra)
Mort	23 octubre 2013 (89 anys) Londres
Causa de mort	infart de miocardi
Formació	Christ's College Chelsea College of Art and Design Charterhouse School Reial Acadèmia d'Arts Universitat de Westminster Cyprus College of Art (en)
Activitat
Camp de treball	Escultura
Ocupació	escultor, artista visual, artista
Ocupador	Saint Martin's School of Art
Membre de	Reial Acadèmia d'Arts Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Gènere	Art abstracte
Moviment	Art abstracte i art contemporani
Influències	Henry Moore
Participà en
27 juny 1968	documenta 4
28 juny 1964	documenta 3
Obra
Obres destacables (1985) After Olympia (en)
Família
Cònjuge	Sheila Girling (1949–)
Fills	Tim Caro, Paul Caro
Premis
(2000)  Orde del Mèrit (14 desembre 1994)  honorary doctor of the University Lille-III (en) (1992)  Praemium Imperiale (1987)  Knight Bachelor  comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic  comanador de les Arts i les Lletres
Lloc web	anthonycaro.org

Sir Anthony Alfred Caro (New Malden, Surrey, 8 de març de 1924 – Londres, 23 d’octubre de 2013) fou un escultor britànic.

Caro és considerat un dels escultors més destacats de la seva generació i un dels que més contribuïren a configurar i influir de manera significativa l’escultura abstracta contemporània. Les seves obres foren creades sobretot a partir de materials reciclats, principalment ferro i acer.^[1]

Caro va néixer a New Malden, Surrey, en una família jueva, i era el més jove de tres germans. Quan tenia tres anys, el seu pare, corredor de borsa, es traslladà amb la família a una granja a Churt, Surrey. Caro estudià a la Charterhouse School, on el director el presentà a l’escultor britànic Charles Wheeler. Durant les vacances, estudià a la Farnham School of Art (actual University for the Creative Arts) i treballà a l’estudi de Wheeler.

En acabar els estudis, passà un breu període en un despatx d’arquitectura a Guildford, dibuixant plànols, una activitat que no li agradà, motiu pel qual el seu pare li suggerí estudiar enginyeria.

Caro es graduà en enginyeria a la Universitat de Cambridge el 1944. Després d’un període a la Marina, estudià escultura a l’Institut Politècnic de Londres el 1946, abans de continuar la seva formació a la Royal Academy of Arts, a Londres, entre 1947 i 1952. Fou ajudant de l’escultor Henry Moore entre 1951 i 1953. De 1953 a 1967, impartí classes a la St. Martin’s School of Art.

Les seves primeres obres són figuratives, principalment perquè la Royal Academy fou una de les últimes escoles d’art a mantenir-se tancada als moviments d’art abstracte després de la Segona Guerra Mundial. Un punt d’inflexió en la seva carrera tingué lloc durant la seva primera estada als Estats Units, entre 1959 i 1960, quan conegué el crític Clement Greenberg i l’escultor nord-americà David Smith. Greenberg l’encoratjà a reorientar els seus objectius artístics, passant de l’escultura figurativa a l’abstracció. David Smith, inspirat per Pablo Picasso i Julio González, li presentà la tècnica escultòrica basada en la soldadura. La seva obra fou fortament influïda per Smith, però Caro tingué cura de no imitar-lo i desenvolupà un estil personal propi.

Caro participà a la documenta III (1964) i a la documenta 4 (1968) a Kassel.

Col·laborà amb l’empresa d’enginyeria londinenca Arup i amb l’arquitecte Norman Foster en el projecte del Pont del Mil·lenni, una passarel·la per a vianants que connecta la Catedral de Saint Paul, a la riba nord del Tàmesi, amb la Tate Modern, a la riba sud.^[2]