1924
| Tipus | any civil, any de traspàs i any de traspàs que comença en dimarts  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1924 (mcmxxiv) |
| Islàmic | 1343 – 1344 |
| Xinès | 4620 – 4621 |
| Hebreu | 5684 – 5685 |
| Calendaris hindús | 1979 – 1980 (Vikram Samvat) 1846 – 1847 (Shaka Samvat) 5025 – 5026 (Kali Yuga) |
| Persa | 1302 – 1303 |
| Armeni | 1373 |
| Rúnic | 2174 |
| Ab urbe condita | 2677 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1890 1900 1910 - 1920 - 1930 1940 1950 | |
| Anys | |
| 1921 1922 1923 - 1924 - 1925 1926 1927 | |
Esdeveniments
- Països Catalans
- 20 de gener, Espanya: Primo de Rivera nomena reconeguts anticatalanistes com a diputats provincials de Catalunya.
- 13 de març, Camp de les Corts, (Barcelona): La selecció catalana de futbol juga contra la selecció espanyola, i és derrotada per 0 a 7.[1]
- 8 de maig, Barcelona: S'inaugura la llibreria Catalònia, a la plaça de Catalunya, número 17.[2]
- 15 de maig, Barcelona: Primer número de la Gaseta de les Arts, una revista d'art, història de l'art i arqueologia que es publicà fins al 1930.[3]
- 1 de juliol: Apareix el primer número de la Revista de Catalunya, fundada per Rovira i Virgili, que amb més o menys discontinuïtat ha arribat fins als nostres dies.[4]
- 1 de setembre, Manresa: Es publica el primer número del setmanari esportiu bagenc A ple aire.[5]
- 5 de setembre: es prohibeix La Santa Espina, sardana inclosa en l'obra homònima d'Àngel Guimerà i Enric Morera, que ha esdevingut un himne patriòtic.[6]
- 25 de setembre, Barcelona: Es funda l'Editorial Barcino, amb la idea de fer divulgació dels clàssics de la literatura catalana.[7]
- 29 d'octubre, Catalunya: a la revista Xut!, dibuixat per Valentí Castanys, apareix per primera vegada l'Avi del Barça.
- 1 de novembre, Gelida: S'inaugura el Funicular de Gelida, que uneix el centre urbà amb l'estació de tren de la població, situada en una cota inferior.[8]
- 14 de novembre, Barcelona: Inici de les emissions de Ràdio Barcelona, la primera estació radiofònica de l'Estat espanyol.[9][10]
- 6 de desembre, Girona: Deixa de publicar-se el setmanari El Gironès, aparegut el 1916, en una segona etapa de Lo Geronés.[11]
- 30 de desembre, Barcelona: Inauguració del primer ferrocarril metropolità de la ciutat (Gran Metro), entre les estacions de Catalunya i Lesseps.[12]
- Balaguer: la Secció de Telèfons de la Mancomunitat de Catalunya, sota la direcció d'Esteban Terradas i Illa, hi instal·la la primera central automàtica.
- Resta del món
- 12 de febrer - Roma: Comença a publicar-se el diari italià L'Unità, fundat per Antonio Gramsci i lligat històricament al Partit Comunista Italià (PCI).[13]
- 21 de febrer - Salamanca: Miguel de Unamuno és destituït per la dictadura de Primo de Rivera com a rector de la Universitat de Salamanca i desterrat a l'illa de Fuerteventura.[14]
- 5 de març - Albània: Shefqet Verlaci esdevé primer ministre del país.
- 25 de març - Grècia: s'hi proclama la república.
- 4 de maig - París, França: inici dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1924.[15]
- 6 de juny - Praga, República Txeca: estrena, sota la direcció d'Alexander Zemlinsky del monodrama ''Erwartung'', op 17, d'Arnold Schoenberg, amb llibret de Marie Pappenheim, escrita el 1909.[16]
- 9 de juny - Quito, Equador: El Consell d'Estat aprova en una sessió històrica, que Matilde Hidalgo es pugui inscriure en el cens electoral per tenir dret de vot, com demanava, essent la primera dona llatinoamericana a qui se li reconeix –i que exerceix– aquest dret.[17]
- 15 d'octubre - França: Es publica el Manifest du Surréalisme.[18]
Premis Nobel
| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | No atorgat |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau | No atorgat |
Naixements
- Països Catalans
- 10 de gener, Barcelona: Maria Ferret i Espanyol, fundadora del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca (m. 2012).[19]
- 16 de gener, Vinaròs, Baix Maestrat: Eugeni Giner, guionista i dibuixant de còmics valencià (m. 1994).
- 26 de febrer, Barcelona: Jordi Alumà i Masvidal, pintor català.
- 3 d'abril, Perpinyà, França: Max Havart, compositor de sardanes nord-català (m. 2006).[20]
- 10 d'abril, Barcelona: Isabel de Pomés, actriu catalana molt popular al cinema espanyol dels anys quaranta (m. 2007).[21]
- 23 de maig, Barcelona: Rosalia Guilleumas i Brosa, filòloga i directora de l'Escola de Bibliologia i de la Biblioteca de Catalunya.[22]
- 26 de maig,
- Figueres: Maria Tort Xirau, pintora i editora fotogràfica i de cinema (m. 2018).[23]
- Maó: Maria Lluïsa Canut Ruiz, investigadora en física menorquina (m. 2005).[24]
- 6 de juny, París (França): Serge Nigg, compositor francès (m. 2008).[25]
- 31 de juliol, Alacant: Joana Concepció Francés, pintora valenciana que formà part del grup El Paso (m. 1990).[26]
- 3 d'agost, Cervera, Segarra: Maria Josepa Colom i Sambola, pintora i gravadora catalana (m. 2017).[27]
- 5 d'agost, Barcelona: Lluïsa Granero i Sierra, escultora catalana (m. 2012).[28]
- 28 d'agost, Lledó d'Empordà, Alt Empordà: Montserrat Vayreda, escriptora catalana (m. 2006).[29]
- 3 de setembre, Barcelona: Jordi Sarsanedas, escriptor català. (m. 2006).[30]
- 4 de setembre, Burjassot, Horta de València: Vicent Andrés Estellés, periodista i poeta valencià (m. 1993).[31]
- 22 d'octubre, Sabadell: Teresa Cunillé i Rovira, actriu catalana.[32]
- 27 d'octubre, L'Alguer: Antonella Salvietti, escriptora algueresa en llengua catalana (m. 2006).[33]
- 27 de novembre, Girona: Isabel Oliva i Prat, mestra i poeta.[34]
- 14 de desembre, Barcelona: Teresa Salvador i Salvador, religiosa i activista social catalana (m. 2014).[35]
- Portbou, Alt Empordà: Francesc Marsà Gómez, filòleg.
- Barcelona: Roser Oromí Dalmau, fotògrafa.
- Barcelona: Roser Agell i Cisa, artista plàstica, pintora, dibuixant i gravadora.[36]
- Resta del món
- 6 de gener, Haui-do, Imperi Japonès: Kim Dae-jung, polític President de Corea del Sud (1998-2003), Premi Nobel de la Pau de l'any 2000 (m. 2009).
- 10 de gener, Sant Sebastià, País Basc: Eduardo Chillida, escultor basc (m. 2002).
- 11 de gener, Dijon, França: Roger Guillemin, neurocirurgià, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1977.
- 20 de gener, Houilles, Seine-et-Oise, Françaː Yvonne Loriod, pianista francesa (m. 2010).[37]
- 29 de gener:
- Trieste, Bianca Maria Piccinino: periodista i presentadora italiana.
- Venècia, Vèneto, Itàlia: Luigi Nono, compositor Italià (m. 1990).[38]
- 30 de gener, Chicago: Dorothy Malone, actriu estatunidenca, guanyadora d'un Oscar.[39]
- 31 de gener, Tbilisi, RSS de Geòrgia: Tenguiz Abuladze, director de cinema georgià.
- 5 de febrer, Ohio: Robert Drew, director de documentals.
- 16 de febrer, Ettal, districte de Garmisch-Partenkirchen, Alemanya: Annemarie Buchner, coneguda popularment com a Mirl Buchner, esquiadora alemanya (m. 2014).[40]
- 21 de febrer, Nova York: Thelma Estrin, informàtica biomèdica estatunidenca (m. 2014).[41]
- 23 de febrer, Johannesburg, Sud-àfrica: Allan McLeod Cormack, físic nord-americà d'origen sud-africà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1979 (m. 1998).
- 27 de febrer - Salcedo, República Dominicana: Patria Mirabal, mecanògrafa i activista política dominicana, assassinada pel dictador Rafael Leónidas Trujillo (m.1960).[42]
- 3 de març, Ōita (Japó): Tomiichi Murayama un polític japonès que va exercir de 81è primer ministre del Japó, des del 30 de juny de 1994 fins a l'11 de gener de 1996.[43]
- 10 de març, Leeds, Yorkshire, Anglaterra: Angela Morley, compositora i directora d'orquestra anglesa (m. 2009).[44]
- 20 de març, Hanoï, Indoxina: Jacqueline Alduy, política francesa i nord-catalana, senadora i batllessa d'Els Banys i Palaldà (m.2016).[45]
- 23 de març, Dallas, Texas: Bette Nesmith Graham, mecanògrafa, dissenyadora i empresària, inventora del Liquid Paper (m. 1980).[46]
- 27 de març, Newark: Sarah Vaughan, cantant nord-americana de jazz (m. 1990).[47]
- 3 d'abril, Omaha, Nebraska, EUA: Marlon Brando, actor americà (m. 2004).[48]
- 6 d'abril, Armagh, Irlanda del Nord: Ian Paisley, 2n Primer Ministre d'Irlanda del Nord i Cap del Partit Unionista Democràtic (m. 2014).[43]
- 7 d'abril, Avellaneda, Buenos Aires: Azucena Villaflor, activista argentina, una de les fundadores de l'associació de les Madres de Plaza de Mayo.[49]
- 8 d'abril, Berlín: Ursula Hanke-Förster, escultora, artista, dissenyadora alemanya.[50]
- 15 d'abril, Lincoln (Anglaterra): Neville Marriner, violinista i director d'orquestra anglès (m. 2016).[51]
- 16 d'abril, Cleveland (Ohio), EUA: Henry Mancini, intèrpret i compositor de música de cinema (m. 1994).[52]
- 21 d'abril, Estocolm: Elsa-Marianne von Rosen, ballarina, coreògrafa i actriu sueca, popular per tota Escandinàvia (m. 2014).[53]
- 23 d'abril, Pula, Croàcia (abans Itàlia): Rossana Rossanda, periodista i política italiana.[54]
- 28 d'abril, Chinsali, Rhodèsia del Nord, Kenneth Kaunda, també anomenat KK, fou el primer President de Zàmbia, del 1964 al 1991.[43]
- 29 d'abril, París: Renée Jeanmaire, ballarina de ballet, cantant i actriu parisenca.[55]
- 1 de maig, Washington DC: Evelyn Boyd Granville, matemàtica, física teòrica i astrònoma, 2a dona afroamericana doctora en Matemàtiques.[56]
- 2 de maig, Krommenie, Països Baixos: Aafje Heynis, contralt neerlandesa, especialista en lied i música barroca (m. 2015).[57]
- 4 de maig, Briansk, Rússia: Tatiana Nikolàieva, pianista, compositora, professora russa.[58]
- 7 de maig, Londres: Marjorie Boulton, escriptora i poetessa britànica en anglès i en esperanto (m. 2017).[59]
- 11 de maig, Fowey, Cornualla (Gran Bretanya): Antony Hewish, astrònom anglès, Premi Nobel de Física de l'any 1974.[60]
- 12 de maig, Estelí, Nicaragua: Claribel Alegría, escriptora nicaragüenca (m. 2018).[61]
- 22 de maig, París, França: Charles Aznavour, cantant, compositor i actor francès (m. 2018).[62]
- 31 de maig, Suresnes, Ida Presti: guitarrista i compositora clàssica francesa (m. 1967).[63]
- 3 de juny, Uppsala, Suècia: Torsten Wiesel, neurobiòleg suec, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1981.[64]
- 12 de juny, Milton, Massachusetts (EUA): George Herbert Walker Bush, políticestatunidenc, 41è president dels Estats Units d'Amèrica (m. 2018).[65]
- 14 de juny, Uddingston (Anglaterra): James Whyte Black, farmacòleg, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1988 (m. 2010)
- 19 de juny,
- Milà: Cini Boeri, arquitecta i dissenyadora italiana (m. 2020).[66]
- Mannheim, Alemanya: Anneliese Rothenberger, soprano alemanya (m. 2010).[67]
- 26 de juny, Sant Sebastià: José Ignacio San Martín López, coronel de l'Exèrcit de Terra espanyol participant en el cop d'estat del 23 de febrer de 1981.[68]
- 1 de juliol, Xangai (Xina): Wang Huo, escriptor xinès. Guanyador del Premi Mao Dun de Literatura de l'any 1997.
- 20 de juliol, Naarden, Països Baixos: Hans Lodeizen, poeta.
- 23 de juliol, Saint-Gingolph, Suïssa: Sabine Weiss, fotògrafa (m. 2021).[69]
- 24 de juliol, Grenoble, França: Janine Charrat, ballarina, coreògrafa, i directora francesa.[70]
- 27 de juliol, Brageirac, Occitània: Bernat Lesfargues, escriptor i traductor occità (m. 2018).
- 1 d'agost, Dąbrowica, Polònia: Georges Charpak, físic francès d'origen polonès, Premi Nobel de Física de l'any 1992 (m. 2010).[71]
- 19 d'agost, Amherst, Nova Escòcia, Canadà: Willard Boyle, físic canadenc, Premi Nobel de Física de l'any 2009 (m. 2011).[72]
- 23 d'agost, Nova York (EUA): Robert Solow, economista estatunidenc, Premi Nobel d'Economia de 1987.
- 28 d'agost, Long Beach, Califòrnia: Peggy Ryan, ballarina i actriu nord-americana.[73]
- 29 d'agost, Madrid, Espanya: María Dolores Pradera, cantant i actriu espanyola.[74]
- 1 de setembre, Esmirna: Arda Mandikian, soprano greco-armènia (m. 2009).[75]
- 4 de setembre, Vabre: Simone Iff, activista francesa pels drets de les dones (m. 2014).[76]
- 16 de setembre, Nova York: Lauren Bacall, actriu de cinema i teatre, guanyadora del Tony i del Globus d'Or.[77]
- 24 de setembre, Poltava, Unió Soviètica: Nina Botxarova, gimnasta artística soviètica que destacà als Jocs Olímpics d'Estiu de 1952 (m. 2020).[78]
- 30 de setembre, Nova Orleans, Louisiana, EUA):Truman Capote, escriptor estatunidenc (m. 1984).[79]
- 1 d'octubre, Plains (Geòrgia), EUA: Jimmy Carter, 39è President dels Estats Units[80] (m. 2024).
- 4 d'octubre, Evanston (Illinois), Estats Units: Charlton Heston, actor i director de cinema estatunidenc, famós especialment pels seus papers protagonistes a Ben Hur i Els Deu Manaments.
- 10 d'octubre, París: Ludmilla Tchérina, ballarina, actriu, escultora, pintora francesa.[81]
- 23 d'octubre: Anouar Abdel-Malek, científic i polític egipci-francès d'ascendència copta.
- 30 d'octubre, Cornimont (Vosges), França: Hubert Curien, físic francès (m. 2005).[82]
- 1 de novembre, Ermont: Colette Renard, actriu i cantant francesa (m. 2010).[83]
- 13 de novembre, Okazaki, Prefectura d'Aichi: Motoo Kimura, genetista japonès conegut per la introducció de la teoria neutralista de l'evolució.
- 16 de novembre, Linz: Erika Mahringer, esquiadora austríaca.[84]
- 17 de novembre, Dnepropetrovsk, República Socialista Soviètica d'Ucraïna: Leonid Borisóvitx Kogan, violinista soviètic.
- 19 de novembre, Kampala, capital de la llavors Buganda: Mutesa II nom de naixença Edward Frederick William David Walugembe Mutebi Luwangula Mutesa, fou rei de Buganda i més tard president del país llavors ja amb el nom modern d'Uganda (m. 1969).[43]
- 22 de novembre, Kirksville, Missouri: Geraldine Page, actriu estatunidenca (m. 1987).[85]
- 27 de novembre, Conjoux, prop de Ciney, Bèlgica: Gaston Compère, escriptor, filòleg, poeta i dramaturg.
- 2 de desembre, Aarhus, Dinamarca: Else Marie Pade, compositora de música electrònica.[86]
- 3 de desembre:
- Viena, Àustria: Edwin Salpeter, astrofísic.[87]
- Filadèlfia, EUA: John W. Backus, informàtic estatunidenc.
- 14 de desembre -Tohmajärvi: Siiri Rantanen, esquiadora de fons finesa que competí els anys 1950/60.[88]
Necrològiques
- Països Catalans
- 5 de gener, València: Faustí Barberà i Martí, metge, erudit i polític valencià (73 anys).
- 15 de gener, Barcelona: Carme Parreño i Gibert, actriu catalana, la primera a interpretar Marta, de Terra baixa (n. 1856).[89]
- 26 de febrer, València: Luisa Cervera Royo, escriptora i lliurepensadora valenciana.[90]
- 3 d'abril, València: Josep Martínez Aloy, historiador i polític valencià (68 anys).
- 24 de març, Sant Julià d'Altura: Miquel Ustrell i Serrabogunyà, propietari rural català (73 anys).
- 30 de maig, París: Amélie Beaury-Saurel, pintora catalana de pares francesos (75 anys).[91]
- 18 de juliol, Barcelona: Àngel Guimerà, poeta i dramaturg català (79 anys).
- 7 d'agost, Barcelona: Joan Salvat-Papasseit, escriptor català.[92]
- 8 d'octubre, Barcelona: Àngela Vallès Torrentbo, mestra i científica catalana.[93]
- 12 d'octubre, Màlaga, Andalusia, Espanya: Antonio Muñoz Degrain, pintor valencià del corrent eclèctic (83 anys).
- 15 d'octubre, Sabadell, Província de Barcelona: Eduard Brossa i Trullàs, cartògraf català (76 anys).
- 13 de desembre, Barcelona: Mercè Abella, actriu catalana de l'últim terç del segle xix.[94]
- Resta del món
- 21 de gener, Gorki Lèninskie, Rússia: Lenin, líder de la Revolució Russa de 1917 (53 anys).
- 3 de febrer, Washington DC, EUA: Woodrow Wilson, historiador, acadèmic, 28è president dels Estats Units, Premi Nobel de la Pau de 1919 (n. 1856).
- 13 de març, Boston: Josephine St. Pierre Ruffin, editora i sufragista afroamericana que lluità pels drets civils (n. 1842).[95]
- 2 d'abril, Pittsburgh, Estats Units: Eleonora Duse, una de les més cèlebres actrius de teatre italiana (n. 1858)[96]
- 21 d'abril, Pittsburgh, USA: Eleonora Duse, cèlebre actriu de teatre italiana (n. 1858).[97]
- 2 de maig, Sant'Anastasia: Anna Palm de Rosa, pintora paisatgista sueca (n. 1859).[98]
- 4 de maig, New Romney, Kent, Regne Unit: Edith Nesbit, escriptora anglesa, pionera de la literatura fantàstica juvenil (n. 1858).[99]
- 15 de maig, Bordeus, França: Paul d'Estournelles de Constant, polític francès, Premi Nobel de la Pau de 1909 (n. 1852).[100]
- 20 de maig, Montevideo: María Eugenia Vaz Ferreira, poeta uruguaiana.[101]
- 3 de juny, Viena, Àustria: Franz Kafka, escriptor txec en llengua alemanya (40 anys).[102]
- 26 de juny, Moscou: Valentina Serova, compositora russa d'ascendència germano-jueva (n. 1846).[103]
- 30 de juny, Jerusalem, Palestina: Jacob Israël de Haan, escriptor assassinat per un activista de Haganà (43 anys).
- 27 de juliol, Èmpoli, Toscana, Itàlia: Ferruccio Busoni, pianista i compositor italià (n. 1866).[104]
- 3 d'agost, Bishopsbourne, Anglaterra: Joseph Conrad, escriptor de pares polonesos nacionalitzat britànic (67 anys).[105]
- 4 de setembre, Berlín: Hilde Mangold, embrióloga alemanya que demostrà la inducció embrionària.[106]
- 25 de setembre, Senomaty, Bohèmia: Karel Burian, tenor txec, especialitzat en les obres de Wagner.
- 29 de setembre, Kristiania: Ragna Nielsen, educadora, escriptora, política i feminista noruega.[107]
- 8 d'octubre, Leonards-on-Sea, Hastings: Louise Rayner, aquarel·lista britànica (n. 1832).[108]
- 9 d'octubre, Pequín (Xina): Lin Shu, escriptor i traductor xinès (n. 1852).[109]
- 12 d'octubre,
- Saint-Cyr-sur-Loire, França: Anatole France, escriptor francès, Premi Nobel de Literatura de 1921 (80 anys).[110]
- Hollywood: Kate Lester, actriu de teatre i de cinema mut (n. 1857).[111]
- 29 d'octubre, Nova York, EUA: Frances Hodgson Burnett, escriptora estatunidenca d'origen britànic (n. 1849).[112]
- 20 de novembre, Berlín: Dora Hitz, pintora alemanya de la Secessió de Berlín (n. 1856).[113]
- 29 de novembre, Brussel·les, Bèlgica: Giacomo Puccini, compositor italià (n. 1858) (65 anys).[114]
- 29 de desembre, Lucerna, Suïssa: Carl Spitteler, escriptor suís, Premi Nobel de Literatura de 1919 (n. 1845).
- Václav Viktorin, baríton txec.
- Ángel Menchaca, músic i periodista.
Referències
- ↑ El Mundo Deportivo 19 d'octubre de 2007, pàgina 23.
- ↑ Lletget López, Isabel «Memòries de la família Lletget i Lòpez (1872-1942)». Biblio 3W Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales, Vol.XII, nº 718. Universitat de Barcelona, 20-04-2007. ISSN: 1138-9796.
- ↑ «Gaseta de les Arts | enciclopedia.cat». [Consulta: 24 març 2024].
- ↑ «Publicació: Revista de Catalunya». ARCA. Arxiu de Revistes Catalanes Antigues, 2018. [Consulta: 16 maig 2024].
- ↑ Solernou Puig, Aleix. L'etapa manresana de Josep Maria Planes (tesi), pàg. 35-43, esp.
- ↑ «"La Santa Espina", prohibida». La Publicitat, 05-09-1924, pàg. 4.
- ↑ Santanach, Joan. Clàssics i més. L'Editorial Barcino i Josep Maria Casacuberta. Barcino (Miscel·lània). ISBN 978-84-7226-718-3.
- ↑ «El Funicular». Ajuntament de Gelida. [Consulta: 12 setembre 2024].
- ↑ «100 anys de la ràdio a Catalunya». Gencat. Departament de la Presidència. [Consulta: 9 setembre 2024].
- ↑ «La primera ràdio de Barcelona emetia des d'un hotel | betevé», 26-09-2019. [Consulta: 9 setembre 2024].
- ↑ «El Gironès | enciclopedia.cat». [Consulta: 21 octubre 2024].
- ↑ «90 anys del metro». Fundació TMB. [Consulta: 23 octubre 2024].
- ↑ «L'Unità | enciclopedia.cat». [Consulta: 30 gener 2024].
- ↑ Manuel María Urrutia León. Miguel de Unamuno desconocido. Con 58 nuevos textos de Unamuno. Universidad de Salamanca, 2007, p. 176. ISBN 978-84-7800-384-6. (castellà)
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - JO de Paris 1924 : VIIe jeux Olympiques d'été» (en francès). [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ «Erwartung. Monodram in einem Akt, op. 17 (1909)». Arnold Schoenberg Centre. [Consulta: 8 abril 2020].
- ↑ Tàpia Tamayo, Amílcar. «Matilde Hidalgo de Procelː médica, demócrata i visionaria social» (en castellà). Noticiero médico, 01-04-2020. [Consulta: 5 maig 2024].
- ↑ «Surrealismes. Obra gràfica de la Colección BBVA - Museu de Belles Arts de València - Generalitat Valenciana». [Consulta: 17 agost 2024].
- ↑ «Qui era Maria Ferret?». Fundació Maria Ferret. [Consulta: 8 octubre 2022].
- ↑ «Max Havart | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ «Isabel de Pomés López» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 22 març 2021].
- ↑ Escobedo Abraham, Joana «Rosalia Guilleumas, entre Llull, Verdaguer i la gestió bibliotecària». Llengua & Literatura: revista anual de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, p. 579-581.
- ↑ «Maria Tort Xirau». Museu de l'Empordà. [Consulta: 28 abril 2023].
- ↑ Portella Coll, Josep. «Canut Ruiz, Maria Luisa». Xarxa de Biblioteques de Menorca, 2022. [Consulta: 17 maig 2024].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ Patuel Chust, Pascual. «Juana Concepción Francés de la Campa» (en castellà). Real Acadèmia de la Història. Història Hispànica. [Consulta: 14 gener 2025].
- ↑ «Maria Josepa Colom i Sambola | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 juny 2020].
- ↑ «Granero i Sierra, Lluïsa». Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Arxivat de l'original el 2020-06-05. [Consulta: 5 juny 2020].
- ↑ «Montserrat Vayreda i Trullol | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Jordi Sarsanedas i Vives | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 setembre 2020].
- ↑ «Vicent Andrés i Estellés | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 setembre 2020].
- ↑ Ciurans, Enric. «Teresa Cunillé i Rovira». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 19 agost 2024].
- ↑ «Antonel·la Salvietti | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ «Biografia Isabel Oliva i Prat». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 10 setembre 2024].
- ↑ «Medalles d'Honor de Barcelona 2007». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 26 gener 2022].
- ↑ «Roser Agell i Cisa | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ «Yvonne Loriod». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Luigi Nono». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Dorothy Malone (1924-2018) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 22 gener 2024].
- ↑ «Mirl Buchner Bio, Stats, and Results | Olympics at Sports-Reference.com», 02-01-2018. Arxivat de l'original el 2018-01-02. [Consulta: 4 febrer 2022].
- ↑ Macho Stadler, Marta. «Thelma Estrin, informática» (en castellà), 21-02-2015. [Consulta: 3 gener 2024].
- ↑ «Patria, Minerva y María Teresa Mirabal Reyes» (en castellà). Marcano.com. [Consulta: 27 octubre 2019].
- 1 2 3 4 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Gaughan, Gavin «Obituary: Angela Morley» (en anglès). The Guardian, 23-01-2009. ISSN: 0261-3077.
- ↑ «Anciens sénateurs Vème République: ALDUY Jacqueline» (en francès). Sénat. [Consulta: 19 març 2020].
- ↑ «Overlooked No More: Bette Nesmith Graham, Who Invented Liquid Paper - The New York Times». Nytimes.com. [Consulta: 13 juliol 2018].
- ↑ «Sarah Lois Vaughan | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 març 2020].
- ↑ «Marlon Brando | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Azucena Villaflor a 44 años del secuestro de una de las primeras Madres de Plaza de Mayo – Agenda del Sur» (en castellà). Agenda del Sur, 10-12-2021. [Consulta: 11 febrer 2024].
- ↑ «Fundació Ursula Hanke Förster» (en alemany). Universität der Künste Berlin. [Consulta: 10 març 2024].
- ↑ «Neville Marriner» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Enrico Mancini | American composer» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ «Elsa Marianne von Rosen | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 maig 2020].
- ↑ Mateos-Vega, Mónica. «Rossana Rossanda será recordada como un potente faro de la izquierda italiana» (en castellà). La Jornada. Cultura, 21-09-2020. [Consulta: 8 febrer 2024].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Renée dite Zizi Jeanmaire» (en francès). [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «Evelyn Granville | American mathematician» (en anglès). [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «Aafje Heynis | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 desembre 2020].
- ↑ «Tatyana Nikolayeva». FemBio Frauen-Biographieforschung. [Consulta: abril 2024].
- ↑ «Marjorie Boulton | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 juliol 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1974» (en anglès americà). [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «Claribel Alegría». Encyclopædia Britannica [Consulta: 24 octubre 2007].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Varenagh Aznavourian dit Charles Aznavour» (en francès). [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ «Ida Presti». Radio Swiss Classic. Arxivat de l'original el 2024-04-07. [Consulta: 7 abril 2024].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1981» (en anglès americà). [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ «George H.W. Bush | Biography & Presidency» (en anglès). [Consulta: 10 juny 2020].
- ↑ Gaudino, Sabrina. «CINI BOERI 1924 – 2020» (en castellà). Un dia, una arquitecta, 28-09-2017. [Consulta: 20 març 2024].
- ↑ «Anneliese Rothenberger». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 6 abril 2020].
- ↑ Jose Ignacio San Martín, ex coronel condenado por el golpe del 23-F, El Mundo, 7 de juny de 2004
- ↑ «La photographe franco-suisse Sabine Weiss, figure du courant humaniste, est morte» (en francès). Le Monde.fr, 29-12-2021.
- ↑ «Décès à 93 ans de la danseuse et chorégraphe Janine Charrat» (en francès). Le Parisien, 30-08-2017. [Consulta: 18 maig 2024].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1992» (en anglès americà). [Consulta: 2 agost 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 2009» (en anglès americà). [Consulta: 14 agost 2020].
- ↑ «Peggy Ryan (1924-2004) - Find a Grave Memorial» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2024].
- ↑ «María Dolores Pradera | enciclopedia.cat». [Consulta: 17 març 2023].
- ↑ Arda Mandikian obituary, The Guardian, Retrieved 7 September 2015
- ↑ Dupont, Gaëlle «Mort de Simone Iff, militante indéfectible du droit des femmes» (en francès). Le Monde, 31-12-2014.
- ↑ «Lauren Bacall | enciclopèdia.cat». [Consulta: 12 juny 2020].
- ↑ Gajdoš, Anton «SHORT HISTORICAL NOTES XIX: NINA BOCHAROVA (24 September 1924 Suprunovka, Ukraina – 31. August 2020 Roma, Italy)» (en anglès). Science of Gymnastics Journal, 12, 3, 01-10-2020, p. 431–432. DOI: 10.52165/sgj.12.3.431-432. ISSN: 1855-7171.
- ↑ «Truman Capote | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 17 setembre 2020].
- ↑ «Jimmy Carter | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 1r octubre 2020].
- ↑ «Tchemerzine, Monique» (en francès). Fichier des décès. [Consulta: 2 febrer 2024].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Hubert Curien» (en francès). [Consulta: 24 octubre 2020].
- ↑ «Colette Renard | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 setembre 2020].
- ↑ «Erika Mahringer» (en anglès). Olympedia. [Consulta: 18 octubre 2024].
- ↑ «Geraldine Page | enciclopedia.cat». [Consulta: 18 octubre 2024].
- ↑ Bruland, Inge. «Else Marie Pade» (en danès). Dansk Kvindebiografisk Leksikon, 22-04-2023. [Consulta: 27 octubre 2024].
- ↑ «Edwin E. Salpeter | American astronomer» (en anglès). [Consulta: 3 desembre 2020].
- ↑ «Olympedia – Siiri Rantanen». [Consulta: 5 novembre 2024].
- ↑ Vila Fernández, Anna. «Carme Parreño i Gibert». Institut del teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 22 desembre 2020].
- ↑ «Luisa Cervera Royo (1843-1924): La librepensadora requenense adelantada a su tiempo» (en castellà). Ayuntamiento de Requena, 31-08-2022. [Consulta: gener 2024].
- ↑ «La Revue de Paris» (en francès), 01-09-1932. [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ «Joan Salvat-Papasseit | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «Esquela mortuòria» (en castellà). La Vanguardia, 09-10-1924. [Consulta: 18 agost 2024].
- ↑ Morell i Montadi, Carme. El teatre de Serafí Pitarra: entre el mite i realitat. L'Abadia de Montserrat, 1995, p. 124 i 125. ISBN 978-84-7826-661-6.
- ↑ «Josephine St. Pierre Ruffin» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 6 juliol 2022].
- ↑ Taviani, Ferdinando. «Duse, Eleonora» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 1993. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Eleonora Duse | enciclopedia.cat». [Consulta: 1r setembre 2023].
- ↑ «Anna Palm de Rosa (1859–1924)». Bukowskista. Arxivat de l'original el 27 March 2019. [Consulta: 1r març 2019].; «Anna Palm de Rosa». nationalmuseum. [Consulta: 1r març 2019].
- ↑ «E. Nesbit» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 18 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Peace Prize 1909» (en anglès americà). [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ Sabat Ercasty, Carlos «Comisión de Homenaje a María Eugenia Vaz Ferreira. Biografia». Ministerio de Instrucción Pública, 1954.
- ↑ «Franz Kafka | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑ «Valentina Semyonovna: Pianist, Composer, and Pianist» (en anglès). Interlude, 10-03-2020. [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «Ferruccio Busoni». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Joseph Conrad | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 juny 2020].
- ↑ Martínez Pulido, Carolina. «Participación de una joven científica en un experimento que hizo historia» (en castellà). Mujeres con ciencia, 03-09-2014. [Consulta: 10 agost 2024].
- ↑ Lorenz, Astrid. «Ragna Nielsen» (en noruec). Store norske leksikon, 01-04-2024. [Consulta: agost 2024].
- ↑ «Louise Rayner». Chester City Council, 31-10-2005. Arxivat de l'original el 2005-10-31. [Consulta: 19 agost 2024].
- ↑ Yufen, Tai. La influencia literaria y impacto cultural de las traducciones de Lin Shu (1852-1924) en la China de finales del siglo XIX y principios del xx. (tesi) (en castellà). Barcelona: UAB, 2004.
- ↑ «Anatole France» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «Kate Lester (1857-1924) - Find a Grave Memorial» (en anglès). [Consulta: 3 setembre 2024].
- ↑ «Frances Hodgson Burnett (1849-1924)» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 3 setembre 2024].
- ↑ «Dora Hitz». RKD Research. [Consulta: 17 octubre 2024].
- ↑ «Giacomo Puccini». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.