Antimoni natiu
![]() Cristalls d'antimoni de Gravelotte, Sud-àfrica | |
| Fórmula química | Sb |
| Localitat tipus | mina Sala Silver, Sala, Västmanland, Suècia |
| Classificació | |
| Categoria | elements natius |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 1.CA.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 1.CA.05 |
| Dana | 1.3.1.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 4,307Å; c = 11,273Å; |
| Grup puntual | 3m (3 2/m) - hexagonal escalenohedral |
| Grup espacial | Grup espacial 166 |
| Color | blanc estany |
| Macles | {0114} comunament forma fourlings |
| Exfoliació | perfecta en {0001} |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 3 a 3,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | gris |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 6,61 a 6,71 g/cm³ (mesurada); 6,697 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | anisotròpica |
| Pleocroisme | feble |
| Impureses comunes | As |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Sb |
| Referències | [1][2] |
L'antimoni és un mineral de la classe dels elements natius, que pertany al grup de l'arsènic.[3]
Característiques
L'antimoni cristal·litza en el sistema trigonal i forma cristalls pseudocúbics. Habitualment es troba de manera massiva, però també se'n pot trobar de manera radial, botrioide o reniforme amb textura granular. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3 i 3,5. Forma part del grup de l'arsènic juntament amb l'arsènic i el bismut.[3]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'antimoni pertany a «01.CA - Metal·loides i no metalls, elements del grup de l'arsènic» juntament amb els següents minerals: arsènic, bismut, estibarseni, arsenolamprita, pararsenolamprita i paradocrasita.
Formació i jaciments
Es troba en filons hidrotermals d'antimoni i plata. Sol trobar-se associada a altres minerals com: plata, estibina, allemontita, esfalerita, pirita, galena o quars. La seva localitat tipus se situa a la mina Sala Silver, a Sala (Suècia), i es troba distribuïda arreu del planeta.
