Antipositivisme

L'antipositivisme (o interpretativisme, en sociologia) és una orientació que distingeix la metodologia aplicable a les ciències socials de les ciències experimentals i que considera erroni aplicar el mètode científic i l'empirisme com a únics apropaments a la qüestió social i humana.[1]

Els seus defensors rebutgen el positivisme excessiu per ser massa simplificador i no adient per a un camp on l'acció humana té un paper cabdal, amb la seva dosi d'atzar, en què el context pot determinar els resultats. Per tant, no es poden predir conductes individuals o socials amb la mateixa exactitud que fenòmens naturals; el que cal fer és intentar entendre-les en el seu marc.

En l’àmbit de la Filosofia de la ciència, l’antipositivisme va sorgir com a reacció al positivisme del segle XIX, que pretenia aplicar els mètodes de les ciències naturals a tots els camps del coneixement. Autors com Wilhelm Dilthey, Henri Bergson i Edmund Husserl van defensar que les ciències socials i humanes requereixen una aproximació interpretativa i històrica, centrada en la comprensió del sentit, la consciència i l’experiència subjectiva. Aquesta crítica va establir la base de la distinció entre explicació causal i comprensió del significat, fonamental per al desenvolupament posterior de les anomenades ciències de l’esperit.[2]

En Sociologia, aquesta orientació va concretar-se en l’anomenada sociologia interpretativa de Max Weber i en tradicions posteriors com la fenomenologia social i l'interaccionisme simbòlic. Aquests corrents defensen que la realitat social requereix una metodologia diferenciada de la de les ciències naturals, ja que l’acció humana està guiada per significats i intencions. Així, la societat ha de ser «interpretada» (verstehen) a partir del coneixement dels estats subjectius dels individus (nivell micro) o de les estructures i unitats d’anàlisi de major escala (nivell macro). En darrer terme, la realitat social és una construcció intersubjectiva, no pas un fet objectiu regit per lleis universals.[3]

Referències

  1. ↑ Macionis, John J.; Gerber, Linda M. Sociology (7th Canadian ed.). Toronto: Pearson Canada. p. 32. ISBN 978-0-13-700161-3
  2. ↑ Russell, Bertrand. Historia de la filosofía occidental (en castellà). 1983 (1945). Espasa Calpe.
  3. ↑ Ritzer, George. Teoría Sociológica Clásica (en castellà). 2012. McGraw-Hill.
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.