Antirrhinum

Infotaula d'ésser viuAntirrhinum Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePlantae
OrdreLamiales
FamíliaPlantaginaceae
GènereAntirrhinum Modifica el valor a Wikidata
L., 1753 Antirrhinum Modifica el valor a Wikidata

Antirrhinum és un gènere de plantes amb flors de la família de les plantaginàcies,[1] encara que tradicionalment havia estat classificada dins de les escrofulariàcies.[2] Són conegudes popularment com a conillets entre altres noms.[3]

Són espècies perennes que creixen en forma de mata (botànica). Antigament també incloïen algunes espècies anuals que actualment es tendeix a situar dins del gènere Misopates. També hi havia tot un seguit de plantes americanes que avui en dia, gràcies als estudis genètics i moleculars, s'ha proposat separar en diversos gèneres nous.[4]

Descripció

Són plantes que creixen millor a ple sol o sol parcial. A la natura són especialment rupícoles. La paraula "antirrhinum" deriva del grec anti (αντί), "com," i rhis (ῥίς), "nas", inus (-ινοϛ), "de" o "pertanyent a". Literalment significa "com un nas" segurament referint-se a la càpsula madura.[5] Algunes espècies d'aquest gènere es fan servir com organisme model i estan per tant molt estudiades. També s'usen com plantes ornamentals, principalment A.majus i A.latifolius.[4]

Distribució

Són plantes natives de la Península Ibèrica, França, Itàlia, Síria, Líban, Líbia, Tunísia, Algèria i el Marroc. Avui dia també es troben presenta a altres països d'Europa, l'Àsia central, el subcontinent indi, Corea, Vietnam, a moltes zones d'Amèrica del Nord i algunes d'Amèrica del Sud.[1]

Taxonomia

Classificat recentment dins la família de les plantaginàcies a causa d"estudis moleculars i genètics que han demostrat un major parentiu amb aquesta família,[6] antigament ho fou a la de les escrofulariàcies.

Espècies

Aquest gènere compta al voltant d'una desena d'espècies als Països Catalans. Algunes d'elles són considerades subespècies segons el criteri de la Flora dels Països Catalans:[2]

Aquesta obra de referència inclou també els representants dels gèneres Misopates i Asarina dins d'Antirrhinum:

Al voltant del Mediterrani, en total es poden comptar unes 24 espècies acceptades, depenent de les fonts consultades:.[1][4]

  • Antirrhinum australe Rothm.
  • Antirrhinum × bilbilitanum Güemes & Mateo
  • Antirrhinum braun-blanquetii Rothm.
  • Antirrhinum charidemi Lange
  • Antirrhinum × chavannesii Rothm.
  • Antirrhinum cirrhigerum (Welw. ex Ficalho) Rothm.
  • Antirrhinum controversum Pau
  • Antirrhinum graniticum Rothm.
  • Antirrhinum grosii Font Quer
  • Antirrhinum hispanicum Chav.
  • Antirrhinum × inexpectans P.P.Ferrer, R.Roselló, E.Laguna & Güemes
  • Antirrhinum × kretschmeri Rothm.
  • Antirrhinum latifolium Mill., cucut
  • Antirrhinum majus L.
  • Antirrhinum martenii (Font Quer) Rothm.
  • Antirrhinum meonanthum Hoffmanns. & Link
  • Antirrhinum microphyllum Rothm.
  • Antirrhinum molle L.

Sinònims

Aquest gèneres compta amb quatre sinònims:[1]

  • Anthirrinum Moench
  • Antrizon Raf.
  • Orontium Pers.
  • Termontis Raf.

Referències

  1. 1 2 3 4 «Antirrhinum» (en anglès). Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 24 abril 2022].
  2. 1 2 Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.III, 406. ISBN 84-7226-698-2.
  3. ↑ «Antirrhinum». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 24 abril 2022].
  4. 1 2 3 Güemes Heras, Jaime. «Antirrhinum» (en castellà). Flora ibèrica. [Consulta: 28 març 2025].
  5. ↑ «Antirrhinum orontium - לוע-ארי קטן». [Consulta: 23 desembre 2017].
  6. ↑ Singh, Gurcharan. Plant systematics: an integrated approach (en anglès). Science Publishers, 2004, p.490. ISBN 1578083516.

Bibliografia

  • Oyama, R. K., i Baum, D. A. (2004). Phylogenetic relationships of North American Antirrhinum (Veronicaceae) Arxivat 2010-04-25 a Wayback Machine.. American Journal of Botany 91: 918-925.
  • Romo, A., Stubing, G., i Peris, J. B. (1995). A new species of Antirrhinum (Scrophulariaceae) from North Morocco. Annales Botanici Fennici 32: 165-168.
  • Thompson, D. M. (1988). Systematics of Antirrhinum (Scrophulariaceae) in the New World. Systematic Botany Monographs 22.
  • D. C. Albach, H. M. Meudt and B. Oxelman - Piecing together the "new" Plantaginaceae; American Journal of Botany. 2005;92:297-315.

Enllaços externs