Antirrhinum siculum
![]() | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Regne | Plantae |
| Ordre | Lamiales |
| Família | Plantaginaceae |
| Tribu | Antirrhineae |
| Gènere | Antirrhinum |
| Espècie | Antirrhinum siculum Mill. |
Antirrhinum siculum, coneguda popularment, com totes les espècies del gènere Antirrhinum, com a conillets o gatets, és una planta amb flors que pertany a la família de les plantaginàcies, encara que tradicionalment se l'havia situat dins de les escrofulariàcies. Sembla que originàriament viuria a Itàlia i algunes illes del Mediterrani. Com que moltes espècies d'aquest gènere s'han fet servit com a planta de jardineria, hauria estat introduïda a altres països al voltant del Mediterrani, on es troba de forma asilvestrada.
Descripció
És una petita mata planta perenne, la seva forma vital és camèfit, és a dir, les seves gemmes de recanvi es troben per sobre de la superfície del sòl però a una alçada inferior a 0,5m. És majoritàriament glabre però les parts superiors són glanduloses. amb tiges més aviat erectes i arrel més o menys lignificada. Els segments del Calze són iguals o subiguals entre ells, netament més curts que el tub de la corol·la.Antirrhinum siculum té les fulles molt més llargues que amples (linear-lanceolades) i s'assembla força a Antirrhinum barrelieri, però és més densament foliosa i les fulles s'inserten obliqüament (no reflexes). Les flors es troben en raïms terminals, són menys nombroses (2-15), normalment d'un color groc pàl·lid i són molt vistoses i ornamentals.
Distribució i hàbitat
A.siculum seria originari del sud d'Itàlia, Malta[1] i Sicília. Des d'aquí, s'hauria introduït a diferents països de la regió del Mediterrani, com Marroc,[2] Israel,[3] França (on s'ha trobat al Rosselló, a la Catalunya Nord).[4] Creix en parets i roquissers sobre pedra calcària.[5] sobretot calcaris.
- Antirrhinum: nom genèric que deriva de les paraules gregues anti = "com" i rhinon = "nas", pel fet que les flors semblen apèndix nasals.[6]
- siculum: epítet específic adjectiu que fa referència a pertànyer a Sicilia, sicilià.
- El nom comú francès és Muflier de sicile: cultivat per les seves flors, boca de drac de Sicília.
Taxonomia
Aquesta planta, fou descrita per primera vegada per Philip Miller el 1768.
Dintre del gènere Antirrhinum hi ha varies espècies de mates perennes més o menys robustes, amb la base més o menys llenyosa, amb fulles oposades més llargues que amples i les flors agrupades en raïms terminals, que en algun moment de la història han estat definides com una subespècie d'Antirrhinum majus. Charles Isidore Douin (1858-1944) i Gaston Bonnier (1853–1922), autors d'una coneguda flora de França va proposar aquesta combinació:
Antirrhinum majus subsp. siculum (Mill.) R.C.V.Douin in G.E.M.Bonnier[7]
Referències
- ↑ Stephen Mifsud. «Antirrhinum_siculum» (en anglès). Online Flora of the Maltese Islands. [Consulta: 16 març 2026].
- ↑ «Antirrhinum_siculum» (en castellà). Flora silvestre del Mediterráneo. [Consulta: 16 març 2026].
- ↑ Avinoam Danin and Ori Fragman-Sapir. «לוע-ארי סיצילי Antirrhinum siculum Mill» (en hebreu). Flora of Israel and adjacent areas. [Consulta: 16 març 2026].
- ↑ «2671 Antirrhinum siculum» (en francès). Tela botanica. [Consulta: 16 març 2026].
- ↑ de Bolòs, Oriol; Vigo, Josep; Masalles, Ramon M.; Ninot, Josep M. «Escrofulariàcies». A: Flora Manual dels Països Catalans. 2a edició. Barcelona: Portic Natura, 1993, p. 743. ISBN 8473064003.
- ↑ Antirrhinum a Nombres Botánicos
- ↑ «Antirrhinum siculum Mill.» (en anglès). Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 9 març 2026].
- ↑ «Antirrhinum siculum» a The Plant List. Data consulta: 23 de gener de 2015.
- ↑ «Antirrhinum siculum a EOL» (en anglès). [Consulta: 23 gener 2015].
