Antoni Vives i Estover
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 febrer 1885 Lleida (Segrià) |
| Mort | 1959 Lleida (Segrià) |
| novembre 1932 – octubre 1934 ← Salustià Estadella i Arnó – Josep Pujol i Cercós → | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Lleida |
| Ocupació | polític |
| Partit | Esquerra Republicana de Catalunya Joventut Republicana de Lleida |
Antoni Vives i Estover (Lleida, 4 de febrer de 1885 - Lleida, 1959) va ser un polític català, membre de Joventut Republicana de Lleida liderada per Humbert Torres i Alfred Pereña, i d'Esquerra Republicana, que fou alcalde de Lleida entre el 1932 i el 1934, i novament entre febrer i setembre de 1936.
Juntament amb Alfred Perenya i l'aleshores alcalde Humbert Torres va gestionar la compra dels terrenys on Joventut Republicana va construir el 1919 el Camp d'Esports.[1]
Antoni Vives va ser nomenat paer en cap de Lleida el novembre del 1932 durant la Segona República,[2] en un moment d’alta mobilització social i de grans expectatives de canvi.[3] Arran dels Fets del sis d'octubre de 1934, Antoni Vives va proclamar la República Catalana des del balcó del Palau de la Paeria i es van armar les forces revolucionàries i aixecar barricades. En els enfrontaments amb les forces de l'exèrcit i la Guàrdia Civil, que van acabar a les 7 del matí de l'endemà amb la detenció de 120 persones, entre ells Antoni Vives i el diputat Humbert Torres, hi va haver almenys tres morts.[4] Antoni Vives va ser destituït i empresonat,[5] i Josep Pujol, president de la cambra de Comerç, nomenat alcalde gestor.[6]
El 20 de febrer, després de les eleccions del 16 de febrer de 1936, amnistiat pel nou govern presidit per Manuel Azaña, va tornar a ocupar el càrrec d'alcalde de Lleida fins que després de l'esclat de la Guerra Civil, el 9 de setembre de 1936 un comitè revolucionari el va destituir, establint un comitè municipal presidit per Félix Lorenzo Páramo, de la CNT.[7] Amb la victòria franquista, es va exiliar a Montpeller,[8] tornant en la dècada de 1950 a Lleida,[1] on va morir en 1959.[9]
Referències
- 1 2 «El cementiri de Lleida enllesteix la construcció de 30 nous nínxols i se’n faran 45 més». La Paeria, 30 octubre 2025. [Consulta: 4 febrer 2026].
- ↑ Rovira i Virgili, Antoni. Cartes de l'exili. Col·lecció Biblioteca Abat Oliva. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 22/10/2002, p. 792. ISBN 978-84-8415-406-8.
- ↑ «Lleida recorda l’alcalde Vives». La Manyana, 03-02-2026. [Consulta: 3 febrer 2026].
- ↑ Felip Gallart Fernàndez, Vicent Lladonosa Giró «Mateu Capell Piró, Alcalde Republicà de Mollerussa (1934 - 1936)». Anuari. Centre de Recerques del Pla d'Urgell Mascançà, 9, 2018, p. 69-82 [Consulta: 4 febrer 2026].
- ↑ «El consell de guerra contra el senyor Antoni Vives, ex-alcalde popular de Lleida». La Jornada, 15-01-1935, p. 4.
- ↑ Barrull i Pelegrí, Jaume «Els Fets d'Octubre a les comarques de Lleida». L'Avenç, 187, 1994, p. 69 [Consulta: 4 febrer 2026].
- ↑ Sagués San Joseé, Joan. Lleida en la Guerra Civil española (Tesi). Universitat de Lleida, 2001, p. 111 [Consulta: 4 febrer 2026].
- ↑ Conxita Mir; Fabià Corretgé; Judit Farré; Joan Sagués. Repressió econòmica i franquisme. L'actuació del tribunal de responsabilitats polítiques a la província de Lleida. Col·lecció Abat Oliva. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, març de 1997. ISBN 84-7826-796-4.
- ↑ «El cementiri de Lleida s’amplia amb 30 nous nínxols i ret homenatge a l’alcalde republicà Antoni Vives». Nació, 30 octubre 2025. [Consulta: 4 febrer 2026].
