Antonio Bordoni
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 19 juliol 1789  Cava Manara (Regne de Sardenya-Piemont) | ||
| Mort | 26 març 1860 (70 anys) Pavia (Regne de Llombardia-Venècia) | ||
| Rector Universitat de Pavia | |||
| 1827 – 1828 ← Bartolomeo Panizza – Antonio Padovani → | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat de Pavia (–1807) | ||
| Director de tesi | Vincenzo Brunacci | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Anàlisi matemàtica i geometria diferencial | ||
| Ocupació | matemàtic | ||
| Ocupador | Universitat de Pavia (1817–1860) Foneria i Escola d'Artilleria de Pavia (1807–1816) | ||
| Membre de | Acadèmia de les Ciències de Torí (1840–) | ||
| Professors | Pietro Paoli | ||
| Alumnes | Felice Casorati Delfino Codazzi Luigi Cremona | ||
| Influències | |||
| Obra | |||
| Estudiant doctoral | Francesco Brioschi | ||
Antonio Bordoni (Mezzana Corti, 19 de juliol de 1789 - Pavia, 26 de març de 1860) fou un matemàtic italià, conegut pels seus llibres de text. Va publicar llibres i articles sobre anàlisi matemàtica, càlcul infinitesimal i mecànica, en la tradició de Lagrange.[1]
Després d'estudiar a la Universitat de Pavia, on es va graduar el 1807, va ser professor de matemàtiques a l'Escola Militar de Pavia, fundada per Napoleó mentre governava la Itàlia septentrional. El 1815, amb la caiguda de Napoleó, ve ser destituït pel nou govern del Regne Llombardovènet, sota el regnat de Francesc I d'Àustria, que va clausurar l'Escola Militar; però aviat va tenir un nou lloc de treball com a professor de la universitat de Pavia. El 1818, en morir el seu mestre, Vincenzo Brunacci el va substituir com a catedràtic de matemàtiques.[2]
Els anys 1827 i 1828 va ser rector de la universitat i el 1854, en establir-se oficialment la facultat de Matemàtiques, en va ser el cap d'estudis. La seva tasca renovadora del estudi de les matemàtiques a Pavia va donar importants fruits, amb una notable col·lecció de matemàtics fins al segle xx, que es van inclinar per la física matemàtica.[3]
Va morir el 1860, just un mes després d'haver estat nomenat senador.
Anys després es va erigir una estàtua en el seu honor al claustre (Cortile delle statue) de la universitat de Pavia.
El seu llibre més notable son les seves Lezioni di calcolo sublime, publicat en dos volums el 1831 i basat en la teoria de les funcions analítiques de Lagrange.[4]
Sul moto discreto di un corpo, 1816
Sull'acqua uscente da una bocca, 1853
Referències
- ↑ Capecchi i Ruta, 2015, p. 83-84.
- ↑ Nagliati, 2013, p. 210.
- ↑ Capecchi, 2013, p. 59.
- ↑ Piazza, 1995, p. 376.
Bibliografia
- Capecchi, Danilo; Ruta, Giuseppe. Strength of Materials and Theory of Elasticity in 19th Century Italy (en anglès). Springer, 2015. ISBN 978-3-319-05523-7.
- Capecchi, Danilo «Mathematical Physics in Italy in the XIX Century: The Theory of Elasticity» (en anglès). History of Mechanism and Machine Science, Vol. 16, 2013, p. 59-78. DOI: 10.1007/978-94-007-5380-8_3. ISSN: 1875-3442.
- Nagliati, Iolanda. Maria Teresa Borgato (tutor). L'internazionalizzazione degli studi matematici in Italia a metà Ottocento (en italià). Universitat de Ferrara (Tesi doctoral), 2013 [Consulta: 28 maig 2016]. Arxivat 2016-07-01 a Wayback Machine.
- Piazza, Mario «Va' pensiero. Immagini della matematica nell'Italia dell'Ottocento» (en italià). Belfagor, Vol. 50, 3, 1995, p. 375-380. ISSN: 2035-7559.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Antonio Bordoni» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Curci, Gaia. «Bordoni, il matematico che con cent’anni di anticipo sognò la facoltà di Ingegneria» (en italià). la Provinci Pavese, 2020. [Consulta: 2 maig 2025].
- Bortolotti, Ettore. «Bordóni, Antonio Maria» (en italià). Enciclopedia Italiana, 1938. [Consulta: 28 maig 2016].