Francesco Brioschi
Francesco Brioschi (Milà, 22 de desembre de 1824 - Milà, 13 de desembre de 1897) va ser un matemàtic i polític italià.
Vida i obra
Brioschi es va graduar el 1845 a la universitat de Pavia, on va ser alumne d'Antonio Bordoni.[1] Els anys següents a Milà, freqüenta els cercles mazzinians, cosa que el va portar a la presó, per breu temps, l'any 1848, després dels avalots anti austríacs.[2] També va freqüentar el cercle intel·lectual de Gabrio Piola.[3][4]
L'any 1850 és nomenat professor a la universitat de Pavia,[5][6] moment en què inicia la seva carrera científica. El 1858, apareix el primer número de la revista Annali di Matematica pura e applicata[7] que havien fundat ell mateix amb Enrico Betti i Felice Casorati[5] i que significa una dinamització del estudis de matemàtiques a Itàlia. Aquest mateix any, tots tres havien fet un viatge a Göttingen, Berlín i París, on van estar en contacte amb els més famosos professors de matemàtiques del món.

El 1863 es funda el Istituto Tecnico Superiore, més conegut com el Politecnico, de Milà,[8] sota els seus auspicis i del que ell en serà el primer director.[9] A partir de 1866, com membre del Consiglio Superiore della Pubblica Istruzione, afavoreix la reforma dels estudis de matemàtiques a l'escola secundària.[10] El 1868 publica, juntament amb Betti, una nova edició dels Elements d'Euclides, que va crear una viva polèmica entre professors de matemàtiques italians de l'època.[11]
Va ser president de l'Accademia Nazionale delle Scienze entre 1868 i 1874 i de l'Accademia Nazionale dei Lincei des del 1884 fins a la seva mort el 1897.[12]
Entre 1901 i 1909 es van publicar els cinc volums de les seves Opere Matematiche, editades per un comité científic en el que hi havia grans matemàtics com Eugenio Beltrami, Graziadio Ascoli, Giuseppe Colombo, Luigi Cremona i Giovanni Schiaparelli.[13]
Referències
- ↑ Bottazzini, 1998, p. 59.
- ↑ Maffeis, 2015, p. 136.
- ↑ Bottazzini, 1998, p. 60.
- ↑ Lacaita, Silvestri i Brunati, 2000, p. 357-358.
- 1 2 Bottazzini, 1998, p. 62.
- ↑ Lacaita, Silvestri i Brunati, 2000, p. 251.
- ↑ Lacaita, Silvestri i Brunati, 2000, p. 71.
- ↑ Lacaita, Silvestri i Brunati, 2000, p. 37 i 51.
- ↑ Maffeis, 2015, p. 136-137.
- ↑ Bottazzini, 1998, p. 70.
- ↑ Bottazzini, 1998, p. 76-78.
- ↑ Lacaita, Silvestri i Brunati, 2000, p. 84 i 451.
- ↑ Lacaita, Silvestri i Brunati, 2000, p. 13.
Bibliografia
- Bottazzini, Ugo «Francesco Brioschi e la cultura scientifica nell'Italia post-unitaria» (en italià). Bollettino dell'Unione Matematica Italiana, Serie 8, Vol. 1-A, Num. 1, 1998, p. 59-78. ISSN: 1972-6724.
- Lacaita, Carlo G.; Silvestri, Andrea; Brunati, Cristina (eds.). Francesco Brioschi e il suo tempo (1824-1897). Saggi (en italià). Franco Angeli, 2000. ISBN 9788846423917.
- Maffeis, Bruno. Quelli che hanno fatto grande Milano, l'Italia (en italià). Youcanprint, 2015. ISBN 9788893060516.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Francesco Brioschi» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Pogrebyssky, Joseph. «Brioschi, Francesco» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 1982. [Consulta: 28 stemebre 2025].
- Raponi, Nicola. «Brioschi, Francesco» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 1982. [Consulta: 17 març 2017].
