Aquanauta
![]() | |
Tipus d'ocupació | submarinista |
|---|---|
Camp de treball | hydronautics (en) |

Un aquanauta és qualsevol persona que roman sota l'aigua, respirant a la pressió ambient durant el temps suficient perquè la concentració dels components inerts del gas respirable dissolt en els teixits corporals arribi a l'equilibri, en un estat conegut com a saturació.
Descripció
El terme aquanauta deriva de la paraula llatina aqua ("aigua") més la grega nautes ("mariner"), per analogia amb la construcció similar "astronauta". La paraula s'utilitza per descriure una persona que roman sota l'aigua, respirant a la pressió ambient durant el temps suficient perquè la concentració dels components inerts del gas respiratori dissolt en els teixits corporals arribi a l'equilibri, en un estat conegut com a saturació. Normalment, això es fa en un hàbitat submarí al fons marí durant un període igual o superior a 24 hores contínues sense tornar a la superfície.[1][2][3]
El terme sovint es restringeix a científics i acadèmics, tot i que hi va haver un grup d'aquanautes militars durant el programa SEALAB. Els bussejadors professionals en circumstàncies similars es coneixen com a bussejadors de saturació. Un aquanauta es diferencia d'un tripulant de submarí, ja que un aquest està confinat en un vehicle submarí en moviment, com ara un submarí, que manté la pressió de l'aigua fora.[1][2][3]
El primer aquanauta humà va ser Robert Sténuit, que va passar 24 hores a bord d'un petit cilindre individual a 200 peus (61 m) el setembre de 1962 davant de Villefranche-sur-Mer, a la Riviera Francesa.[1][2][3]
Programes dels EUA
Entre els aquanautes militars hi ha Robert Sheats, l'escriptor Robin Cook i els astronautes Scott Carpenter i Alan Shepard. L'aquanauta civil Berry L. Cannon va morir el 1969 per intoxicació per diòxid de carboni durant el projecte SEALAB III de la Marina dels Estats Units.[4][5]
Del 1969 al 1970, la NASA va dur a terme dos programes, coneguts com a Tektite I i Tektite II, utilitzant l'hàbitat Tektite. Es van dur a terme missions en què els científics van romandre a la càpsula fins a 20 dies, per tal d'estudiar l'ecologia dels peixos, així com per demostrar que les tècniques de busseig de saturació en un laboratori submarí, respirant una atmosfera de nitrogen i oxigen, es podien dur a terme de manera segura i eficient a un cost mínim.[6][7] Tektite II també va estudiar els aspectes psicològics de viure en aquest confinament.[7]
Entre els aquanautes científics hi ha Sylvia Earle, Jonathan Helfgott, Joseph B. MacInnis,[8] Dick Rutkowski, Phil Nuytten i unes 700 persones més, inclosos els membres de la tripulació (molts d'ells astronautes) de les missions NEEMO de la NASA al laboratori submarí Aquarius.
Programes militars russos
Una unitat de l'Armada de Rússia ha desenvolupat un programa d'aquanautes que ha desplegat bussejadors a més de 300 metres (980 ft) de profunditat. S'ha desenvolupat un vaixell oceànic amb base a Vladivostok especialitzat en rescats submarins i altres embarcacions de rescat en aigües profundes, equipat amb un complex de busseig i una embarcació de busseig en aigües profundes amb 120 places.[9]
Aquanauta accidental
Un cuiner de vaixell nigerià, Harrison Odjegba Okene, va sobreviure durant 60 hores en un remolcador enfonsat, el Jascon-4, que havia bolcat el 26 de maig de 2013 a causa de la mar agitada mentre realitzava operacions de remolc a tensió i estabilitzava un petrolier en una plataforma Chevron al golf de Guinea, davant la costa nigeriana. Després d'enfonsar-se, el vaixell va quedar enfonsat cap per avall al fons marí a una profunditat de 30 m (98 ft) ; onze membres de la tripulació van morir. A mesura que el Jascon-4 s'omplia d'aigua, Okene va palpar l'interior sota l'aigua i va arribar a l'oficina del cap de màquines, on va trobar una bossa d'aire a uns 1.2 m (3 ft 11 in) d'alçada que contenia prou oxigen per mantenir-lo viu.[10][11][12]
Tres dies després de l'accident, Okene va ser descobert per tres bussejadors sud-africans des d'un vaixell de suport de busseig per saturació, contractat per investigar el vaixell enfonsat i recuperar cossos. Havent descobert involuntàriament Okene viu dins del vaixell, els rescatadors li van proporcionar un casc de busseig perquè pogués respirar durant el trànsit a la campana de busseig. Després va ser retornat a la superfície després de la descompressió de la saturació, que va durar uns dos dies i mig.[13] Després de la seva supervivència sota l'aigua, va afrontar i superar el seu trauma psicològic i més tard va esdevenir bussejador comercial, obtenint un certificat de Classe 2 reconegut per l'Associació Internacional de Contractistes Marins.[14] Des de llavors ha declarat que va treballar per a la mateixa empresa que va dur a terme el seu rescat.
Bibliografia
- Flemming, N. C.. Code of Practice for Scientific Diving: Principles for the Safe Practice of Scientific Diving in Different Environments, 1988 (UNESCO Technical Papers in Marine Science 53).
- Hellwarth, Ben. Sealab: America's Forgotten Quest to Live and Work on the Ocean Floor. New York: Simon & Schuster, 2012. ISBN 978-0-7432-4745-0.
- Joiner, James T.. NOAA Diving Manual: Diving for Science and Technology, Fourth Edition. U.S. Department of Commerce, National Technical Information Service, 2001. ISBN 0-941332-70-5.
- Miller, James W.; Koblick, Ian G. Living and Working in the Sea. Best Publishing Company, 1995. ISBN 1-886699-01-1.
- Swanson, Jennifer. Astronaut, Aquanaut: How Space Science and Sea Science Interact. Washington, DC: National Geographic Partners, 2018. ISBN 978-1-4263-2867-1.
Referències
- 1 2 3 Sténuit, Robert; Trans. Morris Kemp. The Deepest Days. New York: Coward-McCann, 1966.
- 1 2 3 Ecott, Tim. Neutral Buoyancy: Adventures in a Liquid World. New York: Atlantic Monthly Press, 2001, p. 249–250. ISBN 0-87113-794-1. LCCN 2001018840.
- 1 2 3 Norton, Trevor. Underwater to Get Out of the Rain: a love affair with the sea. Da Capo Press, 2006, p. 191. ISBN 0-306-81487-0.
- ↑ Ecott, Tim. Neutral Buoyancy: Adventures in a Liquid World. Londres: Penguin, 2002, p. 264–266. ISBN 9780802139078.
- ↑ Davis, Michael «Còpia arxivada». South Pacific Underwater Medicine Society Journal, 9, 2, 1979. Arxivat de l'original el 2013-05-30 [Consulta: 14 abril 2013].
- ↑ Collette, BB «Còpia arxivada». Proceedings of the American Academy of Underwater Sciences Sixteenth Annual Scientific Diving Symposium, Smithsonian Institution, Washington, DC., 1996. Arxivat de l'original el de maig 3, 2012 [Consulta: d’abril 12, 2026].
- 1 2 «Tektite 2 habitability research program». NASA Technical Reports Server (NTRS), 2 setembre 2013. [Consulta: 11 novembre 2024].
- ↑ «Dr. Joe MacInnis». www.drjoemacinnis.com. [Consulta: 29 desembre 2011].
- ↑ «Russian Military Set for A Record-Breaking Deep Dive, Russia's Specially Trained 'Aquanauts' Are Getting Ready for A Very Unusual, Taxing and Highly Dangerous Operation in The Depths of the Ocean». , 11 març 2018.
- ↑ «Nigerian survives two days at sea, in underwater air pocket». BBC News. British Broadcasting Corporation, 13 juny 2013. [Consulta: 23 juny 2016].
- ↑ Moran, Terry. «Cook Survives 3 Days in Air Pocket of Sunken Ship Off Nigerian Coast». ABC News, 3 desembre 2013. [Consulta: 23 juny 2016].
- ↑ Lallanilla, Marc. «Undersea Miracle: How Man in Sunken Ship Survived 3 Days». LiveScience.com, 4 desembre 2013. [Consulta: 23 juny 2016].
- ↑ «I Was Trapped Underwater For 3 Days». The Infographics Show, 26 agost 2019. [Consulta: 25 setembre 2024].
- ↑ «Great Survival Stories: Harrison Okene, the Accidental Aquanaut». Explorersweb, 5 març 2021. [Consulta: 24 agost 2024].
