Arabis ciliata
![]() | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Regne | Plantae |
| Ordre | Brassicales |
| Família | Brassicaceae |
| Tribu | Arabideae |
| Gènere | Arabis |
| Espècie | Arabis ciliata Clairv., 1811 Arabis ciliata |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
Arabis ciliata és una planta amb flors del gènere Arabis que pertany a la família de les brassicàcies.
És un oròfit del centre i sud d'Europa que viu als Països Catalans, en pastures d'alta muntanya, entre 1000 i 2800 metres d'altitud.[1]
Descripció
És una herba biennal o perenne que pot mesurar un pam i mig d'alçada o dos, sovint ramificada i amb la tija erecta, tota ella pubescent (amb pèls simples o bifurcats). Les fulles de la roseta basal són oblongues o espatulades, atenuades en un pecíol curt, normalment gairebé enteres o irregularment dentades. En canvi, les de la tija són més petites, gairebé sèssils i oblongues, sense aurícules. La inflorescència té entre 6 i 26 flors petites, de color blanc, amb els quatre pètals d'uns 3-7 mm de llarg. El fruit, en forma de síliqua allargada té un nervi al mig de la valva, força destacat, i es reuneixen en un raïm dens, força aplicat. Les llavors no tenen cap ala com a Arabis soyeri.[1][2]
A part d'aquestes caràcterístiques, es diferencia d'altres espècies properes que poden conviure-hi, com Arabis nova o Arabis auriculata que són anuals, per ser perenne i per tant, un xic més robusta. La presència de pèls majoritàriament simples a les tiges i fulles, a part de les síliques més curtes i les fulles blanes (no coriàcies) permet distingir-la bé d'A. scabra.[3]
Hàbitat i distribució
Aquesta espècie és un oròfit del centre i sud de l'Europa occidental, des d'Espanya fins als Balcans i el sud d'Alemanya.[4] A la península Ibèrica creix sobretot a la part nord, des de la serralada Cantàbrica, León i els Pirineus.[3][5] Viu sobretot en prats densos i rasos alpins, preferentment en terrenys calcícoles, però també en sòls àcids.[2]
Als Països Catalans és una espècie prou comuna dels prats d'alta muntanya dels Pirineus, des de la vall d'Aran a les Capçaleres del Ter i del Freser i al Cadí. Davalla també cap a les serres prepirinenques de Sant Gervàs, Sant Llorenç de Morunys, la Serra d'Ensija, el Catllaràs i la vall de Ribes.[6]
Taxonomia
Arabis ciliata va ser publicada el 1811 per Joseph Philippe de Clairville (1742–1830), un botànic i entomòleg francès que va ser especialment actiu a Suïssa i la va descriure als Alps.[2]
Entre molts altres sinònims heterotípics, podríem destacar-ne aquests dos que s'han publicat en algunes obres de referència:[2][1]
- Arabis arcuata Shuttlew. ex Godet in Fl. Jura 1: 38 (1852)
- Arabis corymbiflora Vest in Steiermärk. Z. 3: 161 (1821)
Referències
- 1 2 3 Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.II, pàg.94. ISBN 84-7226-620-6 (Vol. II).
- 1 2 3 4 Talavera Lozano, Salvador. «Arabis» (en castellà). flora iberica. [Consulta: 23 febrer 2026].
- 1 2 «Arabis ciliata.» (en castellà). Atlas de la flora de Aragón. Herbario de Jaca. [Consulta: 5 març 2026].
- ↑ «Arabis ciliata Clairv.» (en anglès). Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 5 març 2026].
- ↑ «anthos.es. Cerca: Arabis ciliata» (en castellà). Sistema de información de las plantas de España.. Real Jardín Botánico, CSIC- Fundación Biodiversidad. [Consulta: 17 febrer 2026].
- ↑ FONT, XAVIER. «cerca: Arabis ciliata». Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona. [Consulta: 2 febrer 2026].
