Archaeothyris florensis
![]() | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
| Fòssil tàxon fòssil | |
| Període | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Ordre | Pelycosauria |
| Família | Ophiacodontidae |
| Gènere | Archaeothyris |
| Espècie | Archaeothyris florensis Robert R. Reisz, 1972 Archaeothyris florensis |
Archaeothyris florensis és una espècie extinta de sinàpsid de la família dels ofiacodòntids que visqué durant el Carbonífer, fa entre 307 i 316 milions d'anys. Se n'han trobat restes fòssils a Nova Escòcia (Canadà). Es tracta de l'única espècie coneguda del gènere Archaeothyris.[1]
És l'animal més antic generalment acceptat com a sinàpsid.[2] Fou descobert a la mateixa localitat que Hylonomus i el petrolacosaure, als quals s'assembla, i molts altres sauròpsids primitius. A diferència d'Hylonomus i els seus parents, Archaeothyris era més gros (50 cm del cap a la cua) i podria haver-se alimentat d'ells. A més, Archaeothyris era més avançat que els sauròpsids primitius: la seva mandíbula era potent, i també es podia obrir més que les dels rèptils primitius. Tenia totes les dents afilades i dents canines especialment grosses.[3]
Referències
- ↑ Entrada «Archaeothyris florensis» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 3 desembre 2023].
- ↑ Carlton, 2019, «Archaeothyris».
- ↑ Boenigk, Wodniok i Glücksman, 2015, p. 116.
