Arguin

Arguin

Tipus	illa
Part de	Imperi Portuguès (1443–1633) Companyia Neerlandesa de les Índies Occidentals (1633, 1724–1673, 1728) Brandenburg colonial empire (en) (1685–1721) Àfrica Occidental Francesa (1920–1958)
Localitzat a l'àrea protegida	Parc Nacional del Banc d'Arguin
Lloc
Entitat territorial administrativa	Dakhlet Nouadhibou (Mauritània)
20° 36′ 12″ N, 16° 27′ 41″ O / 20.6033°N,16.4614°O / 20.6033; -16.4614
Banyat per	oceà Atlàntic i Badia d'Arguin
Característiques
Altitud	5 m
Dimensió	2,6 () × 5,9 () km
Superfície	14,4 km²

Arguin o Argüin (Portuguès Arguim) és una illa de la costa oest de Mauritània, separada per 12 quilòmetres de la badia d'Arguin. Té sis km de llarg i dos d'ample i una superfície de 12 km². Arguin va ser cobejada per molts estats com una localització estratègica; de fet la sobirania sobre l'illa va canviar moltes vegades al llarg dels anys. Des de 1976 forma part del Parc Nacional Banc d'Arguin.^[1]

El primer europeu a visitar l'illa va ser l'explorador Nuno Tristão l'any 1443.^[2] El 1445, el príncep Enric el Navegant ji va instal·lar una oficina comercial per adquirir goma aràbiga i esclaus per a Portugal. Entre 1448 i 1455, s'havien enviat uns huit-cents esclaus cada any d'Arguin a Portugal.

Com que és un territori fàcilment defensable, dotat amb un bon port, que a més té l'avantatge de ser una illa que ofereix un front previsible a les hostilitats de la població autòctona, l'illa d'Arguin va ser triada com a centre del comerç de la costa africana. A causa de la importància comercial que va adquirir, el príncep Enric va manar erigir-hi un castell, el qual va ser acabat l'any 1461. Durant molts anys fou també una important zona de caça de tortugues marines.

L'àrea al voltant d'Arguin era habitada pels maures i negres islamitzats i era aleshores una important zona de pesca (i encara ho és) i una regió atractiva per al comerç. Esperaven els portuguesos que podrien interceptar les caravanes que transitaven amb or des de Tombuctú cap al nord d'Àfrica. No obstant això, va ser el comerç d'esclaus el que més va prosperar: Portugal rebia des d'Arguin, al voltant de 1455, uns 800 esclaus a l'any, majoritàriament joves negres atrapats en batudes realitzades al continent pels líders tribals de la zona costanera. Com a segona activitat hi havia el comerç de la goma aràbiga, un producte que la regió produïa en quantitat i qualitat superior, i podia ser adquirida a Arguin a un preu molt atractiu.

El territori conquistat a l'illa d'Arguin va passar a ser un centre de comerç, que va establir relacions comercials amb els ports de la Meca, Mogador i Safi (a l'actual Marroc) d'on venien teixits, blat i altres productes que a la factoria d'Arguin s'intercanviaven per or i esclaus transportats des de l'interior per la ruta des de Tombuctú a Hoden. La creació d'aquesta factoria va marcar un punt d'inflexió en l'expansió portuguesa. Va ser l'inici de la política de construir factories dotades d'una guarnició capaç de defensar el lloc dels atacs dels pobles de la regió.

El 1487 es va fundar un lloc de comerç a l'interior del continent, a la ciutat d'Ouadane (o Wadan). A la zona es van fer altres intents d'establir factories, sobretot a la regió de Cofia i prop de la desembocadura del riu Senegal, tots frustrats a causa de l'hostilitat de la població local i la duresa del clima. En els anys 1505-1508 la guarnició del castell es componia de 41 persones, dels quals 18 eren soldats i 5 eren mariners. A la fi de 1555, o principi de 1556, la factoria d'Arguin va ser atacada pel pirata portuguès Brás Lourenço. El 1569 la guarnició s'havia reduït a 30 persones.

Tot i que la factoria d'Arguin havia perdut importància amb l'obertura de noves factories més al sud més, com São Jorge da Mina, el lloc estratègic va fer despertar l'interés dels estats mercantils d'Europa. Tot i això, els portuguesos hi van romandre fins al 5 de febrer de 1633, quan l'illa va ser conquerida pels neerlandesos de les Províncies Unides, aleshores en plena Guerra dels Vuitanta Anys contra les Espanyes, a la corona de la qual Portugal estava unit des de 1580.

Iniciat el domini el 1633, la presència neerandesa a Arguin va continuar fins a 1678, amb una breu interrupció el 1665 a causa de l'ocupació de l'illa per les forces britàniques. El 1674 els francesos van ocupar l'illa que els fou confirmada el 17 de setembre de 1678 per la pau de Nimega, posant fi oficial al domini neerlandès. Però gairebé a continuació, l'illa va ser abandonada pels francesos. L'aridesa d'Arguin i la falta d'un bon ancoratge va fer la colonització europea a llarg terme difícil.

Es va mantenir abandonada fins al 1685, quan va ser ocupada per una nau neerlandesa amb bandera brandenburguesa, la fragata Rother Löwe manada pel capita Cornelius Reers, un neerlandès al servei de Brandenburg, hi va ocupar l'antiga fortalesa portuguesa. Va poder concloure un tractat amb el rei local en el qual Brandenburg va ser acceptat com un poder protector. L'illa va esdevenir la primera colònia del principat de Brandenburg. El tractat va ser ratificat en 1687 i va ser renovat en 1698 i incloïa el comerç de l'establiment també a la costa oposada al sud-est del Cap Blanc. L'illa era de vegades un punt de trànsit clau en el comerç internacional del cautxú. El 1701, amb la incorporació de Brandenburg al regne de Prússia, Arguin va passar al control de Prússia. Seguint una tradició de llarga data de la conducta despòtica dels governadors durant aquest període hi va haver incidents greus: L'abril del 1714, el governador Jan van Both va aixafar amb sang i amb una crueltat sense precedents una revolta de la guarnició; va torturar els rebels presos i va penjar els morts com «bens pel carnisser». Alguns homes, després de ser torturats, van ser abandonats en illes desertes. A continuació, Jan van Both va convertir l'illa en un niu de pirates, manipulant amb destresa els àrabs contra la guarnició i es va negar a obeir al rei de Prússia, del que deia: «Sap aquest imbècil, si li sóc fidel o no?».

El 1721, davant la indiferència de Prússia per les seves colònies africanes, el fort fou atacat per vaixells francesos i la guarnició sota el comandament del capità Wynen Bastiaens no va poder resistir l'atac i va renunciar a la fortalesa el 9 de març 1721 i es va retirar lluitant per tornar al continent. L'illa va tornar a França, i l'any següent als neerlandesos. Gairebé abandonada pels neerlandesos, el 1724 l'illa d'Arguin va tornar a França després d'un setge d'una setmana dirigit per Périer de Salvert; els francesos hi van romandre fins a 1728, quan va abandonar l'illa al control dels caps de les tribus de Mauritània. La fortificació es va destruir en el moment de la retirada.

Jean-Baptiste Labat (1663-1738) descriu els esdeveniments d'Arguin entre la presa de la fortalesa pels neerlandesos (1633) i el principi del segle xviii en el llibre La Nouvelle relation de l'Afrique occidentale, .^[3]

El juliol de 1816, la fragata francesa La Méduse, transportant el governador i personal a la colònia del Senegal, va encallar en la regió, i es va enfonsar amb gran pèrdua de vides. L'esdeveniment va ser immortalitzada en l'obra de Le Radeau de la Méduse (El rai de la Medusa) del pintor francès Théodore Géricault. L'aridesa dels sòls, la creixent escassetat d'aigua potable i les dificultats d'accés a l'illa amb vaixells de gran calat va entrebancar el desenvolupament de la població, el que porta a una decadència perllongada. Fins i tot la pesca, finalment va quedar reduïda a l'activitat tradicional dels pescadors i recol·lectors de la regió.

L'illa va tornar al control francès a principi del segle xx, quan es va incorporar en el llavors protectorat de Mauritània i després de 1920 a la colònia de Mauritània. El 1960, amb la independència de Mauritània, Arguin va esdevenir part del territori del nou estat.

• Diogo Gomes de Sintra, "De prima iuentione Gujnee", edição crítica, Ed. Colibri, Lisboa, 2002.
• Maria E. Madeira Santos, "Viagens de exploração terrestre dos portugueses em Africa", Lisboa, 1988.
• Romain Rainero, "La scoperta della costa occidentale d'Africa …", Milano, 1970.
• Théodore Monod, "L'Ile d'Arguin (Mauritanie). Essai historique", Lisboa, 1983.
• Ulrich van der Heyden, Die Wüsteninsel Arguin in Ulrich van der Heyden, Joachim Zeller (editores) Macht und Anteil an der Weltherrschaft: Berlin und der deutsche Kolonialismus, Unrast-Verlag, Münster, 2005 (ISBN 3-89771-024-2).
• Ulrich van der Heyden, Rote Adler an Afrikas Küste. Die brandenburgisch-preußische Kolonie Großfriedrichsburg in Westafrika, Selignow-Verlag, Berlim, 2001, (ISBN 3-933889-04-9).
• Valentim Fernandes, "Descripçam de Cepta por sua costa de Mauritania e Ethiopia pellos nomes modernos proseguindo as vezes algûãs cousas do sartão da terra firme … …scripto no anno de 1507", Lisboa, 1508.
• (alemany) Ulrich van der Heyden, Rote Adler an Afrikas Küste. Die brandenburgisch-preußische Kolonie Großfriedrichsburg in Westafrika, Selignow-Verlag, Berlin, 2001, (ISBN 3-933889-04-9)
• (alemany) Ulrich van der Heyden, « Die Wüsteninsel Arguin », in Ulrich van der Heyden et Joachim Zeller (dir.), ..."Macht und Anteil an der Weltherrschaft". Berlin und der deutsche Kolonialismus, Unrast-Verlag, Münster 2005 (ISBN 3-89771-024-2)
• (alemany) Peter Feddersen Stuhr, Die Geschichte de See- und Kolonialmacht des grossen Kurfürsten Friedrich Wilhelm von Brandenburg in der Ostsee, auf der Küste von Guinea und auf den Inseln Arguin und St. Thomas, aus archivalischen Quellen dargestellt von P.F. Stuhr, A.W. Hayn, Berlin, 1839, 174 p.
• Ivana Elbl, "Sand and Dreams: Daily Slave Purchases at the Portuguese Coastal Outpost of Arguim (Mauritania) (1519-1520) ~ Full Raw Serialized Data plus Archival Analysis Annotations,” Portuguese Studies Review 30 (1) (2022): 325-354. . Academia.edu.{{format ref}} https://trentu.academia.edu/ivanaElbl Cons. 29 May 2023. Dades (1519-1520) de l'arxiu de ANTT (Arquivo Nacional da Torre do Tombo, Lisboa, Portugal).
• (alemany) William Honet, Narrative of the captivity and suffering of William Honey, and two other British merchant-seamen, on the island of Arguin, on the West coast of Africa in the years 1844-45, Smith, Elder, Londres, 1845, 31 p.
• (francès) Théodore Monod, L'Île d'Arguin : Mauritanie : essai historique, Centro de estudos de cartografia antiga, Lisbonne, 1983, 331 p.
• (francès) Armand Trève, L'Île d'Arguin, Vitte et Perrussel, Lyon, 1889, 8 p. (extrait de L'Université catholique, 15 setembre 1889)

• Article en línia Arxivat 2008-06-27 a Wayback Machine. (en anglès)
• Vista satelital de l'Illa d'Arguin en Wikimapia