Arquebisbat de Miami

Infotaula d'organitzacióArquebisbat de Miami

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusarxidiòcesi metropolitana catòlica romana Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia catòlica Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaRoman Catholic Diocese of Miami (en) Tradueix (1968) Modifica el valor a Wikidata
Creació 25 maig 1958:  Roman Catholic Diocese of Miami (en) Tradueix Erecció canònica d'una diòcesi
2 març 1968:  Elevació a arxidiòcesi
Activitat
Superfície12.836 km² Modifica el valor a Wikidata
Membres815.900 (2019) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaThomas Wenski (2010–) Modifica el valor a Wikidata
Part deprovíncia eclesiàstica de Miami Modifica el valor a Wikidata
Lloc webmiamiarchdiocese.org Modifica el valor a Wikidata
X: catholicmiami Modifica el valor a Wikidata

L'arquebisbat de Miami (anglès: Archdiocese of Miami; llatí: Archidioecesis Miamiensis; castellà: Archidiócesis de Miami, crioll haitià: Achidyosèz Miami) és una seu metropolitana de l'Església catòlica als Estats Units. Al 2021 comptava amb 824.230 batejats d'un total de 4.905.350 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe metropolità Thomas Gerard Wenski.

Territori

L'arxidiòcesi comprèn 3 comtats a la part meridional de Floria: Broward, Miami-Dade i Monroe.

La seu episcopal és la ciutat de Miami, on es troba la catedral de Catedral de Santa maria. A Key West es troba la basílica menor de Santa Maria Estel del Mar.

El territori s'estén sobre 12.836 km² i està dividit en 102 parròquies.

Estructura

Els sacerdots de l'arxidiòcesi celebren la missa en almenys una dotzena d'idiomes.[1] L'arxidiòcesi gestiona dues escoles per a persones amb discapacitat, seixanta escoles primàries/secundàries, tretze instituts, dues universitats i dos seminaris.[2][3] L'arxidiòcesi gestiona mitjans de comunicació de ràdio, premsa escrita i televisió.[4]

Provincia eclesiàstica

La província eclesiàstica de Florida

La província eclesiàstica de Miami, instituïda el 1968, comprèn totes les diòcesis de Florida:

  • bisbat d'Orlando
  • bisbat de Palm Beach
  • bisbat de Pensacola-Tallahassee
  • bisbat de Saint Augustine
  • bisbat de Saint Petersburg
  • bisbat de Venice

Institucions educatives, benèfiques i sanitàries

L'arxidiòcesi gestiona nombroses institucions educatives, benèfiques i sanitàries, ja sigui directament o a través de les seves parròquies. El 2006, hi havia 63 escoles primàries, 3 instituts i 2 escoles especials per a persones amb discapacitat, amb una matrícula total d'aproximadament 50.000 estudiants. Dues universitats catòliques, la Saint Thomas University i la Barry University, estan gestionades directament per l'arxidiòcesi i tenen aproximadament 11.000 estudiants. El compromís de l'arxidiòcesi amb l'atenció sanitària es reflecteix en la presència de 26 institucions sanitàries gestionades per l'arxidiòcesi.

L'arxidiòcesi també posseeix dos seminaris per a la preparació teològica de sacerdots: el St. John Vianney College Seminary,, fundat a Westchester el 1959 pel bisbe Coleman Francis Carroll, i el Vincent de Paul Regional Seminary, fundat pels vicentians el 1963.

Història

Fons

1550 a 1850

Els primers catòlics a l'est de Florida van ser un grup de jesuïtes espanyols que van fundar una missió el 1566 a Upper Matecumbe Key, als Florida Keys. Després de diversos anys de malalties i relacions turbulentes amb els habitants nadius americans, els missioners van tornar a Espanya.[5]

El 1606, els pocs catòlics de Florida estaven sota la jurisdicció de l'arxidiòcesi de l'Havana a Cuba. Després del final de la Guerra Franco-Índia el 1763, Espanya va cedir tota Florida a la Gran Bretanya a canvi de la devolució de Cuba. Donat l'antagonisme de la Gran Bretanya protestant al catolicisme, la majoria de la població catòlica de Florida va fugir a Cuba.[6] Després de la Revolució Americana, Espanya va recuperar el control de Florida el 1784.[7] El 1793, el Vaticà va canviar la jurisdicció per als catòlics de Florida de l'Havana al Vicariat Apostòlic de Louisiana i les Dues Florides, amb seu a Nova Orleans.[8] En el Tractat d'Adams-Onís de 1819, Espanya va cedir tota Florida als Estats Units, cosa que va establir el Territori de Florida el 1821.[9]

El 1825, el papa Lleó XII va erigir el vicariat d'Alabama i Florida, que incloïa tota Florida, amb seu a Mobile, Alabama.[9]

1850 a 1900

El 1858, Pius IX va traslladar Florida a un nou Vicariat Apostòlic de Florida i va nomenar el bisbe Augustin Verot com a vicari apostòlic.[10] El 1870, Pius IX va elevar el Vicariat de Florida a la diòcesi de St. Augustine i va nomenar Vérot com el seu primer bisbe.[11] La nova diòcesi cobria tota Florida excepte la regió del Panhandle de Florida.

El 1850, el bisbe Francis Xavier Gartland de Savannah va enviar el sacerdot John F. Kirby a Key West per atendre una comunitat catòlica creixent allà. Va fundar l'església de Santa Maria Estel del Mar a Key West el 1852.[12] La parròquia del Gesù a Miami, fundada el 1896, va ser la primera parròquia del sud de Florida fora dels Florida Keys.[13]

1900 a 1958

Fort Lauderdale va rebre la seva primera parròquia el 1913 amb l'establiment de Saint Anthony's.[14] La primera església catòlica a Homestead va ser Sacred Heart, construïda el 1917.[15] A Hollywood, Florida, Little Flower es va establir com a missió el 1924.[16] Saint Patrick's va ser la primera parròquia de Miami Beach, erigida el 1926.[17] A Hialeah, la primera parròquia va ser St. John the Apostle, erigida el 1945.[18]

A les dècades del 1950 i principis del 1960, el bisbe Joseph Hurley de Saint Augustine va comprar terres per tot el sud de Florida en previsió d'un futur boom demogràfic.[19] Posteriorment, es van construir desenes d'esglésies catòliques, escoles i cementiris en terrenys comprats per Hurley.[1]

El 1950, la diòcesi va obrir l'Mercy Hospital a Miami. Avui dia és l'Hospital HCA Florida Mercy.[20] Les Germanes de la Misericòrdia van establir l'.[20] a Fort Lauderdale el 1955. Avui dia, és Holy Cross Health.[21] La parròquia de Saint Mary va dedicar la seva nova església a Miami el 1957; un any més tard, seria designada com a Catedral de Saint Maria.[22]

Diòcesi de Miami

El papa Pius XII va erigir la diòcesi de Miami el 7 d'octubre de 1958 mitjançant la butlla Cum supremum, prenent el territori del bisbat de Saint Augustine i nomenant el bisbe auxiliar Coleman Carroll de la diòcesi de Pittsburgh com el primer bisbe de Miami. En la seva formació, la nova diòcesi incloïa els 16 comtats del sud de Florida, amb una població catòlica d'aproximadament 200.000 habitants.[23]

Originàriament sufragània de k'arquebisbat de Baltimore, el 10 de febrer de 1962 passà a formar part de la província eclesiàstica d'Atlanta.

La Revolució Cubana de 1959 va desencadenar una onada d'immigració cubana al sud de Florida, augmentant la població catòlica a la regió. Carroll va establir l'Oficina de Benestar Catòlic per ajudar aquests immigrants.[24] L'església de Santa Elisabet d'Hongria, la primera a Pompano Beach, es va dedicar el 1959[25] Aquell mateix any, es va erigir la primera parròquia de Plantation, Sant Gregori el Gran[26] Entre 1960 i 1962, l'Oficina de Benestar Catòlic va dur a terme una operació clandestina, l'Operació Pedro Pan, per portar 14.000 nens cubans al sud de Florida.[24]

Arxidiòcesi de Miami

1968 a 1970

El 2 de març de 1968 per efecte de la butlla Cum Ecclesia, el papa Pau VI va erigir les diòcesis de St. Petersburg i Orlando, prenent vuit comtats de la diòcesi de Miami. Al mateix temps, el papa va elevar la diòcesi de Miami al rang d'arxidiòcesi metropolitana, nomenant Carroll arquebisbe.[27]

Durant el Moviment pels Drets Civils dels anys 60, Carroll va tenir una influència important en la contenció de les amenaces de disturbis racials a Miami. Va dessegregar les escoles catòliques de l'arxidiòcesi deu anys abans que qualsevol altra diòcesi de Florida.[28][29] Carroll va ser cofundador del Consell de Relacions Comunitàries, que va treballar per "aplacar les onades de malentesos, discriminació i descontentament que sovint amenaçaven d'inundar la comunitat multiètnica del sud de Florida".[28] La parròquia de Sant Andreu, la primera a Coral Springs, es va erigir el 1969.[30]

1970 a 2000

Refugiats cubans que arriben a Florida durant l'Èxode de Mariel de 1980

Després de la mort de Carroll el 1977, Pau VI va nomenar el bisbe Edward McCarthy arquebisbe de Miami.[31][32] McCarthy va supervisar la construcció a Miami Shores del Pastoral Center - Florida Catholic per a l'arxidiòcesi i va reestructurar la majoria de les divisions operatives superiors. Va establir l'Oficina del Ministeri Eclesial Laic , l'Oficina d' Evangelització i el programa de diaconat permanent.

El 1980, McCarthy va oferir suport i assistència als refugiats cubans durant l'Èxode de Mariel. L'any següent, va donar suport als drets dels immigrants haitians que van ser detinguts pel Servei d'Immigració dels Estats Units sota la política "Peus mullats, peus secs". Responent a les necessitats d'aquesta nova immigració, McCarthy va obrir el Centre Catòlic Haitian Pierre Toussaint a Miami.[32][33]McCarthy es va jubilar el 1994.[1]

El 3 de de novembre de de 1994, el papa Joan Pau II va nomenar el bisbe John C. Favalora de Sant Petersburg com a tercer arquebisbe de Miami. Durant el seu mandat, Favalora va construir dues noves escoles secundàries i nou escoles de primària.[1]

2000 fins a l'actualitat

L'arquebisbe Wenski (2014)

Favalora va iniciar Vision 2000, una campanya de recaptació de fons de cinc anys per donar suport a les institucions d'educació i divulgació catòlica de l'arxidiòcesi. Vision 2000 va recaptar 90 milions de dòlars.[1] L'11 de juliol de 2003, Joan Pau II va nomenar bisbe auxiliar Thomas Wenski de Miami per dirigir la diòcesi d'Orlando.[34][35] Amb una immigració substancial de sud-americans i centre-americans predominantment catòlics a la zona del sud de Florida, la població catòlica va arribar al 25% de la població total del sud de Florida. Les dades d'immigrants d'altres parts del món, incloses Àsia i Àfrica, van portar els sacerdots a celebrar missa en més d'una dotzena d'idiomes diferents.[1][36]

El 2009, el Vaticà va nomenar Fernando Isern com a proper bisbe de la diòcesi de Pueblo. Va ser l'onzè sacerdot arxidiocesà que va esdevenir bisbe des del 1958.[37]

El 20 d'abril de 2010, el papa Benet XVI va acceptar la renúncia de Favarola i va nomenar el bisbe Thomas Wenski d'Orlando com a successor seu.[38] L'1 de juny de 2010, Wenski va ser investit com a quart arquebisbe de Miami a la catedral de Santa Maria.[39]

Wenski va oferir residències el febrer de 2023 per a sacerdots i seminaristes que havien estat expulsats de Nicaragua pel seu govern.[40] L'arxidiòcesi va celebrar la seva primera missa l'agost de 2025 a Alligator Alcatraz, el centre de detenció d'immigrants construït per l'estat de Florida als Everglades.[41]

Escàndols d'abusos sexuals

L'escàndol d'abús sexual a l'arxidiòcesi de Miami forma part dels casos d'abús sexual catòlic als Estats Units i Irlanda. L' arxidiòcesi catòlica romana de Miami és el proveïdor no governamental més gran de serveis socials i gestiona el sistema escolar i hospitalari no governamental més gran del sud de Florida.[42][43]

Quantitat de diners i abusadors

Des del 1966, els programes d'assegurances de l'arxidiòcesi de Miami han pagat 26,1 milions de dòlars en costos de liquidació, legals i d'assessorament associats amb denúncies de conducta sexual inapropiada fetes per menors d'edat que impliquen empleats i voluntaris no clergues, germans i germanes religiosos i sacerdots. En els darrers 50 anys, un total de 4.433 sacerdots han treballat a l'arxidiòcesi. Quaranta-nou d'ells han estat acusats d'algun tipus de conducta sexual inapropiada, i no tots tractaven de menors d'edat.[44]

Nombre de demandes

Hi havia sis demandes pendents el 2007.[45]

El 2003, The Miami Herald va informar que, des que l'arxidiòcesi va començar la cobertura d'assegurances el 1966, les companyies d'assegurances han pagat 9,3 milions de dòlars en concepte de costos d'acords, legals i d'assessorament per resoldre les denúncies d'abús sexual per part de sacerdots i altres empleats de l'arxidiòcesi de Miami. Això incloïa 90 denúncies d'abús per part de menors. A finals de la dècada de 1990, l'església va signar acords confidencials de casos d'abús que no es reflecteixen en l'import total en dòlars reportat.[46]

El 15 de març de 2019, el reverend Jean Claude Jean-Philippe de Homestead va ser arrestat acusat de drogar i violar una feligresa que havia convidat a casa seva l'octubre anterior.[47]

Mitjans de comunicació

Radio Paz és una emissora d'AM en castellà fundada el 1990. S'emet a WACC 830 AM.[48]

Florida Catholic

El diari Florida Catholic

L'arxidiòcesi publica una versió localitzada del diari Florida Catholic cada dues setmanes. Cada número conté un missatge de l'arquebisbe, reflexions espirituals sobre les lectures de les escriptures de la setmana, notícies sobre diversos esdeveniments que tenen lloc a l'arxidiòcesi i al món, i un resum dels propers esdeveniments que es presentaran a l'arxidiòcesi, entre altres apartats. Florida Catholic també es publica en línia.

Florida Catholic va produir una sèrie titulada "Construint la Ciutat de Déu", que descriu el costat personal dels sacerdots. Va guanyar un Premi de Distinció de Comunicador per a la seva especialitat en mitjans impresos "Màrqueting/Promoció/Campanya".[49]

Provisió de contingut

L'arxidiòcesi produeix misses en anglès i castellà per emetre's a les televisions locals, juntament amb contingut per a Internet i vídeo.[50]

Cronologia episcopal

  • Coleman Francis Carroll † (13 d'agost de 1958 - 26 de juliol de 1977 mort)
  • Edward Anthony McCarthy † (26 de juliol de 1977 - 3 de novembre de 1994 jubilat)
  • John Clement Favalora (3 de novembre de 1994 - 20 d'abril de 2010 renuncià)
  • Thomas Gerard Wenski, des del 20 d'abril de 2010

Estadístiques

A finals del 2021, la diòcesi comptava amb 824.230 batejats sobre una població de 4.905.350 persones, equivalent al 16,8% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parròquies
batejats total % total clergat
secular		 clergat
regular		 batejats por
sacerdot		 homes dones
1966426.0002.316.00018,43151681471.35224689396
1970?2.229.030?441297144?216776104
1976744.0003.160.00023,54942991951.5061243702143
1980830.7003.406.90024,45003071931.66122193662133
1990621.0693.129.13819,84443031411.39882206407111
1999787.6723.597.27721,93792641152.07812256345108
2000800.6953.737.04721,44323171151.853125174357108
2001816.2073.791.04321,53822731092.136140163316108
2002830.3663.955.96921,03432301132.420146180315118
2003844.6853.955.96921,43502361142.413143177315111
2004856.7834.036.79921,23612381232.373142188321111
2009860.0004.299.00020,0397314832.166119134281111
2013742.6084.408.81116,8332256762.236151124260102
2016775.0004.609.24516,8297265322.60915476240102
2019815.9004.855.72016,8269239303.03314573264102
2021824.2304.905.35016,8271233383.04113382216102

Referències

  1. 1 2 3 4 5 6 Tanasychuk, John «Archdiocese is set for 50th anniversary». South Florida Sun-Sentinel, 06-10-2007.
  2. ↑ «ADOM :: Seminaries». www.miamiarch.org. [Consulta: 30 octubre 2024].
  3. ↑ «ADOM :: Education». www.miamiarch.org. [Consulta: 30 octubre 2024].
  4. ↑ «Miami Archdiocese at a Crossroads in 50th year». Miami Herald, 07-10-2007.
  5. ↑ «History of the Parish 1556–1850». Basilica of St. Mary Star of the Sea. Arxivat de l'original el 2014-05-29. [Consulta: 28 maig 2014].
  6. ↑ «Introduction» (en anglès americà). St. Augustine: America's Ancient City. [Consulta: 25 octubre 2024].
  7. ↑ «Introduction» (en anglès americà). St. Augustine: America's Ancient City. [Consulta: 25 octubre 2024].
  8. ↑ «New Orleans (Archdiocese) [Catholic-Hierarchy]». www.catholic-hierarchy.org. [Consulta: 25 octubre 2024].
  9. 1 2 «European Exploration and Colonization – Florida Department of State». dos.myflorida.com. [Consulta: 27 març 2023].
  10. ↑ «Savannah (Diocese) [Catholic-Hierarchy]». www.catholic-hierarchy.org. [Consulta: 12 agost 2023].
  11. ↑ «Bishop Jean Marcel Pierre Auguste Vérot [Catholic-Hierarchy]». www.catholic-hierarchy.org. [Consulta: 21 maig 2022].
  12. ↑ «History of Our Parish | The Basilica of Saint Mary Star of the Sea» (en anglès americà). [Consulta: 29 maig 2023].
  13. ↑ «<span>About Us</span><br />» (en anglès). Gesù Church. [Consulta: 29 maig 2023].
  14. ↑ «ADOM :: St. Anthony Catholic Parish :: Main». www.miamiarch.org. [Consulta: 14 febrer 2026].
  15. ↑ «Catholic Church | Sacred Heart Catholic Church | United States» (en anglès). Sacred Heart. [Consulta: 29 maig 2023].
  16. ↑ «ADOM :: Little Flower Catholic Parish :: Main». www.miamiarch.org. [Consulta: 14 febrer 2026].
  17. ↑ «Parish History – St. Patrick Catholic Parish» (en anglès americà). [Consulta: 14 febrer 2026].
  18. ↑ «History» (en anglès). CHURCH ST. JOHN THE APOSTLE CATHOLIC CHURCH. [Consulta: 14 febrer 2026].
  19. ↑ Gannon, Michael. «The Builder Bishop». Saint Augustine Catholic, 30-10-2007. Arxivat de l'original el July 15, 2007. [Consulta: 30 octubre 2007].
  20. 1 2 «Hospital History» (en anglès americà). HCA Florida Mercy Hospital. [Consulta: 14 febrer 2026].
  21. ↑ «Our History - Catholic Health Ministries | Holy Cross Health» (en anglès). www.holy-cross.com. [Consulta: 14 febrer 2026].
  22. ↑ «History | The Cathedral of St Mary». www.thecathedralofstmary.org. [Consulta: 14 febrer 2026].
  23. ↑ «Miami (Archdiocese) [Catholic-Hierarchy]». www.catholic-hierarchy.org. [Consulta: 30 octubre 2024].
  24. 1 2 Otero, Jasmine. «LibGuides: Operation Pedro Pan / Cuban Children's Program: Historical Overview» (en anglès). eguides.barry.edu. [Consulta: 14 febrer 2026].
  25. ↑ «ADOM :: St. Elizabeth of Hungary parish timeline». www.miamiarch.org. [Consulta: 14 febrer 2026].
  26. ↑ «St. Gregory Catholic Parish :: History». church.saintgreg.org. [Consulta: 14 febrer 2026].
  27. ↑ Miami Archdiocese. «Archdiocese of Miami: History - Made an Archdiocese». Miami Archdiocese. [Consulta: 20 abril 2007].
  28. 1 2 The Archdiocese of Miami. History of the Archdiocese of Miami 1958-2008. Editions du Signe, 2007, p. 27. ISBN 978-2-7468-1935-1.
  29. ↑ The Florida Memory Project. «Florida Timeline». The Florida Memory Project. Arxivat de l'original el 2007-10-11. [Consulta: 10 novembre 2007].
  30. ↑ «Our History – Saint Andrew Parish» (en anglès americà). [Consulta: 14 febrer 2026].
  31. ↑ Miami Archdiocese. «Archdiocese of Miami: History - First Successor». Miami Archdiocese. [Consulta: 26 maig 2007].
  32. 1 2 McCarthy High School. «Archbishop McCarthy High School – About Us». McCarthy High School. Arxivat de l'original el 2007-04-28. [Consulta: 26 maig 2007].
  33. ↑ Miami Archdiocese. «Archdiocese of Miami: History - More Exiles». Miami Archdiocese. [Consulta: 19 abril 2007].
  34. ↑ Grossman, Cathy Lynn. «Vacancies Occupy Catholic Church». USA Today, 23-07-2003. [Consulta: 16 agost 2007].
  35. ↑ Grossman, Cathy Lynn «Church vacancies will leave room at the top of dioceses». USA Today, 02-07-2003.
  36. ↑ Florida Trend. «Population Still Growing». Trend Magazines Inc.. [Consulta: 25 setembre 2007].
  37. ↑ Miami Herald Staff Report. «South Florida priest will become bishop in Colorado». Miami Herald, 16-10-2009.
  38. ↑ «New Miami Archbishop Thomas Wenski has strong ties to South Florida». Miami Herald. [Consulta: 1r juny 2010].
  39. ↑ «Thomas Wenski becomes new archbishop of Miami». Miami Herald. [Consulta: 1r juny 2010].
  40. ↑ «US archdiocese offers to take in priests exiled from Nicaragua» (en anglès). Catholic News Agency. [Consulta: 14 febrer 2026].
  41. ↑ «Miami Archdiocese celebrates its first Mass at ‘Alligator Alcatraz’» (en anglès). Catholic News Agency. [Consulta: 14 febrer 2026].
  42. ↑ Archdiocese of Miami. «Catholic Charities Who We Are». Archdiocese of Miami Catholic Charities, 2007. Arxivat de l'original el September 28, 2007. [Consulta: 8 octubre 2007].
  43. ↑ The Daily Florida Catholic Newspaper «2007 Archdiocese of Miami Official Catholic Directory». The Florida Catholic Newspaper, 10-04-2008, p. A4.
  44. ↑ «The Archdiocese of Miami». Arxivat de l'original el 2012-02-17. [Consulta: 6 abril 2009].
  45. ↑ The Florida Catholic «Archdiocese of Miami Statement Regarding Lawsuits». , 18-07-2007 [Consulta: 7 octubre 2007].
  46. ↑ ; Gehrke-White, Donna «Archdiocese of Miami Issues Abuse Report». , 15-12-2003.
  47. ↑ Ovalle, David «Florida priest arrested and charged with sexual battery after allegedly drugging, raping parishioner». Miami Herald, 16-03-2020.
  48. ↑ «ADOM :: Communications». www.miamiarch.org. [Consulta: 30 octubre 2024].
  49. ↑ The Archdiocese of Miami. «Building the City of God». The Archdiocese of Miami, 2007. [Consulta: 8 octubre 2007].
  50. ↑ Television. «The Archdiocese of Miami». miamiarch.org. [Consulta: 10 desembre 2008].

Bibliografia

  • (llatí) Butlla Cum supremum, AAS 51 (1959), p. 25
  • (llatí) Butlla Cum Ecclesia, AAS 60 (1968), p. 705–707

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.