Arran

Aquest article tracta sobre l'organització juvenil. Vegeu-ne altres significats a «Arran (desambiguació)».
Infotaula d'organitzacióArran

Modifica el valor a Wikidata
LemaAls Països Catalans, el jovent seguem arran! Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusorganització política juvenil Modifica el valor a Wikidata
Ideologiaindependentisme català
socialisme
feminisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticaextrema esquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaMaulets, el jovent independentista revolucionari
Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista Modifica el valor a Wikidata
Creació14 juliol 2012, Berga Modifica el valor a Wikidata
Activitat
ÀmbitPaïsos Catalans Modifica el valor a Wikidata
Membres500 (2018) Modifica el valor a Wikidata
MovimentEsquerra Independentista Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Part deEsquerra Independentista Modifica el valor a Wikidata
Lloc webhttps://arran.cat/
Facebook: arran.paisoscatalans X: Arran_jovent Instagram: arran_jovent Telegram: arran_jovent Youtube (canal): UC-4Pm9XN9BsVLpwRq4vPF2Q Modifica el valor a Wikidata

Arran és una organització política juvenil independentista, socialista i feminista dels Països Catalans, que compta amb assemblees locals arreu del país i una estructura de coordinació nacional.

Va sorgir de la unificació de Maulets i la CAJEI el 2012.[1] Forma part de l'Esquerra Independentista i forma part de la Taula de l'Esquerra Independentista amb Alerta Solidària, Endavant, COS, CUP i SEPC.

Ideologia

Arran es declara independentista, socialista i feminista.[2] El seu àmbit d'actuació són els Països Catalans.[3] Entre la indestriabilitat dels seus eixos ideològics, introdueixen les lluites de l'ecologisme (ecosocialisme), l'antifeixisme, l'antiracisme, l'alliberament sexual i de gènere, l'anticapacitisme i l'internacionalisme.

Es pot consultar la seva Ponència Ideològica a través de la seva pàgina web.

Segons la seva web, defineixen que:

Som independentistes perquè entenem l’autodeterminació com el factor clau de ruptura, no només amb els estats espanyol i francès, sinó també amb les dinàmiques socials, econòmiques i polítiques que posen els beneficis empresarials per damunt de qualsevol altre criteri. És per això que entenem la independència no sols com la creació d’un nou estat socialista, sinó com un procés de conquesta del poder polític, social, econòmic i cultural, en què el poble decidim en plena llibertat el futur del nostre país i de les nostres vides, una eina en el procés cap a la construcció d’una societat sense classes, lliure de tota opressió.

Som socialistes perquè volem una ruptura revolucionària amb l’Estat i el sistema capitalista, com a fase històrica de transició en la consecució del comunisme, és a dir, de la societat sense classes ni Estat. Entenem la revolució com un procés que es construeix des de la mateixa pràctica. Només amb la construcció d’un moviment revolucionari, que respongui als interessos i a la direcció política de la classe treballadora, podrem garantir una planificació racional de la producció i la reproducció que ens garanteixi la sobirania com a poble davant les ingerències del capital internacional, estenent la solidaritat i la revolució a altres països i caminant cap a l’abolició de l’explotació.

Som feministes perquè entenem l'alliberament de les dones i les persones amb identitats i sexualitats dissidents com a part imprescindible de la lluita de classes. Entenem que la desaparició de les classes és una condició necessària però no suficient en la destrucció dels elements patriarcals que perpetuen l'opressió de gènere. Alhora, però, entenem que la revolució socialista ha de generar les condicions de possibilitat per erradicar les conductes i divisions patriarcals que existeixen en el món capitalista. La construcció del gènere, les subjectivitats i les identitats no són fruit d’una casualitat sinó que responen a funcions socials necessàries per la producció i la reproducció del capital i els seus dispositius de disciplinament. La lluita feminista passa, doncs, per l’abolició del gènere, l'eliminació de la divisió sexual del treball i la destrucció de la família monògama tradicional com a imposició. Com a feministes entenem que l’alliberament sexual i de gènere s’estén i s’integra com a lluita imprescindible per abolir el gènere i el model de relacions patriarcals.

La unificació nacional dels Països Catalans és una condició necessària per a la revolució socialista. La construcció nacional dels Països Catalans és un projecte polític antagonista als projectes dels estats-nació de França i Espanya, així com a la realitat de l'estat andorrà. Els Països Catalans estan formats pels territoris de parla catalana, que a més a més de la llengua, comparteixen tota una sèrie de trets culturals, històrics, geogràfics i econòmics. Tot això els ha fet lluitar units contra els múltiples intents d'esquerdament i d'aniquilació per part dels imperialismes espanyol i francès. En el procés de construcció nacional, però, hem de partir de la realitat materialment existent als Països Catalans, això és, una important diversitat d'identitats resultades del desenvolupament històric dels diferents territoris. Tot i així, els elements objectius que defineixen els Països Catalans són condició necessària però no suficient per a defensar la seva existència com a nació independent. A l'hora de plantejar un projecte revolucionari, no ens és útil una defensa en termes únicament culturals — ni tampoc en termes regionalistes-autonomistes —, sinó que plantegem el trencament amb els estats espanyol, francès i el principat Andorrà; i la unificació nacional dels Països Catalans com a condició necessària per a la revolució socialista.


Treball polític

Arran s'organitza a través d'assemblees locals a diferents municipis dels Països Catalans. Conten amb més de cinquanta assemblees que organitzen xerrades, espais formatius, campanyes polítiques, manifestacions i accions polítiques directes de denúncia. L'organització es caracteritza per l'ús d'accions reivindicatives mediàtiques per assenyalar i denunciar aspectes com el turisme, grups feixistes, l'especulació immobiliària, macroprojectes o declaracions polítiques.

Els darrers anys han protagonitzat mobilitzacions ecologistes, com la manifestació de "Salut, terra i futur" del 8 de juny de 2024, on més de 3.000 joves van manifestar-se a Barcelona per reclamar un programa polític ecosocialista. També han protagonitzat enfrontaments amb VOX i Aliança Catalana, i polèmiques com la publicació del seu Llibret Antifeixista -una obra satírica que es presenta com un manual d'acció directa antifeixista. Així com altres llibrets, com el Llibret d'Okupació.

Organitzen manifestacions i mobilitzacions per les Diades Nacionals dels Països Catalans, així com el 8 de març, el 25 de novembre, el 28 de juny, entre d'altres. També en manifestacions antirepresives, contra Mazón i la Dana al País Valencià, en defensa del català, sindicals...

Història

Fundació

Abans de 2012, l'Esquerra Independentista comptava amb dues organitzacions de joves: Maulets, el jovent independentista revolucionari i la CAJEI. La primera venia de la unió al 1999 de Maulets —les joventuts de Catalunya Lliure— i els JIR —les joventuts de l'MDT. La segona va ser impulsada el 2002 per Endavant.[4]

El 2007, totes dues organitzacions van començar un procés d'unificació que acabaria el 2012 amb la fundació d'Arran.[1] En aquest procés s'hi van afegir grups locals com l'Assemblea de Joves de Terrassa, la de Sant Sadurní i la d'Horta, o l'Associació de Joves Pinyol Vermell de Sa Pobla.[2][5]

Arran es va presentar el 14 de juliol de 2012 a Berga durant l'onzè aplec del Rebrot.[2] En el moment de la seva constitució, tenia presència a 36 comarques arreu dels Països Catalans i comptava amb més de 600 militants repartits en uns 60 nuclis.[3][6]

Escissió de La Forja

Malgrat la confluència, es van produir discrepàncies entre alguns nuclis provinents de Maulets, el jovent independentista revolucionari —especialment els més propers a l'MDT— i la direcció d'Arran —on els primers consideraven que s'havia imposat la línia de la CAJEI. Aquests nuclis es van implicar en la creació de les joventuts de l'Assemblea Nacional Catalana anomenades Assemblea Nacional de Joves Independentistes (ANJI). Per contra, en una mesa nacional d'Arran on es debatia si anar a la manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa» organitzada per l'ANC, s'hi va amenaçar d'expulsió els militants que hi anessin.[4][7]

Mural d'Arran Mataró fent campanya per la consulta sobre la independència de Catalunya

El 2014 aquests nuclis també van crear juntament amb el SEPC l'agrupació Estudiants 9N, que va organitzar una vaga d'estudiants per donar suport a la consulta sobre la independència de Catalunya. Durant la campanya electoral, alguns nuclis com el d'Arbúcies van fer cartells demanant votar Sí Sí, que la direcció d'Arran va fer retirar. A l'assemblea nacional d'aquell any es va votar majoritàriament a favor d'expulsar els militants que participessin en l'ANC,[a] pel fet que només lluitava per la independència de Catalunya i no dels Països Catalans, però no es va dur a terme perquè no va arribar als dos terços dels vots necessaris. Finalment, es van suspendre els nuclis de Mataró i l'Alt Maresme.[4][8][9]

Això provocaria que durant el 2015 abandonessin l'organització nuclis com els de Mataró,[4] l'Alt Maresme,[b][4][10] Badalona,[4][10] Cerdanyola,[c][4][10] València,[10] Reus,[10] Castelló[10] o Girona.[d][10] Alguns d'aquests nuclis crearien una coordinadora d'assemblees que el 2018 es convertiria en La Forja.[4] Davant d'això, Arran va afirmar que feia un cert temps que aquestes assemblees no tenien activitat i que, malgrat coincidissin amb antics nuclis de Maulets, ja no hi havia cap militant anterior a la confluència.[e][10]

Creixement

El 27 de març de 2017 una trentena de militants d'Arran van entrar a la seu del Partit Popular a Barcelona com a inici d'una campanya en defensa del Referèndum sobre la independència de Catalunya. Van enganxar-hi cartells i van deixar urnes a l'entrada. Un cop fora, van presentar oficialment la campanya.[11] Per aquests actes es van acusar sis joves, el PP va demanar sis anys de presó per cadascun i la fiscalia va demanar multes de 5.400 euros per cadascun.[12]

El 22 de juliol de 2017 una trentena de militants d'Arran van desplegar una pancarta contra el turisme massiu al Port de Palma i van obrir-hi pots de fum de color.[13] Cinc dies després, quatre militants d'Arran van pintar «El turisme mata els barris» al parabrisa d'un Bus Turístic de Barcelona i van punxar-ne una roda.[14]

El 25 de març de 2018 Arran va fer pintades en un carrer de Das, a la Baixa Cerdanya, on el jutge Pablo Llarena hi té una casa. Una pintada demanava la llibertat dels empresonats per la causa contra el procés independentista que Llarena instrueix. Una altra deia «Llarena, feixista, ni a Das ni enlloc».[15] El 14 de novembre van tirar pintura groga a la porta de la casa que té Llarena a Sant Cugat del Vallès.[16]

El 29 de setembre de 2018, Jusapol, una organització de policies, va convocar a Barcelona un homenatge als antiavalots espanyols que van actuar durant el Referèndum sobre la independència de Catalunya, celebrat un any abans. Davant d'això, diverses organitzacions com els Comitès de Defensa de la República van convocar mobilitzacions de protesta. En concret, Arran va convocar un holi, on es va llençar pintura de colors als antiavalots dels Mossos d'Esquadra que els separaven de Jusapol. Els Mossos van carregar en diversos punts i en total hi va haver 6 detinguts i 24 ferits.[17]

El 8 de gener de 2019, un mes abans del judici al procés independentista català, Arran va intentar encadenar-se davant del Tribunal Suprem d'Espanya a Madrid, on tindria lloc el judici. Els vuit militants que participaven a l'acció van ser detinguts, van passar una nit a comissaria i van ser acusats de desordes públics. Mesos després es va arxivar la causa judicial.[18][19]

Escissió d'Horitzó Socialista

El 31 de març de 2022, una militant de l'assemblea d'Arran de València publicà un article al portal digital L'Accent titulat Carta oberta al jovent comunista,[f] on acusava l'Esquerra Independentista de socialdemòcrata i criticava l'estratègia de la unitat popular. Cinc dies després, Arran hi respongué amb un altre article, Hem nascut per vèncer,[g] al mateix portal.[20][21]

El juny l'assemblea de València va ser expulsada de l'organització. El 10 de juny, emeté un comunicat sobre l'expulsió[h] en el qual acusava Arran de silenciar les crítiques.[22][20]

El 17 de juliol, una quinzena d'assemblees van fer pública la creació d'Horitzó Socialista. Entre les assemblees impulsores hi havia les de València, Vila-real, l'Alt Urgell, l'Alt Empordà, el Baix Empordà, Mataró, Reus, les de diversos barris de Barcelona, i les de diversos municipis del Baix Llobregat. Definien Horitzó Socialista com «un espai d'elaboració teòrica i de defensa de les tesis d'un Moviment Socialista encara en construcció» i afirmaven trencar amb el nacionalisme i l'interclassisme que representa l'estratègia de la unitat popular.[23][24][25]

El mateix dia, Arran publicà un comunicat[i] on afirmava que aquestes assemblees s'havien escindit de l'organització, malgrat continuessin fent servir les xarxes socials d'Arran. L'escissió s'havia produït per discrepàncies ideològiques i estratègiques que havien provocat tensions durant mesos. Ideològicament, afirmaven que les assemblees escindides no compartien la proposta independentista, socialista i feminista de l'Esquerra Independentista. El 30 de juliol, les assemblees escindides van publicar un comunicat[j] on feien públic que havien deixat Arran.[25]

Notes

  1. ↑ «Modificacions del règim disciplinari». Albert Botran a Twitter, 13 setembre 2022. [Consulta: 13 octubre 2022].
  2. ↑ «Arran Alt Maresme». Twitter, 16 gener 2015. [Consulta: 2 setembre 2018].
  3. ↑ «Arran Cerdanyola». Twitter, 24 gener 2015. [Consulta: 2 setembre 2018].
  4. ↑ «Comunicat de dissolució de l'assemblea d'Arran Girona». Arran Girona, 27 juny 2015.
  5. ↑ «Comunicat: 3 anys segant arran!». Arran, 16 juliol 2015. Arxivat de l'original el 12 de juliol 2019 [Consulta: 17 febrer 2019].
  6. ↑ Chirivella, Mònica «Carta oberta al jovent comunista». L'Accent, 31-03-2022.
  7. ↑ Arran «Hem nascut per vèncer». L'Accent, 05-04-2022.
  8. ↑ Arran València. «Comunicat davant l'expulsió d'Arran València». Twitter, 18 juny 2022. Arxivat de l'original el 2022-07-18. [Consulta: 18 juliol 2022].
  9. ↑ Arran. «Comunicat d'Arran en relació amb l'escissió d'una part de l'organització.». Twitter, 17 juliol 2022. Arxivat de l'original el 2022-07-17. [Consulta: 18 juliol 2022].
  10. ↑ Arran València. «Comunicat de ruptura amb l'Esquerra Independentista». Twitter, 30 juliol 2022. [Consulta: 24 setembre 2022].

Referències

  1. 1 2 «Maulets i CAJEI creen la nova organització Arran». VilaWeb, 02-07-2012.
  2. 1 2 3 «Neix l'organització Arran, fruit del procés de confluència entre Maulets i la CAJEI». Setmanari de Comunicació Directa, 04-07-2012. Arxivat de l'original el 2012-07-08 [Consulta: 20 juliol 2012]. Arxivat 2012-07-08 a Wayback Machine.
  3. 1 2 «L'aplec del Rebrot veu néixer la nova organització juvenil Arran». Llibertat.cat, 16-07-2012.
  4. 1 2 3 4 5 6 7 8 Pérez, Moisés; Badia, Quique; Puig i Sedano, Xavier «Passat, present i futur de l'esquerra independentista». El Temps, 23 juliol 2018.
  5. ↑ Roger, 2021, p. 765-766.
  6. ↑ Cuéllar, 2021, p. 744.
  7. ↑ Cuéllar, 2021, p. 744-745.
  8. ↑ Tedó, Xavi «Tres dècades de l'inici del “combat maulet”». Ara, 24 setembre 2018.
  9. ↑ Cuéllar, 2021, p. 745.
  10. 1 2 3 4 5 6 7 8 Ferrer, Bernat «L'esperit maulet rebrota a Arran». Nació Digital, 12 juliol 2015. Arxivat de l'original el 3 de setembre 2018 [Consulta: 17 febrer 2019].
  11. ↑ Orriols, Núria «Arran intenta ocupar la seu del PP a Barcelona». Ara, 27-03-2017.
  12. ↑ «La fiscalia demana multes de 5.400 euros als militants d'Arran que van intentar ocupar la seu del PP». Ara, 14-02-2018.
  13. ↑ «Arran dona el sus a la campanya ‘La Clau’». Ara, 23-07-2017.
  14. ↑ «Arran reivindica l'atac al bus turístic de Barcelona». Ara, 30-07-2017.
  15. ↑ «Arran assenyala el domicili de Llarena a Das (la Cerdanya)». Vilaweb, 25 març 2018.
  16. ↑ «Arran llança pintura groga a la casa de Llarena a Sant Cugat del Vallès». El País, 14-11-2018.
  17. ↑ «Los Mossos cargan contra independentistas que intentaban oponerse a la manifestación del sindicato policial Jusapol» (en castellà). eldiario.es, 29 setembre 2018.
  18. ↑ «Detenen 8 membres d'Arran quan intentaven fer una acció de protesta al Suprem». El Nacional, 8 gener 2019.
  19. ↑ Piulachs, M. «Arxiven la causa a vuit militants d'Arran Jovent». El Punt Avui, 20 setembre 2019.
  20. 1 2 Lleonart, Arnau «Els motius de la ruptura d'Arran: què és i què proposa Horitzó Socialista?». Vilaweb, 03-08-2022.
  21. ↑ Aznar, Laura «Totes les claus sobre el trencament d'Arran». Crític, 25-07-2022.
  22. ↑ «Escissió a Arran: un grup d'assemblees marxa i crea Horitzó Socialista». Vilaweb, 17-07-2022.
  23. ↑ Lleonart, Arnau «Els motius de la ruptura d'Arran: què és i què proposa Horitzó Socialista?». Vilaweb, 03-08-2022.
  24. ↑ Aznar, Laura «Totes les claus sobre el trencament d'Arran». Crític, 25-07-2022.
  25. 1 2 «Escissió a Arran: un grup d'assemblees marxa i crea Horitzó Socialista». Vilaweb, 17-07-2022.

Bibliografia

  • Cuéllar, Juli. «Una aproximació històrica a les organitzacions juvenils de l'Esquerra Independentista». A: Carles Viñas i Gràcia. Història de l'Esquerra Independentista. Manresa: Tigre de Paper Edicions, 2021. ISBN 978-84-16855-83-4.  Modifica el valor a Wikidata
  • Roger, Joan. «Revolta amb accent juvenil. De les Assemblees de Joves a Arran». A: Carles Viñas i Gràcia. Història de l'Esquerra Independentista. Manresa: Tigre de Paper Edicions, 2021. ISBN 978-84-16855-83-4.  Modifica el valor a Wikidata

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.