Rescat
 |
Aquest article tracta sobre el col·lectiu polític. Si cerqueu el programa de La 2 Cat, vegeu «Rescat (programa de televisió)». |
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | organització política |
| Ideologia | Esquerra Independentista |
| Alineació política | extrema esquerra |
| Història | |
| Creació | 2001 |
| Activitat | |
| Àmbit | Àrea Metropolitana de Barcelona |
| Lloc web | http://amnistiarescat.cat |
  | |
Rescat és un col·lectiu de suport als activistes socials catalans, que foren presos per la seva vinculació amb els escamots Gorbea i Gaztelugazte d'Euskadi Ta Askatasuna (ETA) durant la seva activitat a l'àrea metropolitana de Barcelona els anys 2000 i 2001.[1]
El col·lectiu, nascut l'any 2001 després de les primeres detencions, es dedica a tasques de difusió de la situació dels presos polítics a l'Estat espanyol i francès, donant especial ressò a situacions d'aïllament, dispersió i tortura. També dona suport personal als presos i a les seves famílies, així com assessorament i suport legal a través d'advocats. Des de la seva creció ha actuat en defensa de Diego Sánchez,[2] Zigor Larredonda, Laura Riera, Juan Ramón Rodríguez («JuanRa»),[3] Marina Bernadó[4] i, l'encara presa a data de juny de 2019, Dolores López «Lola».[4]
Un dels actes més importants del col·lectiu tingué lloc el 21 d'agost de 2010, quan s'organitzà una cercavila al barri de Gràcia de Barcelona, dins del context de la Festa Major de Gràcia, per a celebrar l'excarceració de Laura Riera. Aquella manifestació, tot i que fou il·legalitzada per l'Audiència Nacional espanyola, igualment aplegà centenars d'assistents. En el seu transcurs, la Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra irrompé violentament per a dissoldre l'acte, causà danys personals al públic present als carrers i retirà la paraula al seu portaveu.[5][6]
Referències
- ↑ «ETA planeaba colocar un coche bomba en el centro comercial Alcampo de Mataró» (en castellà). ElMundo.es, 30-08-2001. [Consulta: 19 juny 2013].
- ↑ Fernàndez, pàg. 102-103
- ↑ Fernàndez, pàg. 261
- 1 2 Bou, David. «Marina Bernadó queda en llibertat provisional després de dotze anys a la presó per pertinença a ETA». Directa.cat, 3 juny 2019. [Consulta: 27 juliol 2020].
- ↑ Gubern, À. «Los radicales pedirán también la libertad de una asesina de ETA» (en castellà). Diari ABC, 19-08-2010 [Consulta: 3 març 2011].
- ↑ EFE «Noticias Fiscal pide prohibir acto a colaboradora de ETA porque la adula públicamente» (en castellà). Diario Vasco, 19-08-2010 [Consulta: 3 març 2011].
Bibliografia
- Fernàndez, David. Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial. 1a edició. Barcelona: Virus editorial, 2006. ISBN 978-84-96044-80-7. Arxivat 2014-01-08 a Wayback Machine.
- Buch, Roger. L'Esquerra Independentista avui. Barcelona: Columna edicions, 2007, pàg. 120-122. ISBN 978-84-664-0819-6.