Arthur Rosenthal
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 24 febrer 1887  Fürth (Regne de Baviera) | ||
| Mort | 15 setembre 1959 (72 anys) Lafayette (Indiana) | ||
| Sepultura | Cementiri jueu del Gran Lafayette 40° 24′ 06″ N, 86° 53′ 48″ O / 40.401775°N,86.8966731°O | ||
| Formació | Universitat de Múnic (1905–1909) Universitat Tècnica de Múnic (1905–1909) | ||
| Tesi acadèmica | Untersuchungen über gleichflächige Polyeder (1909 ) | ||
| Director de tesi | Ferdinand von Lindemann | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Heidelberg | ||
| Ocupació | matemàtic, professor universitari | ||
| Ocupador | Universitat Purdue (1947–1957) Universitat de Nou Mèxic (1946–1947) Universitat de Michigan (1940–1946) Universitat de Heidelberg (1922–1935) Universitat de Múnic (1920–1922) Universitat Tècnica de Múnic (1909–1920) | ||
| Membre de | |||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Estudiant doctoral | Theodore Seio Chihara, Verne Dietrich, Marian A. Moore, Paul Mielke, Oskar Molitor, Irmgard Gawehn, Helmut J. Fischer, Edwin Schottland, Wilhelm Fritsch i Max Steck | ||
| Família | |||
| Pares | Otto Rosenthal i Jette Heilbronner | ||
 | |||
Arthur Rosenthal (Fürth, 24 de febrer de 1887 - Lafayette, 15 de setembre de 1959) va ser un matemàtic jueu alemany.
Rosenthal va estudiar física i matemàtiques a la universitat i al politècnic de Múnic des de 1905 fins al 1909, quan es va doctorar.[1] Després de ser assistent a la universitat de Múnic, va ser nomenat professor de la universitat de Heidelberg el 1922, en la qual va romandre fins al 1935 en la qual va demanar la baixa[2] obligat per les circumstàncies polítiques: governaven els nazis i ell era jueu.[3] Va ser substituït pel més addicte Udo Wegner.[4] Va marxar a Holanda i el 1939 va emigrar definitivament als Estats Units on va ser professor a les universitat de Michigan, Nou Mèxic i Purdue (Lafayette).[1] En retirar-se el 1957 es va quedar a viure a Lafayette (Indiana) on va morir dos anys després.
El seu camp de recerca bàsic va ser la geometria. Va publicar una quarantena d'articles científics.[5]
Referències
- 1 2 Haupt, 1961, p. 89.
- ↑ Pinl, 1971, p. 167.
- ↑ Remy, 2002, p. 47.
- ↑ Segal, 2003, p. 132.
- ↑ Haupt, 1961, p. 94-96.
Bibliografia
- Drüll, Dagmar. «Rosenthal, Arthur». A: Heidelberger Gelehrtenlexikon 1803-1932 (en alemany). Springer, 2019, p. 223-224. ISBN 978-3-658-26397-3.
- Haupt, Otto «Arthur Rosenthal» (en alemany). Jahresbericht der Deutschen Mathematiker-Vereinigung, Vol. 63, 1961, p. 89-96. ISSN: 0012-0456.
- Pinl, M. «Kollegen in einer dunklen Zeit. III. Teil» (en alemany). Jahresbericht der Deutschen Mathematiker-Vereinigung, Vol. 73, 1971, p. 153-208. ISSN: 0012-0456.
- Remmert, Volker R. «Forms of Remigration: Émigré Jewish Mathematicians and Germany in the Immediate Postwar Period» (en anglès). The Mathematical Intelligencer, Vol. 37, Num. 1, 2015, p. 30-40. DOI: 10.1007/s00283-014-9524-7. ISSN: 0343-6993.
- Remy, Steven P. The Heidelberg Myth: The Nazification and Denazification of a German University (en anglès). Harvard University Press, 2002. ISBN 0-674-00933-9.
- Segal, Sanford L. Mathematicians under the Nazis (en anglès). Princeton University Press, 2003. ISBN 0-691-00451-X.
- Volkert, Klaus; Jung, Glorian. «Mathematik». A: Wolfgang U. Eckart, Volker Sellin, Eike Wolgas (eds.). Die Universität Heidelberg im Nationalsozialismus (en alemany). Springer, 2006, p. 1047-1086. ISBN 978-3-540-21442-7.
Enllaços externs
- Dörflinger, Gabriele. «Rosenthal, Arthur». Historia Mathematica Heidelbergensis, 2012. [Consulta: 10 juny 2021]. (alemany)