Ferdinand von Lindemann

Plantilla:Infotaula personaFerdinand von Lindemann
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Carl Louis Ferdinand Lindemann Modifica el valor a Wikidata
12 abril 1852 Modifica el valor a Wikidata
Hannover (Regne de Hannover) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 març 1939 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Múnic (Tercer Reich) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaWaldfriedhof de Múnic, Alter Teil 043-W-9 48° 06′ 41″ N, 11° 29′ 54″ E / 48.11133°N,11.49842°E / 48.11133; 11.49842 Modifica el valor a Wikidata
Rector Universitat de Múnic
1904 – 1905 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaAlemanya Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Würzburg - habilitació universitària (–1877)
Universitat Tècnica de Múnic (1873–1874)
Universitat d'Erlangen-Nuremberg - doctor (1872–1873)
Fridericianum Schwerin (–1870)
Universitat de Göttingen (1870–1871) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaUeber unendlich kleine Bewegungen und über Kraftsysteme bei allgemeiner projectivischer Massbestimmung Modifica el valor a Wikidata (1873 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiFelix Klein Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballTeoria de nombres, matemàtiques i geometria no euclidiana Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Múnic
Friburg de Brisgòvia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor universitari Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Múnic (1893–1923)
Universitat de Königsberg (1883–1893)
Universitat de Friburg de Brisgòvia (1877–1883) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralHermann Minkowski, David Hilbert, Arnold Sommerfeld, Franz Fuchs, Emil Hilb, Martin Wilhelm Kutta, Max Lagally, Alfred Loewy, Oskar Perron, Arthur Rosenthal, Wilhelm Schlink, Franz Staeble, Otto Volk, Heinrich Wieleitner, Karl Wallner, Franz Zrenner, Karl Petri, Karl Horn, Karl Walek, Leroy Howland, Franz Thalreiter, Konrad Münich, Hans Schübel, Friedrich Cramer, Hans Degenhart, Charles H. Ashton, Herbert Burmester, Karl Strauß, Julius Scheckenbach, Arthur Rauber, Eugen Lutz, Georg Diem, Otmar Zettl, Hans Tempel, Eduard Lampart, August Loehrl, Joseph Mayer, Johann Goettler, Johannes Höppner, Ludwig Marc, Robert Mayr, Lucjan Grabowski, August Wendler, Rudolf Zahler, Josef Wagner, Fritz Lettenmeyer, Gustav Schnauder, Michael Egger, Emil Julius Gumbel i Gerhard von Poellnitz Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Família
PareFerdinand Lindemann Modifica el valor a Wikidata
GermansIda Auguste Karoline von Witzendorff Modifica el valor a Wikidata
Premis


Find a Grave: 136474968Modifica el valor a Wikidata

Ferdinand von Lindemann (Hannover, 12 d'abril de 1852 - Múnic, 6 de març de 1939) fou un matemàtic hannoverià, conegut per la demostració que el nombre π és un nombre transcendent, és a dir, que no és zero de cap polinomi amb coeficients racionals.

Biografia

Lindemann va néixer el 12 d'abril de 1852 a Hannover, capital del Regne de Hannover. El seu pare, Ferdinand Lindemann (1806-1880), ensenyava Llengües Modernes al Gymnasium (escola secundària) de Hannover.[1] La seva mare, Emilie Crusius (1823-1907), era la filla del director.[2] La família es va mudar a Schwerin el 1854, on el nen i jove Ferdinand va acudir a l'escola. Va estudiar matemàtiques a les universitat de Göttingen, Erlangen, i Múnic.

En 1873, supervisat per Felix Klein, va obtenir el títol de Doctor a la universitat d'Erlangen. La seva tesi va versar sobre geometria no euclidiana, i es va titular Über unendlich kleine Bewegungen und über Kraftsysteme bei allgemeiner projektivischer Massbestimmung. A continuació va estar uns anys ampliant estudis a França i Anglaterra,[3] fins que el 1877 va obtenir l'habilitació per a la docència universitària a la universitat de Würzburg.[4] Va començat la seva carrera docent a la universitat de Friburg de Brisgòvia aquest mateix any.

Entre els anys 1883 i 1893 va ser professor a la universitat de Königsberg. Durant aquest període va dirigir les tesis doctorals d'alumnes tan prestigiosos com David Hilbert, Hermann Minkowski i Arnold Sommerfeld.[5]

El 1893 va ser nomenat professor de la universitat de Munic de la qual va arribar a ser rector el 1904-1905. El 1923 es va retirar i convertir en professor emèrit.[6] En aquesta universitat va dirigir una cinquantena de tesis doctorals d'estudiants que esdevindrien prestigiosos matemàtics, com Oskar Perron, Emil Hilb o Alfred Loewy.

Morí el 6 de març de 1939 a Múnic (Baviera).

Tomba de Lindemann a Munic. Vegeu la lletra a l'encapçalament de l'epitafi.

Prova de transcendència de

El 1882, va publicar el resultat pel qual és més conegut, la demostració de la transcendència de .[7] Els seus mètodes són semblants als que, nou anys abans, van permetre a Charles Hermite demostrar que el nombre e, la base dels logaritmes naturals, és transcendent.[8] Anteriorment a la publicació de la demostració de Lindemann, se sabia que si era transcendent, llavors el clàssic problema grec de la quadratura del cercle no podia ser resolt. Aquesta demostració va ser el camí per la formulació del teorema de Lindemann-Weierstrass.

Altres

Les seves obres més notables en el camp de la matemàtica van ser en geometria, anàlisi i teoria de nombres,[9] però també es va interessar per la física, treballant en la teoria de l'electró i entrant en conflicte amb Sommerfeld en aquest tema.[10]

En col·laboració amb la seva esposa va traduir diferents texts matemàtics, particularment d'Henri Poincaré. Cap al final de la seva vida va estudiar la història de les matemàtiques i el 1928 va participar en una missió científica del Regne de Baviera a Egipte per estudiar les matemàtiques i l'astronomia de l'antic Egipte.[11]

Referències

  1. ↑ Fritsch, 1984, p. n.13.
  2. ↑ Fritsch, 1984, p. n.14.
  3. ↑ Prieto de Castro, 2017, p. 145.
  4. ↑ Chang, 2011, p. 30.
  5. ↑ Agarwal i Sen, 2014, p. 306.
  6. ↑ Chang, 2011, p. 31.
  7. ↑ Richeson, 2019, p. 358-360.
  8. ↑ Schwartz, 2006, p. 1.
  9. ↑ Torné i Varona, 2018, p. 939-940.
  10. ↑ Prieto de Castro, 2017, p. 145-146.
  11. ↑ Anònim, 1937, p. 12.

Bibliografia

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Ferdinand von Lindemann» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Wussing, H. «Lindemann, Carl Louis Ferdinand» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 14 març 2026].
  • Kirschmer, Gottlob. «Lindemann, Ferdinand Ritter von» (en alemany). Neue Deutsche Biographie, 1985. [Consulta: 14 març 2026].