Ferdinand von Lindemann
Ferdinand von Lindemann (Hannover, 12 d'abril de 1852 - Múnic, 6 de març de 1939) fou un matemàtic hannoverià, conegut per la demostració que el nombre π és un nombre transcendent, és a dir, que no és zero de cap polinomi amb coeficients racionals.
Biografia
Lindemann va néixer el 12 d'abril de 1852 a Hannover, capital del Regne de Hannover. El seu pare, Ferdinand Lindemann (1806-1880), ensenyava Llengües Modernes al Gymnasium (escola secundària) de Hannover.[1] La seva mare, Emilie Crusius (1823-1907), era la filla del director.[2] La família es va mudar a Schwerin el 1854, on el nen i jove Ferdinand va acudir a l'escola. Va estudiar matemàtiques a les universitat de Göttingen, Erlangen, i Múnic.
En 1873, supervisat per Felix Klein, va obtenir el títol de Doctor a la universitat d'Erlangen. La seva tesi va versar sobre geometria no euclidiana, i es va titular Über unendlich kleine Bewegungen und über Kraftsysteme bei allgemeiner projektivischer Massbestimmung. A continuació va estar uns anys ampliant estudis a França i Anglaterra,[3] fins que el 1877 va obtenir l'habilitació per a la docència universitària a la universitat de Würzburg.[4] Va començat la seva carrera docent a la universitat de Friburg de Brisgòvia aquest mateix any.
Entre els anys 1883 i 1893 va ser professor a la universitat de Königsberg. Durant aquest període va dirigir les tesis doctorals d'alumnes tan prestigiosos com David Hilbert, Hermann Minkowski i Arnold Sommerfeld.[5]
El 1893 va ser nomenat professor de la universitat de Munic de la qual va arribar a ser rector el 1904-1905. El 1923 es va retirar i convertir en professor emèrit.[6] En aquesta universitat va dirigir una cinquantena de tesis doctorals d'estudiants que esdevindrien prestigiosos matemàtics, com Oskar Perron, Emil Hilb o Alfred Loewy.
Morí el 6 de març de 1939 a Múnic (Baviera).

Prova de transcendència de
El 1882, va publicar el resultat pel qual és més conegut, la demostració de la transcendència de .[7] Els seus mètodes són semblants als que, nou anys abans, van permetre a Charles Hermite demostrar que el nombre e, la base dels logaritmes naturals, és transcendent.[8] Anteriorment a la publicació de la demostració de Lindemann, se sabia que si era transcendent, llavors el clàssic problema grec de la quadratura del cercle no podia ser resolt. Aquesta demostració va ser el camí per la formulació del teorema de Lindemann-Weierstrass.
Altres
Les seves obres més notables en el camp de la matemàtica van ser en geometria, anàlisi i teoria de nombres,[9] però també es va interessar per la física, treballant en la teoria de l'electró i entrant en conflicte amb Sommerfeld en aquest tema.[10]
En col·laboració amb la seva esposa va traduir diferents texts matemàtics, particularment d'Henri Poincaré. Cap al final de la seva vida va estudiar la història de les matemàtiques i el 1928 va participar en una missió científica del Regne de Baviera a Egipte per estudiar les matemàtiques i l'astronomia de l'antic Egipte.[11]
Referències
- ↑ Fritsch, 1984, p. n.13.
- ↑ Fritsch, 1984, p. n.14.
- ↑ Prieto de Castro, 2017, p. 145.
- ↑ Chang, 2011, p. 30.
- ↑ Agarwal i Sen, 2014, p. 306.
- ↑ Chang, 2011, p. 31.
- ↑ Richeson, 2019, p. 358-360.
- ↑ Schwartz, 2006, p. 1.
- ↑ Torné i Varona, 2018, p. 939-940.
- ↑ Prieto de Castro, 2017, p. 145-146.
- ↑ Anònim, 1937, p. 12.
Bibliografia
- Agarwal, Ravi; Sen, Syamal. «Carl Louis Ferdinand von Lindemann (1852-1939)». A: Creators of Mathematical and Computational Sciences (en anglès). Springer, 2014, p. 305-306. ISBN 978-3-319-10869-8.
- Anònim «Aus Bahern» (en alemany). Salzburger Volksblatt, 12 (82), 1937, p. 12.
- Chang, Sooyoung. «Carl Louis Ferdinand von Lindemann». A: Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific, 2011, p. 30-31. ISBN 978-981-4282-29-1.
- Fritsch, Rudolf «The transcendence of π has been known for about a century — but who was the man who discovered it?» (en anglès). Results in Mathematics, Vol. 7, Num. 2, 1984, p. 164-183. DOI: 10.1007/BF03322501. ISSN: 1420-9012.
- Prieto de Castro, Carlos. «Carl Louis Ferdinand Lindemann». A: Lo imposible en matemáticas (en castellà). Fondo de Cultura Económica, 2017, p. 145-147. ISBN 979-607-16-5256-0.
- Richeson, David S. Tales of Impossibility (en anglès). Princeton University Press, 2019. ISBN 978-0-691-21872-4.
- Schwartz, Randy K. «Pi is Transcendental: Von Lindemann’s Proof Made Accessible to Today’s Undergraduates» (en anglès). AGH University of Krakow, 2006, p. 1-10.
- Torné, José Antonio; Varona, Juan Luis «The Lindemann Theorem for Matrices» (en anglès). The American Mathematical Monthly, Vol. 125, Num. 10, 2018, p. 939-940. DOI: 10.1080/00029890.2018.1521233. ISSN: 0002-9890.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Ferdinand von Lindemann» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Wussing, H. «Lindemann, Carl Louis Ferdinand» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 14 març 2026].
- Kirschmer, Gottlob. «Lindemann, Ferdinand Ritter von» (en alemany). Neue Deutsche Biographie, 1985. [Consulta: 14 març 2026].
