Ashik Kerib

Infotaula de pel·lículaAshik Kerib
Ашик-Кериб
აშიკ-ქერიბი Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióSerguei Paradjànov i Dodo Abaixidze Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Sofiko Txiaureli
Kostiantyn Stepankov (en) Tradueix
Dodo Abaixidze
Iuri Mgoiani (en) Tradueix
Ramaz Chkhikvadze (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióGeorgi Aleksi-Meskhishvili (en) Tradueix, Serguei Paradjànov, Shota Gogolashvili (en) Tradueix i Niko Zandukeli (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GuióGiorgi Badridze (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJavanshir Guliyev (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FotografiaAlbert Yavuryan (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ProductoraPel·lícula georgiana Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenUnió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Estrena3 juliol 1988 (Tbilisi) Modifica el valor a Wikidata
Durada73 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalrus
georgià
àzeri Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enAshik Kerib (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema d'art i assaig i drama Modifica el valor a Wikidata
Temamúsic, posició social, exclusió social, vagabund, culture of Azerbaijan (en) Tradueix, amor romàntic i festeig Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióAzerbaidjan Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis
Lloc webparajanov.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0094681 TMDB: 92663 FilmAffinity: 416653 Allmovie: v3084 Modifica el valor a Wikidata

Ashik Kerib (georgià: აშიკ-ქერიბი) ("estrany ashik") és una pel·lícula d'art soviètica de 1988 dirigida pel georgià Dodo Abaixidze i l'armeni Serguei Paradjànov que es basa en la història homònima de Mikhaïl Lérmontov.[1] Va ser l'última pel·lícula completada de Paradjànov i va ser dedicada al seu amic íntim Andrei Tarkovski, que havia mort dos anys abans. La pel·lícula també inclou una descripció detallada de la cultura àzeri.[2]

Trama

Un ashik vol casar-se amb la seva estimada, però el seu pare s'hi oposa perquè és pobre i espera riques perspectives per a la seva "filla del cel". Ella promet esperar-lo mil dies i nits fins que torni amb prou diners per impressionar el seu pare. Emprèn un viatge per guanyar riquesa i es troba amb moltes dificultats, però amb l'ajuda d'un genet sant, torna amb la seva estimada el dia 1001 i es poden casar.

Estilisme

Tota la història està explicada a la manera del folklore de l'Azerbaidjan, amb la música i el color jugant un paper clau. El diàleg és mínim i s'utilitzen guions per narrar els canvis argumentals. El director va incloure anacronismes intencionats com l'ús de subfusells i una càmera de cinema.

Temes

Les tres pel·lícules principals anteriors de Paradjànov Tini zabutykh predkiv, El color de la magrana, Ambavi Suramis tsikhisa eren il·lustracions acolorides de les cultures ucraïnesa, armènia i georgiana respectivament. Ashik Kerib explora de manera similar la roba, la música, la dansa, l'art i els costums tradicionals d'Azerbaidjan.

Premis

  • 1988: 1rs Premis del Cinema Europeu: Presentava als artistes Georgi Aleksi-Meskhishvili, Niko Zandukeli i Shota Gogolashvili.[3]
  • 1989: Festival Internacional de Cinema d'Istanbul: Premi Especial del Jurat (a Serguei Parajanov)
  • 1990: Premis Nika:
    • Millor pel·lícula d'acció en viu i millor director (tots dos per a Dodo Abaixidze i Sergei Parajanov)
    • Millor fotografia (a Albert Yavuryan)
    • Millor dissenyador de producció (a Sergei Parajanov)

Referències

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.