Atzeroler
Crataegus azarolus  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Rosales |
| Família | Rosaceae |
| Gènere | Crataegus |
| Espècie | Crataegus azarolus L., 1753 Crataegus azarolus |
L'atzeroler,[1] atzerolera[2] o soroller[3] (Crataegus azarolus)[4] és una planta amb flors del gènere Crataegus dins la família de les rosàcies.[5]
Nom popular
Normativament, és coneguda amb els noms d'atzeroler, atzerolera o soroller (al País Valencià).[6] També s'han recollit les variants lingüístiques atzaroler, atzeroller, ceroler, seroler, serolera, seroller, siroler i sirolera. El fruit s'anomena atzerola, però addicionalment pot rebre el nom de sorolla, i s'han recollit les variants lingüístiques serola i sirola.[4]
Distribució
És una planta originària de l'est del Mediterrani. L'atzerolera és conreada o subespontània als Països Catalans.
A Mallorca es troba solament com a arbre de cultiu, sovint empeltat damunt un cirerer de pastor.[7]
Morfologia
Es tracta d'un petit arbre caducifoli de 5 a 10 m d'alt, molt lent a créixer però que pot viure 600 anys o més. El tronc, quan l'arbre és vell, presenta l'escorça esquinçada en tires, i la fusta és molt dura i apreciada en ebenisteria. Les branques són espinoses, i les fulles coriàcies pubescents triangulars, i de 3 a 5 lòbuls.[7]
Les flors són blanques i fragants, i apareixen en corimbes de fins a 20 flors. L'arbre floreix a la primavera, entre març i abril.[7][8]
Els fruits tenen en forma de poms arrodonits, d'uns 3 cm i de color variable, de vermell a blanc passant per groc. La polpa és farinosa i de gust dolç i acídul. Té d'una a quatre llavors molt dures. Quan la flor ha caigut, cap al mes de maig, comença el seu procés de maduració, que s'allarga durant tot l'estiu i culmina cap al setembre, que és quan són més saborosos.[7]
Conreu
És una planta molt resistent a glaçades de fins a 20 graus Celsius sota zero. Accepta la majoria de sòls excepte els molt argilosos i massa humits. Es pot reproduir per llavors sotmeses al procés d'estratificació per estovar-les i facilitar la germinació. També es multiplica per empelt en altres espècies del gènere Crataegus o sobre l'aranyoner.
El conreu ja es feia en època dels romans i abans era molt comú a Aragó i el País Valencià principalment. Hi ha un cert interès a recuperar aquest conreu molt adaptable a l'agricultura ecològica per la seva resistència a plagues i malalties, al contrari que la majoria dels fruiters. Es conrea a Califòrnia en regadiu i aleshores l'arbre no és tan lent en créixer.
Els fruits (molt heterogenis segons les varietats conreades pel que fa a qualitats organolèptiques) es poden consumir directament o fer-ne sucs i melmelades molt apreciades. També es poden menjar les fulles tendres i les flors.
Propietats
Com altres espècies del gènere dels arços (Crataegus) té propietats medicinals comprovades científicament. Els fruits són rics en flavonoides i vitamines A i C. Les flors són antiespasmòdiques, fan baixar la tensió (hipotensores) són sedatives (contra problemes d'insomni) vasodilatadores i tòniques per al cor.
Curiositats
El nom deriva del nom de l'atzerola en àrab, segurament a través de l'aragonès va passar a les altres llengües llatines.
El calendari republicà francès va dedicar a l'atzeroler un dels dies de la tardor.
L'atzerola no s'ha de confondre amb la planta tropical Malpighia emarginata coneguda com a acerola en anglès.
Híbrids
Al Rosselló i a Mallorca hi apareix un híbrid natural entre l'atzeroler i l'arç blanc o cirerer de pastor (Crataegus monogyna) que ha rebut el nom de Crataegus ruscinonensis. Aquest híbrid té les fulles trilobulades, a diferència de l'atzeroler, que les té pentalobulades, i l'arç blanc, que les té pinnatipartides amb 3-7 lòbuls aguts; a més, els fruits són saborosos com els de l'atzeroler, però no tan grossos, sense ser tan petits com els de l'arç blanc.[7][8][9]
Referències
- ↑ «Atzeroler». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «Atzerolera». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «Soroller». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- 1 2 «atzeroler». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 22 agost 2023].
- ↑ «Crataegus azarolus» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 22 agost 2023].
- ↑ Coromines, Joan. «Atzerola». A: DECat.
- 1 2 3 4 5 Puig, Guillem «Atzeroles, pomes exòtiques en miniatura». Fora Vila, 1 octubre 2023.
- 1 2 Lillo i Colomar, Joan Vicenç. «Crataegus: la força de la salut». Arbres amics (bloc), 2 abril 2007.
- ↑ Bibiloni, Juan. «Crataegus ruscinonensis, un híbrido natural que crece espontáneo en todo el Mediterráneo». Sangrando en verde, 3 setembre 2023.
Enllaços externs
- Fotos i informació sobre l'atxeroler (francès)