August Gutzmer
August Gutzmer (Neustadt (Dosse), 2 de febrer de 1860 - Halle, 10 de maig de 1924) va ser un matemàtic alemany, que va ser president d'algunes comissions estatals per a la millora de l'ensenyament matemàtic i científic.[1]
Vida i obra
Gutzmer va néixer prop de Schwerin però la seva família es va traslladar a Berlín quan ell tenia vuit anys. A Berlin va estudiar al Friedrichswerdersche Gymnasium fins al 1881.[2] De 1881 a 1884 va assistir a classes de matemàtiques a la universitat de Berlin com oient.[3] Es va graduar el 1887 a Berlin.
Va començar la seva carrera acadèmica publicant cinc articles a la revista portuguesa Jornal de Sciencias mathematicas e astronomicas (més conegut com a Teixeira's Journal) entre 1887 i 1890.[4] El 1893 va obtenir el doctorat a la Universitat de Halle amb una dissertació sobre certes equacions diferencials parcials. Cassat en el mateix any, va deixar la docència per administrar les terres de la seva dona.[3] El 1894 va reprendre la seva carrera acadèmica a la Universitat Tècnica de Berlín i l'any següent va obtenir l'habilitació a la universitat de Halle on va donar classes com a professor ajudant fins al 1899.[5]
De 1899 a 1905 va ser professor titular a la universitat de Jena. El 1905 va tornar a la universitat de Halle[6] (succeint Georg Cantor)[7] on va romandre fins a la seva mort el 1924. Va ser rector de la universitat (1914-1915), president del Comitè Alemany per a l'Ensenyament Científic i Matemàtic (1908-1913), membre de l'Academia Leopoldina des de 1900 i el seu president des de 1921.[3]
Gutzmer va publicar més de quaranta obres; entre elles, son especialment rellevants els seus informes sobre les activitats dels comitès d'ensenyament científic. També va escriure una història de la Societat Alemanya de Matemàtiques.[8] És recordat per la fórmula que porta el seu nom (1888) sobre funcions holomorfes periòdiques.[9]
Referències
- ↑ Klein, 2016, p. 295.
- ↑ Malonek i Kharlamova, 2010, p. 63.
- 1 2 3 Schmerling, 2016, p. Levensdaten.
- ↑ Malonek i Kharlamova, 2010, p. 64.
- ↑ Malonek i Kharlamova, 2010, p. 65.
- ↑ Freitas, 2024, p. 3.
- ↑ Malonek i Kharlamova, 2010, p. 66.
- ↑ Schmerling, 2016, p. Schriften.
- ↑ Thangavelu, 2009, p. 209-210.
Bibliografia
- Freitas, Pedro J. «The correspondence from August Gutzmer to Francisco Gomes Teixeira» (en anglès). Revue d'Histoire des Mathématiques, Vol. 30, 2024, p. 1-30. DOI: 10.24033/rhm.310. ISSN: 1262-022X.
- Klein, Felix. Elementary Mathematics from a Higher Standpoint (en anglès). Springer, 2016. ISBN 978-3-662-49440-0.
- Malonek, Helmuth R.; Kharlamova, Vera I. «It all began with publications in Teixeira´s Journal: some remarks on August Gutzmer». A: Research seminar on history and epistemology of mathematics : proceedings (en anglès). Universidade do Minho. Centro de Matemática, 2010, p. 59-72. ISBN 978-989-95122-4-5.
- Thangavelu, S. «Gutzmer's formula and the Segal-Bargmann Transform». A: N.S. Narasimha Sastry, Mohan Delampady, B. Rajeev, T.S.S.R.K. Rao (eds.). Perspectives In Mathematical Sciences Ii (en anglès). World Scientific, 2009, p. 209-222. ISBN 978-981-4273-64-0.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «August Gutzmer» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Schmerling, S. «August Gutzmer (1860 - 1924)» (en alemany). Universitat de Halle, 2016. [Consulta: 1 setembre 2018].
- Bärwolff, Günter. «August Gutzmer (1860-1924)» (en alemany). Berliner Mathematische Gesellschaft e.V., 2018. [Consulta: 27 maig 2026].