Australopithecus bahrelghazali
 Il·lustració paleontològica  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
| Fòssil tàxon fòssil | |
| Període | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Primates |
| Família | Hominidae |
| Gènere | Australopithecus |
| Espècie | Australopithecus bahrelghazali Brunet et al., 1995 |
| Nomenclatura | |
| Significat | ‘Simi austral de Bahr el-Ghazal’ |
| Tipus | KT 12/H1 i KT 12 |
| Distribució | |
 | |
Australopithecus bahrelghazali és una espècie d'homínid ja extinta del gènere Australopithecus. Col·loquialment se'l coneix com a «Abel». El 1995 Michel Brunet en descobrí les restes al Txad a la vall del riu Bahr al-Ghazal. Les restes eren només unes poques dents, un maxil·lar i un tros de mandíbula. Ha estat datat en uns 3 a 3,5 milions d'anys, per tant de la mateixa època que l'altra espècie Australopithecus afarensis i bastant similar en dentadura cosa que fa creure a alguns antropòlegs com William Kimbel que no són en realitat espècies diferents.[2] La importància de la troballa, però, rau en el fet que és l'únic australopitec trobat fora de l'est d'Àfrica i que això fa eixamplar la distribució en temps molt antics dels homínids.
Referències
- ↑ Prothero, 2022, p. 429.
- ↑ White, Tim D. «Chapter 24 Earliest Hominids». A: The Primate Fossil Record (Cambridge Studies in Biological and Evolutionary Anthropology) (en anglès). Cambridge University Press, 2002. ISBN 0-521-66315-6.
Bibliografia
- Prothero, D. R. Vertebrate Evolution: From Origins to Dinosaurs and Beyond (en anglès). CRC Press, 2022. DOI 10.1201/9781003128205. ISBN 978-1-003-12820-5.