Axel Thue
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 19 febrer 1863  Tønsberg (Unió entre Suècia i Noruega) | ||
| Mort | 7 març 1922 (59 anys) Christiania (actual Oslo) (Noruega) | ||
| Sepultura | Cementiri de Nordstrand, 14.017 59° 51′ 34″ N, 10° 48′ 17″ E / 59.859577°N,10.804711°E | ||
| Residència | Noruega | ||
| Formació | Universitat de Leipzig (1890–1891) Universitat d'Oslo - doctor (1883–1889) Escola Aars i Voss (1880–1883) | ||
| Director de tesi | Elling Holst | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Teoria de nombres, matemàtiques i successió | ||
| Ocupació | matemàtic, professor universitari | ||
| Ocupador | Universitat d'Oslo (1903–1922) Institut Noruec de Tecnologia (1894–1903) Universitat d'Oslo (1891–1894) | ||
| Membre de | |||
| Interessat en | Combinatòria | ||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Estudiant doctoral | Thoralf Skolem | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Lucie Collett Lund | ||
| Pares | Niels Thue i Nicoline Cathinka Eger | ||
| Premis | |||
| |||
Axel Thue (noruec: Aksel Thue) (Tønsberg, 19 de febrer de 1863 - Christiania (actual Oslo), 7 de març de 1922) va ser un físic i matemàtic noruec.
Vida i obra
Thue va néixer a la vila de Tønsberg, al mateix fiord d'Oslo però un centenar de quilòmetres més al sud. El seu pare era mestre mariner i, més endavant, armador. Va ser escolaritzat a la seva vila natal, però el 1880 va passar a l'escola Aars i Voss d'Oslo[1] en la que es va graduar el 1883 per ingressar a la universitat d'Oslo. Després de graduar-se el 1889 va estar un any a la universitat de Leipzig on va fer estudis de postgrau amb Sophus Lie,[2] qui no el va influenciar gaire, potser pel seu caràcter independent.[3] També va estar un temps a Berlín seguint cursos de Kronecker i altres matemàtics alemanys.[4]
En retornar a Oslo el 1891, va continuar a la universitat fins que el 1894 va ser nomenat professor de l'Escola Tècnica Superior de Trondheim (actualment Universitat Noruega de Ciència i Tecnologia). Ell mateix va qualificar la seva estança a Trondheim com penosa i aïllada.[5] El 1903 va retornar a la universitat d'Oslo en ser nomenat professor de matemàtiques aplicades, mantenint aquest càrrec fins a la seva mort el 1922.[6]
Tot i ser professor de matemàtiques aplicades, la seva obra s'allunya bastant d'aquest camp, ja que tal com va dir ell mateix: quant més allunyat estigui un resultat d'una aplicació pràctica, tant més important serà.[7] Va publicar una cinquantena d'articles, la major part d'ells en teoria de nombres i seqüències de nombres i quasi tots a partir de 1903, el seu retorn a Oslo. El fet d'haver-los publicat gairebé tots a revistes noruegues va fer que el seu nom i la seva obra no fossin gaire coneguts en la seva època.[8] Trenta-cinc d'aquests articles van ser editats el 1977 en un volum[9] que no inclou els seus articles sobre geometria i mecànica.[10]
El resultat més notable que es va conèixer durant la seva vida va ser fruit d'un article en alemany, publicat al Journal de Crelle el 1909, en el qual demostrava que determinades equacions diofàntiques només tenen un nombre finit de solucions en els enters.[11] De particular importància pels científics de la computació son els seus treballs sobre seqüències,[12] en els quals desenvolupa per primera vegada la noció matemàtica d'arbre[13] i estableix el model de la seqüència de Thue-Morse.[14]
Referències
- ↑ Goldstein, 2015, p. 313.
- ↑ Prieto de Castro, 2012, p. 101.
- ↑ Goldstein, 2015, p. 310.
- ↑ Goldstein, 2015, p. 319.
- ↑ Goldstein, 2015, p. 323.
- ↑ Goldstein, 2015, p. 312.
- ↑ Prieto de Castro, 2012, p. 102.
- ↑ Tambs Lyche, 1964, p. 5-7.
- ↑ Thue, 1977, p. 1 i aa.
- ↑ Schmidt, 1978, p. 919.
- ↑ Goldstein, 2015, p. 232-332.
- ↑ Hedlund, 1967, p. 148-150.
- ↑ Flum, Grädel i Wilke, 2008, p. 8.
- ↑ Séébold, 2003, p. 283.
Bibliografia
- Flum, Jörg; Grädel, Erich; Wilke, Thomas. Logic and Automata History (en anglès). Amsterdam University Press, 2008. ISBN 978-90-5356-576-6.
- Goldstein, Catherine «Axel Thue in context» (en anglès). Journal de théorie des nombres de Bordeaux, Vol. 27, Num. 2, 2015, p. 309-337. DOI: 10.5802/jtnb.903. ISSN: 1246-7405.
- Hedlund, G.A. «Remarks on the work of Axel Thue on sequences» (en anglès). Nordisk Matematisk Tidskrift, Vol. 15, Num. 4, 1967, p. 148-150. ISSN: 0029-1412.
- Prieto de Castro, Carlos. «Axel Thue». A: Sarando vuelve al mundo de las matemáticas (en castellà). Fondo de Cultura Económica, 2012, p. 101-102. ISBN 978-607-16-0638-9.
- Schmidt, Wolfgang M. «Book Review: Selected mathematical papers of Axel Thue» (en anglès). Bulletin of the American Mathematical Society, Vol. 84, Num. 5, 1978, p. 919-925. DOI: 10.1090/S0002-9904-1978-14535-2. ISSN: 0002-9904.
- Séébold, Patrice «On some generalizations of the Thue–Morse morphism» (en anglès). Theoretical Computer Science, Vol. 292, Num. 1, 2003, p. 283-298. DOI: 10.1016/S0304-3975(01)00228-6. ISSN: 0304-3975.
- Tambs Lyche, R. «Axel Thue 1863-1922» (en noruec). Nordisk Matematisk Tidskrift, Vol. 12, Num. 1-2, 1964, p. 5-7. ISSN: 0029-1412.
- Thue, Axel. Trygve Nagell, Atle Selberg, Sigmund Selberg, Knut Thalberg (eds.). Selected mathematical papers of Axel Thue (en anglès). Universitetsforlaget, 1977. ISBN 9788200016496.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Axel Thue» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Brun, Viggo. «Thue, Axel» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 5 juliol 2026].