Baanes Mamiconi

Per a altres significats, vegeu «Baanes I Mamiconi».
Plantilla:Infotaula personaBaanes Mamiconi
Biografia
Naixementsegle IV Modifica el valor a Wikidata
Mort374 ↔ 378 Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaMamiconis Modifica el valor a Wikidata
CònjugeTachatouhi Artsruni Modifica el valor a Wikidata
FillsSamuel Mamiconi Modifica el valor a Wikidata
PareHamazaspes Mamiconi Modifica el valor a Wikidata
GermansVasaces I Mamiconi
Vardanes I Mamiconi
Hamazaspes Mamiconi Modifica el valor a Wikidata

Baanes Mamiconi (segle IV - 374 ↔ 378) dit també Baanes l'Apòstata, fou cap del partit persa i marzban d'Armènia per espai d'uns mesos vers 369-370 i un noble armeni de la família Mamikonyan. Va ser assassinat entre 374 i 378.[1]

Segons Christian Settipani era fill d'Hamazasp, que era fill d'Artavasdes I;[2] i segons Cyril Toumanoff era fill d'Artavasdes II.[3] De totes maneres, era el germà menor de Vasaces I Mamiconi i Vardanes I Mamiconi.

El germà de Vahan, Vasak, va donar suport a una aliança amb l'Imperi Romà, mentre que Vardan estava a favor d'una aliança amb els sassànides. Quan el rei Arshak II va fer assassinar Vardan, Vahan va anar a la cort del rei sassànida Sapor II, va abandonar el cristianisme per convertir-se al zoroastrisme (mazdeisme) i es va casar amb una de les germanes del rei. Després de la mort del seu germà Vasak, que havia estat torturat fins a la mort per Sapor II el 365, Sapor va envair la Gran Armènia, devastant-la i saquejant-la, i va establir guarnicions perses a les seves principals ciutats. Wahan Mamikonyan i Merouyan Arçrouni (Մերուժան Ա Արծրունիներ) es van convertir per la força al mazdeisme, i Wahan ni tan sols va dubtar a executar la seva germana Hamazaspouhi, l'esposa de Garegin Rschtuni, que es va negar a renunciar a la seva fe. Va saquejar la ciutat de Van i va deportar la seva població cristiana i jueva. Va ser considerat tan cruel i va incitar tant a l'odi que va ser assassinat pel seu propi fill , Šmuel Mamikonyan ("parricida").[4]

Degué ser després del 360, any en què es va formalitzar l'aliança amb Roma, quan dos dels senyors més poderosos d'Armènia, Meruzanes Arzeruni i Baanes Mamiconi, van passar a Pèrsia amb el rei Sapor II (310-379) i es van convertir al mazdeisme. Un d'ells es va casar amb una princesa sassànida. El germà de Baanes, Vardanes I Mamiconi, cap del partit persa, fou assassinat per ordre del rei, però la data no està establerta. En canvi el seu germà, Vasaces I Mamiconi, fou cap del partit proromà.

El 368 els perses van conquerir Armènia. El 369 Sapor II va venir al país acompanyat de Meruzanes Arzeruni i de Baanes Mamiconi. El rei va acampar a les runes de Zarehavan on va exercir cruels represàlies com fer aplanar als captius per les potes dels elefants, o fer desfilar despullades les dones dels nakharark (algunes d'elles van passar després a l'harem del rei).

Meruzanes Arzeruni i Baanes Mamiconi van rebre el govern del país i van intentar implantar-hi el mazdeisme. Qui es va negar va patir cruels represàlies, com la dona de Garegin Reixtuní, Hamazaspuhi, que tot i que era cunyada de Baanes Mamiconi fou penjada dels peus a una torre.

Wahan Mamikonyan estava casat amb Hormizdoukt, la germana (filla?) de Shapur II.[5] Amb ella va tenir un fill: «Šmouel le Parricide» (Šmuel Mamikonyan «parricida»).[6][5]

Referències

  1. ↑ Settipani 2006: S. 131–132.
  2. ↑ Settipani, 2006, p. 131-132.
  3. ↑ Toumanoff, 1990, p. 329-330.
  4. ↑ Grousset 1947. S. 141–145.
  5. 1 2 Toumanoff 1990: S. 329–330.
  6. ↑ Settipani 2006: S. 131–132.

Bibliografia

  • Grousset, René Grousset: Histoire de l'Arménie des origines à 1071. París, Payot 1947 (réimpr. 1973, 1984, 1995, 2008): p. 641 "Généalogie des Mamikonian et des Pahlavouni".
  • Toumanoff, Cyrille: Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle: Tables généalogiques et chronologiques. Roma 1990: pàg. 329–330.
  • Settipani, Christian : Continuité des élites à Byzance al llarg dels segles obscur. Els prínceps caucàsics i l'imperi del VIe au IXe siècle. París, de Boccard 2006: p. 131–310, “Les Mamikonian”. ISBN 978-2-7018-0226-8