Balma de la Costa de Can Manel
| Tipus | jaciment arqueològic | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| Entitat territorial administrativa | Capellades (Anoia) | |||
| Lloc | Cingle del Capelló | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Data | 28 març 2023 | |||
| Identificador | 4592-ZA | |||
| Id. IPAPC | 4754 | |||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Data | 1986 | |||
| Id. IPAPC | 4754 | |||
| Història | ||||
| Període | paleolític superior | |||
| Troballa arqueològica | Carbons i restes lítiques | |||
La balma de la Costa de Can Manel és un jaciment arqueològic situat en el sector sud del cingle del Capelló, per sota del passeig del Capelló, al municipi de Capellades, a la comarca de l'Anoia, declarat bé cultural d'interès nacional.[1]
Tal com indica el seu nom es troba s'ubica a una balma (en sentit geològic), d'aquest jaciment s'han excavat un total de 18 metres quadrats aconseguint definir una cronologia que comprèn des del 39 ka BP fins a l'11 ka BP aproximadament, pertanyent per tant al Paleolític superior.[2]
Descobriment i historiografia del jaciment
El jaciment va ser descobert l'any 1986 per l'arqueòleg Raul Bartrolí, resident a Capellades. Això no obstant, no fou fins a l'any 2003 que s'hi van fer excavacions sistemàtiques emmarcades dins el projecte d'investigació Abric Romaní-Cingles del Capelló. S'han dut a terme un total de tres campanyes d'excavació compreses entre els anys 2003 i 2006 amb una finalitat exploratòria per registrar la seqüència estratigràfica i fer una valoració del seu interés arqueològic.[3]
Així podria sorprendre que, Amador Romaní, en la seva trajectòria com arqueòleg en l'àrea de l'Anoia no localitzés aquest espai arqueològic tan proper a l'Abric Romaní. El fet és que la Balma de la Costa de Can Manel en aquells moments es trobava tancada per filades de murs, així, l'ús modern i contemporani de l'espai el feu invisible a l'arqueologia, tal com hem indicat, fins a l'any 1986.
Excavacions arqueològiques
- Any i Durada: 2003 - 11 agost - 5 setembre
Promocionada pel departament d'Història i Geografia de la Universitat Rovira i Virgili.
Dirigida per Manel Vaquero Rodríguez en el si del projecte "Abric Romaní - Cingles del Capelló".
- Any i Durada: 2004 - 9 agost - 4 setembre
Promocionada pel departament d'Història i Geografia de la Universitat Rovira i Virgili.
Dirigida per Manel Vaquero Rodríguez en el si del projecte "Abric Romaní - Cingles del Capelló".
- Any i Durada: 2005 - 1-31 agost
Promocionada pel departament d'Història i Geografia de la Universitat Rovira i Virgili.
Dirigida per Manel Vaquero Rodríguez en el si del projecte "Abric Romaní - Cingles del Capelló".
- Any i Durada: 2006 - 1-31 agost
Promocionada pel departament d'Història i Geografia de la Universitat Rovira i Virgili.
Dirigida per Manel Vaquero Rodríguez en el si del projecte "Abric Romaní - Cingles del Capelló".
Troballes arqueològiques
Les principals restes arqueològiques que s'han trobat són carbons i restes lítiques, ja que, de forma similar a l'Abric Romaní, no es conserven les restes òssies[4] als estrats de llims i sorres, això no obstant, en el cas dels nivells travertínics, l'estat de conservació de la fauna en permet la seva anàlisi, documentant-se especialment el conill i el cérvol (en aquest ordre d'importància).
Així a potència estratigràfica enregistrada és de 10 m i s'han pogut distingir fins a 5 nivells arqueològics (A-F):
- Nivell A: Conformat per capes de travertí amb algunes restes lítiques. Ha estat datat entre 11 i 13 ka BP per U/Th.
- Nivell B-C: Datat entre 12 i 13 ka BP
- Nivells D- E i Eb: Datats dins una forquilla cronològica que oscil·la entre 15 i 26 ka BP.
- Nivell F: Cronologia compresa entre els 35 i els 39 ka BP.
Al nivell D predominen els artefactes lítics de sílex, però sense característiques específiques de la tipología magdaleniana, a la qual correspon la datació d'aquest nivell. En els nivells E i Eb s'han trobat restes de malacofauna marina, però no s'han trobat artefactes lítics típicament gravetians, tipología a la qual correspondrien aquests nivells segons la seva datació absoluta. En aquests nivells el material més representat és la calcària.[5] En el nivell F s'han trobat laminetes de sílex atribuibles a l'Aurinyacià.
Referències
- ↑ «Balma Costa de Cal Manel». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural. [Consulta: 22 abril 2025].
- ↑ balma de la Costa de Can Manel, Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya
- ↑ Vaquero, Manuel «Darreres intervencions arqueològiques a la Cinglera del Capelló (Capellades, Anoia)». AAG, 15, 2007, p. 67-83 [Consulta: 31 març 2015].
- ↑ Bartrolí, R.; Carbonell, E., Vaquero, M. «Darrers treballs de recerca i adequació a l'Abric Romaní i a la Cinglera del Capelló. El parc prehistòric de Capellades (Anoia)». Tribuna d'Arqueologia 2006, 2007, p. 35-57. Arxivat de l'original el 2015-04-02 [Consulta: 31 març 2015].
- ↑ Vaquero, Manuel «Memòria de l'excavació arqueològica a la Balma de la Costa de Can Manel». Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, DGPC, 6012, 2005, p. 1-46. Arxivat de l'original el 2016-03-03 [Consulta: 31 març 2015]. Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
Vegeu també
- Viquiprojecte:Arqueopèdia Jaciments paleolítics i mesolítics de la comarca de l'Anoia
Bibliografia
- BARTROLÍ, R. (2006) «Darrers treballs de recerca i adequació a l'Abric Romaní i a la Cinglera del Capelló. El parc prehistòric de Capellades (Anoia)». Tribuna d'Arqueologia, pàg. 35-57.
- VAQUERO, M. (2005) «Memòria de l'excavació arqueològica a la Balma de la Costa de Can Manel». Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, DGPC, 6012, 1-46.
- VAQUERO, M. (2007) «Darreres intervencions arqueològiques a la Cinglera del Capelló (Capellades, Anoia)». AAG, 15, 67-83

