Cova de les Bones Dones

Plantilla:Infotaula indretCova de les Bones Dones
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusjaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Entitat territorial administrativaCabrera de Mar (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
LlocA la part alta del vessant de migdia del Montcabrer Modifica el valor a Wikidata
 41° 31′ 25″ N, 2° 23′ 09″ E / 41.523478°N,2.385947°E / 41.523478; 2.385947
Característiques
Altitud217 m Modifica el valor a Wikidata
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAPC873 Modifica el valor a Wikidata
Història
Períodeprehistòria i ibers Modifica el valor a Wikidata
Troballa arqueològica
Ceràmica campaniana
terra sigillata
àmfora
destral
terracota Modifica el valor a Wikidata

La Cova de les Bones Dones o de les Encantades de Cabrera de Mar, coneguda també com a Cova o Cau de la Mala Dona, de les Males Dones, de la Bona Dona o Boca de l'Infern, es troba al Parc de la Serralada Litoral[1] i és inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya.[2]

Descripció

La cova es troba a Cabrera de Mar (Maresme), a la carena rocallosa que baixa del turó de Montcabrer cap a mar. També és accessible des del camí que va de Cabrera de Mar a Cabrils, pel veïnat del Sant Crist, però cal pujar més estona pel mig del bosc (Coordenades: x=448770 y=4597053 z=237).[1]

Té dues obertures a l'exterior i una alçada interior d'uns dos metres. El sostre i les parets estan solcats d'uns alvèols d'erosió força singulars.[1] Era la cova oficial de les bruixes en la majoria de rondalles i històries de la contrada: hi ha infinitat de llegendes sobre les malifetes que feien les seues habitants. També es repeteix amb diverses variants la de la bella dona que enamorava el senyor de Burriac per fer que defugís les seues obligacions en la defensa del territori. Molt a prop hi ha també el Cau de les Formigues i la Cova dels Tres Cercles.[1]

Per les troballes se sap que la cova havia estat emprada durant el Neolític, encara que no és clar si com a lloc per a rituals o com a habitacle o aixopluc. La dificultat d'accés i el tipus de ceràmica trobada (50.000 fragments consistents essencialment en vaixella de diferents tipus, àmfores, amforetes votives en miniatura, envasos de perfum, rèpliques en ceràmica de banyes de bòvids i caps de Demèter de terracota),[3] semblen descartar-la com a habitacle.[1]

L'any 1993, l'arqueòleg local Ramon Coll feu una excavació d'urgència i del tot necessària just davant de la cavitat, ja que no s'hi havia fet cap intervenció moderna malgrat la importància científica del jaciment. El resultat d'aquesta excavació i l'estudi del material arqueològic recuperat (com també del material etnogràfic de la zona) fou la interpretació de la Cova de les Encantades com un centre de culte de l'època ibèrica. Segons Coll, funcionaria com a santuari entre els segles IV i I aC[1] (amb una especial intensitat en el període comprès entre el 125 aC i el 50 aC)[3] i el culte es traslladaria posteriorment al temple de Mitra de Can Modolell (Cabrera de Mar).[1]

Galeria

Referències

  1. 1 2 3 4 5 6 7 Triquell i Salomé, Adrià. Parc de la Serralada Litoral (Història i Itineraris). Barcelona: Editorial Piolet, 2012, p. 52-53. ISBN 9788415075615.
  2. ↑ «Cova de l'Encantada / Cova de les Bones Dones / Cova de les Encantades». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  3. 1 2 «Cova de les Bones Dones». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.

Bibliografia

  • García i Fonoll, E.; Fuertes i Nogués, X. «Cova de les Encantades (Cabrils, Maresme)». Cavernes. Grup d'Espeleologia de Badalona [Badalona], 25, 2005, p. 31-32.

Enllaços externs