Bandera de Lisboa

Les primeres referències a una bandera de la ciutat de Lisboa apareixen en tres cartes reials de Joan I de Portugal, datades el 7 i 8 de setembre de 1385, en què incorpora diverses viles dins del terme de Lisboa. En el relat de la preparació de Lisboa per afrontar el setge castellà de 1384, la Crònica del rei Joan I (escrita el 1443 per Fernão Lopes) esmenta l'existència de banderes de la ciutat de Lisboa (acompanyades de banderes de Sant Jordi, les armes del Regne i alguns capitans) en moltes de les setanta-set torres de les muralles de la ciutat. La bandera de Lisboa, anomenada "bandera de Sant Vicenç", el sant patró de la ciutat, també apareix a la descripció de la presa de Ceuta pels portuguesos el 21 d'agost de 1415, que es troba a la Crònica del rei Joan I de Bona Memòria (escrita el 1436 per Gomes Eanes de Zurara), com a hissada a la torre mestra del castell de la ciutat nord-africana. Cap d'aquestes referències, però, descriu el disseny i altres característiques de la bandera.^[6][4]

La primera descripció iconogràfica coneguda de les banderes de Lisboa apareix a la cèdula reial del 3 d'agost de 1508, adreçat pel rei Manuel I de Portugal a l'Ajuntament de Lisboa. Aquest decret establia banderes per ser utilitzades en esdeveniments protocol·laris, ordenant la creació de sis banderes quadrades, d'entre 8 i 10 pams (entre 167 i 208 centímetres) de costat, dividides en quarts de color carmesí i blanc, daurades i riques, amb serrell de cinta o cordó, i amb l'escut de la ciutat. A més d'aquestes, el decret estipulava la creació d'un estendard d'1,5 d'amplada, de seda carmesí, que també portava l'escut de Lisboa, destinats al batel de l'Ajuntament de Lisboa, que havia de transportar el seu president, regidors i altres funcionaris municipals, escortant la galera reial durant els esdeveniments que incloïen un desembarcament cerimonial del rei a Lisboa. Una nova descripció de la bandera de Lisboa apareix a la cerimònia d'aclamació de Sebastià I com a rei de Portugal, que va tenir lloc el 20 de gener de 1568, tal com es registra a la Crònica del rei D. Sebastião (escrita per Manuel de Meneses a principis del segle XVI). Aquí, la bandera utilitzada a la cerimònia s'indica com feta de domàs blanc, amb una faixa d'or, vorejada del mateix, fixada a un bastó daurat, tenint en una de les cares pintat l'escut de Lisboa i en l'altra l'escut reial.^[4]

A l'aclamació de Sebastià I de portugal, la bandera es va utilitzar segons la cerimònia establerta pel Reglament del Consell de la Ciutat de Lisboa (atorgat pel rei Manuel el 30 d'agost de 1502 i conegut com el "Llibre Carmesí" pel color de la seva coberta), que estipulava que -tant en aclamacions com en morts reials- la bandera de Lisboa seria portada per l'alferes de la ciutat, muntada a cavall i acompanyada pels regidors, en una processó pels carrers de la ciutat, fins al castell de Sant Jordi, on seria hissada solemnement a la seva torre mestre.^[4]

Els colors tradicionals blanc i negre –simbòlics de Lisboa i presents a la seva bandera actual– apareixen per primera vegada en el relat de la processó nàutica que va acompanyar la princesa Joana d'Àustria i de Portugal quan va desembarcar a Lisboa el 1552, inclòs a la Crònica del rei Sebastià. El blanc i el negre es descriuen com els colors dels tendals de seda i altres decoracions de les embarcacions de l'Ajuntament de Lisboa presents a la processó, així com les lliurees dels respectius remers. En referències posteriors, l'esquema de colors blanc i negre continua apareixent regularment associat a l'Ajuntament de Lisboa, apareixent en decoracions festives i en la vestimenta oficial que porten els regidors i altres funcionaris municipals. El blanc i el negre apareixen, doncs, clarament definits com els colors oficials de Lisboa, almenys des de mitjans del segle XVI. Tanmateix, es desconeix el seu origen i no hi ha referències explícites a la seva aparició a les banderes de la ciutat en aquella època.^[4]

Fins a la implantació del règim liberal a la primera meitat del segle XIX, la bandera de Lisboa s'hauria mantingut de color carmesí, amb les armes reials a una cara i les armes de la ciutat a l'altra. Aquest patró va ser, de fet, seguit per la majoria de les banderes dels municipis portuguesos de l'època, i va arribar a connotar-se amb l'antic règim reialista després que els liberals prenguessin el poder. Així, després de l'entrada de les tropes liberals a Lisboa, el 24 de juliol de 1833, durant la Guerra Civil portuguesa, la nova comissió municipal determinà l'elaboració d'un nou estendard, que ara té un camp desdoblat de domàs blau i blanc (emulant la nova bandera nacional establerta el 1830), mantenint les armes retirades de l'anterior estendard, brodades en or fi. Aquesta norma també seria adoptada per nombrosos altres municipis, alguns dels quals mantindrien les seves banderes en aquest ordre fins a finals de la dècada de 1920, per tant, fins i tot després de l'establiment de la república i l'adopció de l'actual bandera vermella i verda en substitució de la bicolor blava i blanca. Aquest estendard va estar present a les cerimònies d'aclamació del rei Pere V, el 16 de setembre de 1855, sent portat per un dels regidors de l'Ajuntament de Lisboa, exercint de lloctinent de la ciutat.^[4][5]

L'estendard fet el 1833, però, va cremar durant l'incendi que va destruir l'edifici municipal la nit del 19 de novembre de 1863. Per tant, i a partir de 1865, van sorgir propostes per a la creació d'un de nou, que, tanmateix, no van tirar endavant. Només el 1871, i en el context dels preparatius per a la visita oficial de l'emperador Pere II del Brasil –que tindria lloc del febrer al març de 1872–, l'Ajuntament de Lisboa va decidir fer un nou estendard, que estava fet de seda blanca.^[4]

Amb motiu de la commemoració del tricentenari de la mort de Camões l'any 1880, l'Ajuntament va determinar la creació d'una nova bandera per desfilar en la processó cívica. Feta de seda blanca, d'1 m d'ample per 1,39 m de llarg, amb cordons de seda i borles d'or, un pal de fusta de roure daurat, amb mànec de metall daurat i virolla^[7] en forma de creu, amb les armes de la ciutat, brodades en or i argent, que apareixen a banda i banda (per tant, ja no inclou les armes reials).^[4]

Aquesta bandera apareixerà en diverses cerimònies, incloent-hi les celebracions del centenari de la mort del marquès de Pombal i el naixement d'Alexandre Herculano, així com en recepcions oficials per les visites d'Eduard VII del Regne Unit, d'Alfons XIII d'Espanya, l'emperador Guillem II de Prússia i el president Émile Loubet de França. L'establiment de la república el 5 d'octubre de 1910 no va comportar cap alteració de la bandera de Lisboa, l'Ajuntament de la qual ja estava governat pel Partit Republicà Portuguès des de les eleccions de 1908. La mateixa bandera va ser present als funerals dels polítics republicans Miguel Bombarda i Cândido dos Reis, celebrats el 16 d'octubre de 1910.^[4]

La primera proposta per canviar la bandera, per tal d'incorporar els colors tradicionals blanc i negre de Lisboa, sorgiria a la sessió del 29 de maig de 1919 de la Comissió Administrativa de l'Ajuntament de Lisboa, per iniciativa del membre Amaro Joaquim Maria de Barros, amb la justificació de tornar al model de bandera en ús quan es va prendre Ceuta el 1415, que suposadament haurien estat aquests colors.^[4]

En la sessió extraordinària de l'Ajuntament de l'1 de setembre de 1920, el regidor Eduardo Moreira va presentar una proposta concreta per al disseny gràfic d'una nova bandera municipal, que tindria un camp dividit en girons blancs i negres. La idea del patró girondat pot haver-se originat a partir del coneixement del seu ús freqüent en banderes portugueses a partir del segle XV, cosa que porta a la deducció que la bandera de Lisboa d'aquella època també podria haver estat disposada d'aquesta manera. La proposta també incloïa l'alteració de l'escut municipal de Lisboa, que consistiria en un birrem romà amb un corb a la proa, contingut en un escut circular, envoltat pel collar de l'Orde de la Torre i l'Espasa i coronat per una corona mural. L'estendard municipal seria de seda, amb l'escut municipal situat al centre del camp girondat. Les banderes per hissar en pals i drisses, per a ús privat, també es dividirien en girons blancs i negres, però sense l'escut municipal al centre. La proposta va ser analitzada per una comissió de regidors i aprovada en la sessió extraordinària del 20 de setembre, entrant en vigor el 5 d'octubre de 1920. L'escut municipal tradicional amb el vaixell acompanyat pels dos corbs es restauraria mentrestant el 1927.^[4][8]

Mentrestant, el desig de Lisboa i altres municipis d'adoptar o reformular els seus escuts i banderes va portar diversos ajuntaments a sol·licitar opinions a la Comissió d'Heràldica de l'Associació d'Arqueòlegs Portuguesos. Aquestes opinions es van guiar pel projecte de reglament d'heràldica municipal que havia elaborat l'heraldista Afonso de Dornelas en proposar, el 1921, els nous símbols heràldics de Marinha Grande. L'esborrany d'Afonso de Dornelas va constituir la base per al reglament oficial i obligatori establert mitjançant la circular del 14 d'abril de 1930, emesa per la Direcció General d'Administració Política i Civil del Ministeri de l'Interior als governadors civils dels diversos districtes del país. El reglament establia que - excepte per raons excepcionals de caràcter històric - les banderes de les ciutats es dividirien en vuit girones, en els dos colors alterns de la peça o peces principals dels respectius escuts, per tant, amb un patró anàleg al que ja estava vigent a la bandera de Lisboa. Es preveia que hi hauria una bandera per ser portada en processons i altres cerimònies, que seria de seda, quadrada amb 1 m de costat, amb els escuts municipals col·locats al camp de gironi, vorejada amb un cordó amb els colors del camp, els extrems del qual estarien units al pal i acabarien en borles dels mateixos colors. A les banderes, els escuts de les ciutats serien coronats per corones murals de cinc torres d'argent, excepte la de Lisboa, que seria d'or, ja que és la capital de l'estat. També es preveia l'existència de banderes destinades a ser hissades en edificis o en pals ornamentals, fetes de fil o teixit equivalent, en què es podrien ometre els escuts municipals. Certes corporacions locals podrien ser autoritzades a utilitzar la seva respectiva bandera municipal, però amb els escuts municipals substituïts pels seus emblemes. L'aleshores Secció d'Heràldica de l'Associació d'Arqueòlegs Portuguesos es va formalitzar com l'autoritat oficial per a l'heràldica municipal.^[9]

L'any 1940, la bandera municipal de Lisboa s'ajustaria per tal de complir totalment amb la normativa de 1930. L'ajustament -formalitzat mitjançant l'ordenança núm. 9468 del 28 de febrer de 1940, basada en el dictamen elaborat per Afonso de Dornelas i aprovat per la Comissió d'Heràldica de l'Associació d'Arqueòlegs Portuguesos el 20 de març de 1939- això consistia essencialment a alterar l'escut de la ciutat per adaptar-lo als estàndards heràldics definits per les regulacions, així com a l'estil gràfic preferit per la Secció d'Heràldica de l'Associació d'Arqueòlegs Portuguesos. Així, l'esmalt del camp de l'escut va passar d'argent a daurat i el disseny de l'embarcació va deixar de ser una representació naturalista d'un vaixell del segle XVI, esdevenint més estilitzat. L'escut va deixar de tenir el format anomenat "francès" i va començar a tenir forma de punta rodona (anomenada "portuguesa") i rematat per una corona mural de cinc torres daurades, quedant envoltat pel collaret de l'Ordre de la Torre i l'Espasa i per una cinta amb la inscripció "Mui nobre e sempre leal cidade de Lisboa" (Nobilíssima i sempre lleial ciutat de Lisboa). El camp de la bandera va romandre gironat de negre i blanc, amb cordons i borles platejades i negres i un pal amb llança d'or. El model de bandera establert el 1940 encara es fa servir avui dia.^[3]

Anys més tard, el reglament de 1930 seria actualitzat per la Llei núm. 53/91, de 7 d'agost de 1991, que regulava l'heràldica municipal i la de les persones jurídiques d'utilitat pública administrativa. Pel que fa a les banderes, aquesta llei va formalitzar l'ús del terme "estendard" com a nom de la bandera de desfilada, així com la proporció 2:3 (idèntica a la de la bandera nacional) per hissar banderes en edificis i pals. Un canvi significatiu respecte al reglament anterior va ser la disposició que els escuts d'armes que incloïen condecoracions ara s'havien de representar en estendards sense les condecoracions, ja que aquestes s'adheririen físicament als mateixos estendards. Aquesta última norma ha estat ignorada per l'Ajuntament de Lisboa (així com per la majoria dels altres ajuntaments els escuts dels quals inclouen condecoracions), que continua utilitzant un estendard on les armes es representen envoltades pel collar de l'Orde de la Torre i l'Espasa.^[2]