Ceuta
| Ceuta (es) سَبْتَة (ar)  | |||||
| |||||
| Tipus | ciutat autònoma | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Territori reivindicat per | Marroc | ||||
| Estat | Espanya | ||||
| Capital de | |||||
| Capital | Ceuta | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 83.595 (2025) (4.518,65 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 18,5 km² | ||||
| Banyat per | mar Mediterrània | ||||
| Altitud | 10 m | ||||
| Punt més alt | Mont Anyera (oc)  (349 m) | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | |||||
| Fundador | púnics | ||||
Esdeveniment clau
| |||||
| Dia festiu | |||||
| Patró | Daniel Fasanella | ||||
| Organització política | |||||
| Òrgan legislatiu | Assemblea de Ceuta , | ||||
| • Cap de govern | Juan Jesús Vivas | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 51000–51999 | ||||
| Prefix telefònic | 856 i 956 | ||||
| ISO 3166-2 | ES-CE | ||||
| Codi NUTS | ES63 | ||||
| Codi INE | 51001 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | ceuta.es | ||||
Ceuta[1] (castellà: Ceuta; àrab: سبتة, Sabta) és una ciutat autònoma d'Espanya, situada a la península tingitana, al costat oriental de la riba africana de l'estret de Gibraltar. Està banyada per les aigües de la mar Mediterrània, mentre que a l'oest i sud-oest limita amb el Marroc.
La seva població és de 83 567 habitants, segons cens de 2025. amb una extensió superficial de 19,48 km², té una densitat de 4.290 hab/km²,[2] en què conviuen ciutadans de diferents cultures i religions: principalment la cristiana i la musulmana i en menor mesura la jueva i la hindú. Les zones urbanitzades se situen a l'istme i en part del camp exterior. El centre urbà i els barris més antics es localitzen a prop del port i pel vessant de la monte Hacho, en una petita península coneguda com a Almina.El gentilici de Ceuta era ceptil.[3]
Gràcies a la seva situació estratègica, el port de Ceuta té un paper important en el pas de l'estret, així com en les comunicacions entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic. A causa de l'accidentada orografia i l'escassetat d'aigua, d'energia i de primeres matèries, tant el sector primari, a excepció de la pesca, com el secundari tenen un pes escàs en l'economia. Així mateix, el sector de la construcció està molt restringit, a causa de l'elevat preu de sòl. Tot i això, Ceuta té l'estatus de port franc i una sèrie d'avantatges fiscals que afavoreixen el comerç. La seva frontera terrestre la separa del Racó-Castillejos i de la província de Fahs-Anyera, totes dues pertanyents a la regió de Tànger-Tetuan-Alhucemas.
La ciutat de Ceuta es va constituir com a ciutat autònoma el 1995, malgrat que la Constitució espanyola de 1978 reconeix el seu dret a constituir-se en comunitat autònoma, en la seva disposició transitòria cinquena. No obstant això, a nivell d'educació superior, depèn de la Universitat de Granada des dels anys 1940, judicialment està adscrita a la demarcació del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia, Ceuta i Melilla, amb seu a Granada, i eclesiàsticament s'enquadra dins de la Diòcesi de Cadis i Ceuta.
L'idioma oficial és el castellà. La població d'origen magrebí parla una varietat local de l'àrab marroquí del nord, anomenat dàrija, d'ús exclusivament oral. Aquesta llengua no té reconeixement oficial.
La ciutat de Ceuta és reclamada pel Marroc com a part del seu territori nacional des de la seva independènca el 1956.[4] En el segle XXI s'han produit diferents incidents fronterers vinculats a la migració humana de població marroquina a la ciutat de Ceuta que daten de 2021 i 2026.
Economia
El port és de tràfic intens (importació de productes manufacturats i exportació de minerals, bestiar i fusta) i, juntament amb l'activitat pesquera, representa la base econòmica de la població. Té indústria derivada d'aquesta darrera activitat (conserves de peix), a més de l'artesana tradicional (cuir, tapissos).
Govern i administració
La Constitució Espanyola de 1978 estableix en la seva disposició transitòria cinquena que les ciutats de Ceuta i Melilla podran constituir-se en Comunitats autònomes si així ho decideixen els seus respectius Ajuntaments mitjançant acord adoptat per la majoria absoluta dels seus membres i així ho autoritzen les Corts Generals, mitjançant una llei orgànica, en els termes previstos en l'article 144. Ceuta té la denominació de Ciutat Autònoma de Ceuta, arran de l'aprovació del seu Estatut d'Autonomia, que és la Llei Orgànica 1/1995, publicada en el Butlletí Oficial de l'Estat (B.O.E.) de data 14 de març de 1995, i que entrà en vigor l'endemà de la seva publicació.[5]
Des de finals de 2005 està en projecte la reforma de l'Estatut d'Autonomia, amb la qual, a més d'assumir més competències, la Ciutat Autònoma de Ceuta passaria oficialment a denominar-se Comunitat Autònoma, equiparant-se així completament a la resta de comunitats espanyoles.
La màxima autoritat política n'és l'Alcalde-President, representat des de 2007 per Juan Jesús Vivas, del PP.
Història
Etimologia
L'origen del nom de Ceuta pot remuntar-se a la designació donada pels romans a les set forestes de la regió (Septem Fratres). De Septem > Septa > Ceita > Ceuta. Al llarg de la història Ceuta ha estat successivament ocupada per fenicis, grecs, cartaginesos, romans, vàndals, visigots, romans d'Orient i musulmans, trobant-se, almenys des del segle xiii, com ho proven les Cantigas de Santa Maria d'Alfons X el Savi, en la mirada de Castella dintre de l'àmbit d'un projecte expansionista d'aquesta Corona, els primers passos de la qual remunten al regnat de Ferran III el "Sant".[6]
Evolució històrica
La ciutat va ser fundada per colons fenicis i ocupada per grecs de Focea que la renomenaren Hepta Adelfoi.[7] El 319 aC, Cartago recobraria la ciutat, que va tornar a ser púnica. El 201 Cartago fou derrotada i reconeix el Regne de Numídia com a senyor de la ciutat. En el 47 aC, aquesta passarà a domini maurità.
Mauritania Tingitana (40-429)
En l'any 40 dC Calígula s'annexiona el regne, i formà part de la Mauritània Tingitana.[8] Els romans l'anomenaren Septem Fratres a causa dels set turons que l'envolten. La regió del nord d'Àfrica i la ciutat cauen en el 429 en poder dels vàndals. En el 534 el general romà d'Orient Belisari reconquereix la ciutat (campanyes al nord d'Àfrica sota l'emperador Justinià).[9] La dominació duraria fins al 709,[10] quan la ciutat, governada per l'oficial romà d'Orient Olban,[11] va caure en mans musulmanes, a causa de les disputes internes entre els visigots. De fet, algunes llegendes parlen de la revolta del Comte de Ceuta, Julià, com la causa de la seva caiguda.
Durant la revolta kharigita fou refugi dels exèrcits àrabs. Vers el 788 va ser envaïda per l'emirat idrissída. Els Banu Eisam o Banu Isam (dinastia fundada per Kennum Mudjbir) van actuar com una virtual dinastia independent més que com a delegats idríssides, però el 931 l'emir Abul ibn Kennum Aiysh al-Rida, va haver d'abdicar davant un atac cordovès i cedir el seu domini (que incloïa Tànger) al califa de Còrdova Abderraman III la ciutat va ser conquistada pel califat andalusí i fou objecte de disputa amb els fatimites.
La divisió que a l'inici del segle xi va sofrir el Califat en regnes de Taifes va permetre el domini dels hammudites (que dominaven Ceuta, Tànger, Algesires i Màlaga); es van encunyar monedes d'or (mancus ceptimus). Aprofitant l'anarquia el governador hammudita, Suqut al-Bargawati, proclamà la senyoria independent el 1061, i va fundar una dinastia pròpia reconeixent al califa abbàssida; va disputar als abbadites de Sevilla el control de l'estret. Va conservar el poder fins que es va haver de rendir als almoràvits el 1083 que hi van governar per mitjà d'un cadi.
Almohades (1142-1232) . A l'enfonsament d'aquests els van substituir els almohades i el cadi local fou enviat a l'exili; el govern fou sempre confiat a un príncep de la dinastia.
- Al Qâdî 'Iyâd Ibn Mûsâ Al Yahsûbî (1083-1149), cadi Ayyad.
- 1175-76 Ibn Dihya cadi i fou un erudit andalusí, estudià a Ceuta
- El 1227 s'hi produí el martiri de Sant Daniel i els seus companys.
Taifa de Múrcia (1232-1233). El 1232 la unitat almohade es va esmicolar amb Ibn Hud a Andalusia i els hàfsides al Magreb; el governador de Ceuta, Sayyid Abu Musa es va revoltar i va agafar el títol d'al Muayyad però assetjat pel califa almohade va haver d'entregar la ciutat a Ibn Hud que la va concedir a l'almirall al-Ghushi, però aquest fou enderrocat per la població que va portar al poder al ric mercader local Abu l-Abbas al-Yanashi que va haver de fer front a un setge dels genovesos; desencantats amb al-Yanashi els notables locals el van deposar i es van sotmetre altre cop als almohades, que hi van enviar com a governador a Ibn Khalas.
Taifa de Ceuta (1233-1236)
Marínida (1236-1242)
Hàfsida (1242-1249)
- Els hàfsides hi van fer una ràtzia el 1243, la van ocupar i la ciutat va reconèixer a Abu-Zakariyyà Yahya (I)[12] (1228-1249) a la mort del qual un cop d'estat local va expulsar els seus oficials i va donar el poder a Abu l-Qàssim Muhàmmad ibn Àhmad (1249-1279) que va reconèixer nominalment al califa almohade i va fundar la dinastia dels Banu l-Azaf que va durar fins al 1327.
Taifa de Ceuta (1249-1305)
- Jaume el Conqueridor va signar el tractat de Barcelona de 1274 que establia una aliança militar amb el soldà del Marroc Abu-Yússuf Yaqub ibn Abd-al-Haqq, tractat que després va fer valer el sultà per contractar els serveis d'una flota i exèrcit de mercenaris cristians per a la conquesta de Ceuta, quan va caure en poder del rei de Granada.[13]
- Segons la Concòrdia de Monteagudo del 1291, entre Castella i la Corona d'Aragó la ciutat romandria en mans de Castella. Muhammad III al-Mahlua la va recuperar per a l'Emirat de Granada el 1306 i la va saquejar.[14]
Emirat de Granada (1305-1309)
- En 1309 fou conquistada pel soldà marínida Abu-r-Rabí Sulayman ibn Yússuf amb ajuda aragonesa.
Marínida (1309-1310), Hàfsida (1310-1314), Marínida (1314-1315), Hàfsida (1315-1327)
Marínida (1327-1384)
- El 1339 un estol català manat per Gilabert de Cruïlles hi derrota una força naval marínida.[15]
- El 1351, és visitada pel viatger Ibn Battuta, dues vegades.
Emirat de Granada (1384-1386), Marínida (1386-1415)
Imperi Portuguès, «Regne de l'Algarve d'Além-mar em África» (1415-1580)
- El 21 d'agost de 1415, Joan I de Portugal, amb els seus fills Don Eduard, Don Pere i Don Enric el Navegant desembarquen a les actuals platges de San Amaro i conquistaren la ciutat per al Regne de Portugal. Davant els despropòsits de diversos capitans per a fer-se càrrec de la ciutat després de la conquesta, Pedro de Meneses es va presentar davant del Rei i amb un pal dit "Aleo" (amb el qual es feia un joc molt popular de l'època) va promulgar tal himne: "Senyor, amb aquest pal tinc prou per a defensar Ceuta de tots els seus enemics", a la pregunta de Joan I de Portugal de si era prou forta per a fer-se càrrec de tal responsabilitat. Pedro de Meneses va ser designat primer Governador i Capità General de la Ciutat. El famós Aleo es conserva actualment en el Santuari de La nostra Senyora d'Àfrica i ha anat passant de mà en mà a través de tots els Generals que accedeixen al comandament de la plaça jurant defensar la ciutat tal com va citar Pedro de Meneses. Després d'un tractat amb els marínides, aquest reconegueren Ceuta com a portuguesa. La ciutat va ser reconeguda com a portuguesa pel tractat d'Alcaçovas i el Tractat de Tordesillas. Després de la mort de Sebastià I de Portugal, el Regne de Portugal s'incorpora a la monarquia hispànica.
- Santa Beatriu de Silva, nascuda Beatriz de Silva y Meneses (Ceuta o Campo Maior, Portugal, 1424 - Toledo, 17 d'agost de 1491), va ser una santa portuguesa
Espanya
Consell de Portugal (1582-1668)
La ciutat formava part de l'Imperi Portuguès fins al 1640, després del qual va decidir mantenir-se a Espanya.[16]
El 1640 Ceuta no segueix Portugal en la secessió, i prefereix mantenir-se sota la sobirania de Felip IV de Castella. El 1656, es concedeix a la ciutat Carta de Naturalesa i afegix el títol de Fidelísima als quals ja ostentava de Noble i Leal. El 1668 un Tractat amb Portugal reconeix la sobirania espanyola sobre Ceuta i la seva jurisdicció.
Consell de Castella (1668-1812, 1814-1834)
El 1704 voltada per terra, resisteix el setge britànic que va prendre Gibraltar. També va resistir el setge (1694-1720) del soldà Ismail Ibn Sharif. El 1812 la Junta de Ciutat passa a ser Ajuntament Constitucional.
Província de Cadis (1834-1995)
El 1859-1860 la Guerra d'Àfrica li va donar una nova delimitació territorial. El 1912 fou suprimit el Penal i es va instaurar el Protectorat. El 1956 la independència del Marroc la va posar sota el punt de mira d'aquest país, qui des d'aleshores la va reivindicar. Però el 1960 l'ONU estudià la descolonització sense incloure Ceuta. El 1978 la Constitució Espanyola confirma l'espanyolitat de Ceuta i Melilla. En l'actualitat encara és objecte de disputa entre el Marroc i Espanya, igual com Melilla.2019
La Disposició Transitòria Cinquena de la Constitució espanyola permetia que la ciutat de Ceuta esdevinguera una comunitat autònoma a voluntat de la majoria de l'ajuntament. L'ajuntament així ho va fer i el Govern va remetre a les Corts Generals en gener de 1986 un projecte d'estatut d'autonomia.[17]
Ciutat autònoma
L'any 1995 es va aprovar a les Corts Generals un estatut específic (Llei Orgànica 1/1995, de 13 de març, d'Estatut d'Autonomia de Ceuta),[17] que tot i que no els concedeix capacitat legislativa,[18] sí que els permet proposar a les Corts les iniciatives legislatives que considerin oportunes. A diferència de les comunitats autònomes a l'Estat espanyol, no té assemblea legislativa autonòmica pròpia.2019
Ceuta té des d'aleshores un delegat del govern espanyol i directors provincials de cada ministeri que coordinen les competències no transferides. Quan la matèria sí ha sigut transferida, els directors provincials van ser incorporats com a personal de la ciutat autònoma.[17]
Incidents fronterers
Incident de 2021
El 17 de miag de 2021 es produeix un creuament massiu de persones vers les platges de la frontera entre el Marroc i Espanya en direcció a Ceuta i Melilla, a Espanya. Es va originar a causa d'un deteriorament de les relacions diplomàtiques entre els governs del Marroc i Espanya, després que el govern d'aquest últim admetés el trasllat del president de la República Àrab Sahrauí Democràtica, Brahim Ghali, a un hospital espanyol de La Rioja, a l'abril de 2021.[19][20] Un mes després de l'hospitalització, les forces de seguretat marroquines situades a la frontera de Ceuta, i en menor mesura les de Melilla, van relaxar els mecanismes de control, permetent el pas de migrants des del Marroc fins a la ciutat espanyola.[21]
Aproximadament 8.000 immigrants il·legals, dels quals 1.500 menors d'edat,[22] van travessar la frontera de la ciutat autònoma de Ceuta pels espigons de les platges de Benzú i el Tarajal.[23] El govern espanyol va respondre traslladant les forces de seguretat a la zona i implantant un mecanisme de devolució en calent.
Incident de 2026
A finals de juliol de 2026, aproximadament 60.000 persones, majoritàriament homes joves, van travessar la frontera des del Marroc cap a la ciutat autònoma de Ceuta, desbordant les instal·lacions d'acollida locals i provocant que el govern de Ceuta demanés al govern espanyol la declaració d'emergència nacional. La majoria va entrar nedant al voltant de l'escullera de Tarajal i Benzú o travessant a peu la línia de costa. El 31 de juliol, els funcionaris espanyols van dir que uns 50.000 havien tornat voluntàriament al Marroc. L'1 d'agost, es va informar que almenys 67 havien mort com a conseqüència de l'incident, la majoria associats a intents de creuar per mar.[24] El govern espanyol instal·là boies i un canal de vaixells de la Guàrdia Civil.[25] Mentre la Guàrdia Civil detecta membres de la intel·ligència marroquí entre les persones arribades a Ceuta,[26] hi hauria evidències sobre la permissivitat de la policia de frontera marroquina en facilitar la sortida de la població vers Ceuta.[27]
Cultura
El Dia de la Ciutat Autònoma de Ceuta és celebrat cada 2 de setembre.[17]
Persones il·lustres
En ésser una plaça militar, ha donat molts homes d'aquesta professió, entre ells el que fou capità general de Puerto Rico, en Carlos de Vargas y Cerveto (Ceuta, 1797 - Madrid, 1876).
Vegeu també
Referències
- ↑ «Nomenclàtor mundial - Oficina d'Onomàstica - Secció Filològica - Institut d'Estudis Catalans». [Consulta: 8 maig 2024].
- ↑ «Ceuta». citypopulation.de. [Consulta: 1r agost 2026].
- ↑ «Cepti». Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain. IEC. [Consulta: 1r agost 2026].
- ↑ Lucas, Andrea de. «Cinco siglos de historia que explican por qué Ceuta y Melilla son ciudades españolas: únicos territorios de la UE ubicados en África que Marruecos lleva décadas intentando recuperar» (en espanyol europeu), 30-07-2026. [Consulta: 1r agost 2026].
- ↑ Galera Victoria, Adoración «Las relaciones de colaboración de Ceuta y Melilla con el Estado, las Comunidades Autónomas y la Unión Europea». Revista de Derecho Político, 118, 2023, p. 177–199. ISSN: 0211-979X.
- ↑ Scarborough, Connie L. «La voz personal de Alfonso X en una "Cantiga" murciana». Alcanate: Revista de estudios Alfonsíes, 6, 2008, p. 297–308. ISSN: 1579-0576.
- ↑ McDonogh, Gary W. Iberian Worlds (en anglès). Taylor & Francis, 2009, p. 124. ISBN 978-0-415-94771-8.
- ↑ Gozalbes Cravioto, Enrique «El ejército romano de ocupación en Mauritania: Tingitana en el siglo I». Hispania Antiqua, 20, 1996, p. 253–272. ISSN: 2530-6464.
- ↑ No és clar si el 534 pertanyia als vàndals o havia passat a mans dels visigots
- ↑ Charles Diehl. L'Afrique byzantine: Histoire de la domination byzantine en Afrique (533-700) (en francès). Creative Media Partners, LLC, 27 juliol 2018. ISBN 978-0-270-57203-2.
- ↑ altres el consideren un oficial visigot i altres encara un cap dels berbers gomeres
- ↑ Gaspar Remiro, M. Relaciones de la Corona de Aragón con los estados musulmanes de Occidente: el negocio de Ceuta entre Jaime II de Aragón y Aburrebia Solaiman, sultán de Féz, contra Mohamed III de Granada (en castellà). Revista del Centro de Estudios Históricos de Granada y su Reino, 1923, p. 133.
- ↑ (francès) Alexandre Miltitz diu que fou Muhàmmad II a Manuel des consuls, v.2.1, p.267.
- ↑ (castellà) Vicente Ángel Álvarez Palenzuela, Historia de España de la Edad Media, p.493
- ↑ Els Castells catalans. vol.2. R. Dalmau, 1967, p. 654.
- ↑ Drinkwater, John. A History of the Late Siege of Gibraltar: With a Description and Account of that Garrison, from the Earliest Periods. T. Spilsbury, 1786, p. 95.
- 1 2 3 4 Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 497. ISBN 84-930048-0-4.
- ↑ Requejo Rodríguez, Paloma. «Ceuta y Melilla: Ciudades con Estatuto de Autonomía o Comunidades autónomas con Estatuto de Heteroorganización». Área de Derecho Constitucional. Universidad de Oviedo. Arxivat de l'original el 24 d'abril 2019. [Consulta: 24 abril 2019].
- ↑ Charte, Miguel; Charte. «La tensión por el Sáhara y la crisis económica en el norte de Marruecos: ¿qué hay detrás de la ola migratoria en Ceuta?» (en castellà). RTVE, 18-05-2021. [Consulta: 1r agost 2026].
- ↑ «Marruecos: La Legión toma las calles en Ceuta tras la entrada de cinco mil marroquíes este lunes» (en castellà). La Vanguardia, 18-05-2021. [Consulta: 1r agost 2026].
- ↑ «Un vídeo capta a la policía marroquí abriendo la frontera de Ceuta a un grupo de inmigrantes» (en castellà). El Pais, 18-05-2021. [Consulta: 1r agost 2026].
- ↑ Sakona, Javier. «Del colegio a la frontera: "Mandaron autobuses, los niños creían que era una excursión"» (en castellà). El Confidencial, 20-05-2021. [Consulta: 1r agost 2026].
- ↑ «Más de cien marroquíes entran en Ceuta bordeando los espigones marítimos fronterizos de Benzú y el Tarajal». Europa Press, 17-05-2021. [Consulta: 1r agost 2026].
- ↑ «Espanya diu que uns 69.500 migrants han tornat al Marroc després de l’entrada multitudinària a Ceuta». Viaweb, 01-08-2026. [Consulta: 1r agost 2026].
- ↑ Calatayud, Ketty. «Així és la barrera de boies que ja s’instal·la a Ceuta: 500 metres per frenar les entrades pel mar». El Nacional, 01-08-2026. [Consulta: 1r agost 2026].
- ↑ «La Guàrdia civil detecta agents d'intel·ligència del Marroc entre els migrants arribats a Ceuta». El Nacional, 02-08-2026. [Consulta: 3 agost 2026].
- ↑ Recio, Enrique. «Guardias civiles de Ceuta desmienten a Interior: «Los gendarmes estaban de brazos cruzados»» (en castellà). The Objective, 31-07-2026. [Consulta: 3 agost 2026].
Enllaços externs
- Web de la Ciutat Autònoma de Ceuta (castellà)
- Institut d'Estudis Ceutins (castellà)
