Baró de Viver
| |||||
| Tipus | barri administratiu de Barcelona i barri | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Epònim | baró de Viver | ||||
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Província | província de Barcelona | ||||
| Àmbit funcional territorial | Àmbit Metropolità de Barcelona | ||||
| Comarca | Barcelonès | ||||
| Municipi | Barcelona | ||||
| Districte | Sant Andreu | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 2.653 (2021) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 0,23 km² | ||||
El barri de Baró de Viver és un dels set del districte de Sant Andreu de Barcelona. Fou un dels quatre conjunts de cases barates aixecats a la ciutat a finals dels anys 1920.
Història
El 1928, el Patronato de la Habitación de Barcelona, a través del Foment de l'Habitatge Popular, va comprar a Maria Dolors de Càrcer i de Ros, marquesa de Castellvell, 52.218,52 m² de terrenys a la riba del riu Besòs, pertanyents al terme municipal de Santa Coloma de Gramenet. L'objectiu era construir-hi un polígon de cases barates per reallotjar els habitants de les barraques que encara quedaven a Montjuïc amb motiu de l'Exposició Internacional de 1929. El nou barri va ser batejat en honoar a Darius Rumeu i Freixa, segon baró de Viver i alcalde de la ciutat durant la dictadura de Primo de Rivera. Tot i que durant la República va canviar el nom pel de Pi i Margall, el franquisme va reinstaurar l'antic.[1]
El 1932 es va declarar la suspensió de pagaments, i el projecte va quedar en punt mort per la Guerra Civil. El 1941, l'Ajuntament va dissoldre el Patronat i va quedar-se'n el patrimoni. Quatre anys més tard es va crear l'Institut Municipal de l'Habitatge, que se'n va fer carrer el 1956. El 1958-1959, amb l'arribada de població emigrant, s'hi van construir nous blocs.[1]
El 1985, el barri va ser objecte d'un PERI (Pla Especial de Reforma Interior),[2] que va suposar la substitució de les cases barates per un grup d'habitatges dits Gran Saló, obra de l'arquitecte Emili Donato.[1][3]
Festa Major
La festa major del barri, que es fa a mitjan juny, dura un cap de setmana i és organitzada per la Comissió de Festes Baró de Viver. S'hi fan moltes activitats destinades a dinamitzar socialment i culturalment el barri, com ara una gimcana cívica o tallers multiculturals. No hi falten, tampoc, els torneigs esportius, les activitats per a la gent gran, els àpats populars i els balls de festa major.[4]
Actes destacats
- Timbalada. El primer acte de la festa major, que es fa el divendres a la tarda, és una trobada de grups de percussió del barri. Tots junts transiten pels carrers i s'adrecen cap al lloc on es faci el pregó.[4]
Referències
- 1 2 3 «Illa Baró de Viver». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Pla especial del barri del Baró de Viver», 12-03-1987.
- ↑ «Habitatges Gran Saló». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- 1 2 «Festa major del Baró de Viver». Cultura popular. Institut de Cultura de Barcelona. Arxivat de l'original el 22-06-2015.

