Baró de Viver

Plantilla:Infotaula geografia políticaBaró de Viver
Imatge
Habitatges de la plaça Baró de Viver
Tipusbarri administratiu de Barcelona i barri Modifica el valor a Wikidata
Epònimbaró de Viver Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Modifica el valor a Wikidata
 41° 26′ 52″ N, 2° 12′ 03″ E / 41.4479°N,2.2007°E / 41.4479; 2.2007
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
Àmbit funcional territorialÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
DistricteSant Andreu Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població2.653 (2021) Modifica el valor a Wikidata (11.534,78 hab./km²)
Geografia
Superfície0,23 km² Modifica el valor a Wikidata

El barri de Baró de Viver és un dels set del districte de Sant Andreu de Barcelona. Fou un dels quatre conjunts de cases barates aixecats a la ciutat a finals dels anys 1920.

Història

El 1928, el Patronato de la Habitación de Barcelona, a través del Foment de l'Habitatge Popular, va comprar a Maria Dolors de Càrcer i de Ros, marquesa de Castellvell, 52.218,52 m² de terrenys a la riba del riu Besòs, pertanyents al terme municipal de Santa Coloma de Gramenet. L'objectiu era construir-hi un polígon de cases barates per reallotjar els habitants de les barraques que encara quedaven a Montjuïc amb motiu de l'Exposició Internacional de 1929. El nou barri va ser batejat en honoar a Darius Rumeu i Freixa, segon baró de Viver i alcalde de la ciutat durant la dictadura de Primo de Rivera. Tot i que durant la República va canviar el nom pel de Pi i Margall, el franquisme va reinstaurar l'antic.[1]

El 1932 es va declarar la suspensió de pagaments, i el projecte va quedar en punt mort per la Guerra Civil. El 1941, l'Ajuntament va dissoldre el Patronat i va quedar-se'n el patrimoni. Quatre anys més tard es va crear l'Institut Municipal de l'Habitatge, que se'n va fer carrer el 1956. El 1958-1959, amb l'arribada de població emigrant, s'hi van construir nous blocs.[1]

El 1985, el barri va ser objecte d'un PERI (Pla Especial de Reforma Interior),[2] que va suposar la substitució de les cases barates per un grup d'habitatges dits Gran Saló, obra de l'arquitecte Emili Donato.[1][3]

Festa Major

La festa major del barri, que es fa a mitjan juny, dura un cap de setmana i és organitzada per la Comissió de Festes Baró de Viver. S'hi fan moltes activitats destinades a dinamitzar socialment i culturalment el barri, com ara una gimcana cívica o tallers multiculturals. No hi falten, tampoc, els torneigs esportius, les activitats per a la gent gran, els àpats populars i els balls de festa major.[4]

Actes destacats

  • Timbalada. El primer acte de la festa major, que es fa el divendres a la tarda, és una trobada de grups de percussió del barri. Tots junts transiten pels carrers i s'adrecen cap al lloc on es faci el pregó.[4]

Referències

  1. 1 2 3 «Illa Baró de Viver». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. ↑ «Pla especial del barri del Baró de Viver», 12-03-1987.
  3. ↑ «Habitatges Gran Saló». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  4. 1 2 «Festa major del Baró de Viver». Cultura popular. Institut de Cultura de Barcelona. Arxivat de l'original el 22-06-2015.