Batalla de Torà

Infotaula de conflicte militarBatalla de Torà
Conquesta feudal hispànica
Batalla de Torà (PI 1000)
Batalla de Torà
Batalla de Torà
Batalla de Torà
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Data1006
Coordenades41° 48′ 41″ N, 1° 24′ 14″ O / 41.811403°N,1.403856°O / 41.811403; -1.403856
LlocTorà
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Resultatvictòria comtal
Bàndols
Islam Califat de Còrdova Corona d'Aragó Comtat de Barcelona
Urgell Comtat d'Urgell
Comtat de Besalú
Comtat de Cerdanya
Comandants
Islam Abd-al-Màlik al-Mudhàffar Corona d'Aragó Ramon Borrell
Urgell Ermengol I d'Urgell
Bernat Tallaferro de Besalú,
Guifré II de Cerdanya

La batalla de Torà fou una batalla lliurada el 1006 a Torà entre una aliança dels comtes catalans i un exèrcit del Califat de Còrdova.

Les fonts

La font principal per a la batalla és Andreu de Fleury, qui probablement va rebre la informació, detallada i precisa, durant un viatge a Catalunya. La va incorporar al seu Miracula Sancti Benedicti[1] al voltant de 1043.[2] La batalla no hi és datada amb precisió, però els noms dels comtes que hi participaren i que Andreu indica, permeten situar-la entre els anys 992 i 1010. Andreu afirma que el califa Hixam II va morir en l'enfrontament, però això és una llegenda.

Antecedents

Ramon Borrell va dirigir el 1003 una expedició a Lleida que va ser contestada amb una nova ràtzia del fill del recentment mort hàjib Almansor, Abd-al-Malik al-Mudhàffar,[2] que va devastar amb un exèrcit andalusí de 17.000 homes les regions occidentals del comtat de Barcelona, la serra del Montseny, les comarques d'Igualada i Manresa a l'Osona, tot destruint els castells de Montmagastre, Meià i Castellolí, passant al sud del comtat d'Urgell.

El 1006,[3] Abd-al-Màlik al-Mudhàffar realitzà una nova incursió contra la Segarra i la Ribagorça, destruint totes les seves esglésies, com ara la catedral de Roda d'Isàvena.[4]

Batalla

Arran d'aquesta incursió, els comtes catalans Ramon Borrell de Barcelona, Bernat Tallaferro de Besalú, Guifré II de Cerdanya i Ermengol I d'Urgell van reunir les seves forces a «castrum Thoranum», castell o lloc fortificat que s'ha identificat amb Torà. Els seus contingents estarien formats, segons la crònica, per uns 500 cavallers, a més de la mainada. En veure l'exèrcit musulmà, Bernat Tallaferro va pronunciar un discurs per convèncer els altres comtes de sortir a trobar l'enemic a camp obert. A favor dels comtes jugava el factor sorpresa, ja que molt segurament els andalusins no esperaven trobar-se amb la host dels quatre comtes en un indret com aquell. Així, la càrrega dels cavallers comtals va trencar la línia d'avantguarda enemiga[5] i va provocar la desbandada general dels andalusins, que van patir unes 5.000 baixes.

La derrota obligà Abd-al-Màlik al-Mudhàffar a retirar-se a l'Àndalus.

Referències

  1. ↑ (llatí) Andreu de Fleury, Miracula Sancti Benedicti
  2. 1 2 Erdmann, Carl. Die Entstehung des Kreuzzugsgedankens. 1a ed. Stuttgart Kohl hammer, 1935, p.90.
  3. ↑ Hernàndez Cardona, Francesc Xavier. Història militar de Catalunya, vol. I, dels íbers als carolingis. 1a ed. Rafael Dalmau Editor, 2001, p.164. ISBN 84-232-0639-4.
  4. ↑ Junyent, Eduardo. L'arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic. L'Abadia de Montserrat, 1983, p.53. ISBN 8472025551.
  5. ↑ Vergés Pons, Oliver. Urgell Mil Anys Enrere (tesi), 2017, p. 341-345.