1006
| Tipus | any  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1006 (mvi) |
| Islàmic | 396 – 397 |
| Xinès | 3702 – 3703 |
| Hebreu | 4766 – 4767 |
| Calendaris hindús | 1061 – 1062 (Vikram Samvat) 928 – 929 (Shaka Samvat) 4107 – 4108 (Kali Yuga) |
| Persa | 384 – 385 |
| Armeni | 455 |
| Rúnic | 1256 |
| Ab urbe condita | 1759 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle x - segle xi - segle xii | |
| Dècades | |
| 970 980 990 - 1000 - 1010 1020 1030 | |
| Anys | |
| 1003 1004 1005 - 1006 - 1007 1008 1009 | |
Esdeveniments
Països catalans
- Agost - Roda d'Isàvena, Ribagorça: en la ràtzia efectuada, Abd al-Malik destrossa la catedral.
Comtat de Cerdanya, Berga i Conflent
Al comtat de Cerdanya, Conflent i Berga el comte Guifré II de Cerdanya, Berga i Conflent dona diverses possessions a prop de Vernet (Conflent) a Sant Martí del Canígó.[1]
- 1006: Es restaura Sant Pere de Casserres.[2]
Europa
- 16 d'octubre: Un incendi destrueix l'Abadia de Tournus.[3]
- Juliol: Sven Tveskæg torna a Anglaterra. El rei Æthelred el desafortunat li va pagar 36.000 lliures de danegeld.[4]
- Estiu: Trobada entre Robert II de França i Enric II el Sant al riu Mosa, a la frontera entre els dos regnes.[5]
- Setembre: el rei Robert II de França i Enric II del Sacre Imperi assetgen Valenciennes en el seu atac contra Balduí IV de Flandes.[5]
- 16 d'octubre: s'incendia l'abadia de Sant Filibert de Tournus.[6]
- El rei d'Alemanya, futur emperador Enric II el Sant i la seva dona Cunegunda de Luxemburg prohibeixen els mercats d'esclaus a Mecklenburg, cosa que significa la fi de l'esclavitud a Alemanya.[7]
Resta del món
- Java: erupció del volcà Merapi.[8]
- Març - Abril: el sultà Gaznèvida Mahmud de Ghazna marxa de Ghazni per repremir la revolta del Panjab, travessa el riu Indus. A prop de Peshawar derrota l'exèrcit del rajà Shahiya, Ânandapâla. Ocupa i saqueja Multan i destrueix la seva mesquita en el seu combat contra l'Ismaïlisme.[9]
Europa i Imperi Romà d'Orient entorn l'any 1000 - 31 d'agost: Revolta d'Abu Rakwa, pretendent omeia al tron de el Caire amb un exèrcit d'amazics i banu qurra reclutats a Barca. Però van haver de retrocedí degut als nubis que havien enrolat els Fatimites d'Egipte. Abu Rakwa es va refugiar a Núbia però els fatimites el van executar l'any següent.[11]
- El Qarakhànida Ahmad Arslan Kan envaeix el Khorasan, cosa que fa que Mahmud de Ghazna ha d'abanadonar la seva campanya contra l'Índia.[12]
Naixements
Països catalans
- Sança de Castella, infanta de Castella i comtessa consort de Barcelona (1021-1027). (m.1027)
Europa
- 14 d'octubre: Jofré II Martell del Comtat d'Anjou.[13]
- Constantí X Ducas, Emperador romà d'Orient entre els anys 1059 i 1067. Durant el seu regnat és atacat pels turcs uzes a Hongria i pels seljúcides a Àsia Menor.[14]
- Ísleifr Gizurarson, primer bisbe islandès.[15]
Altres continents
- Khawâdjâ Abdallâh Ansârî, jurista, exegeta de l'islam, mestre, historiador i orador del Gran Khorasan.[16]
Necrològiques
Països catalans i Occitània
- Fulcrà de Lodeva, bisbe de Lodeva i abat de l'Abadia de Sant Guilhèm dau Desèrt, venerat com a sant cristià.[17]
Europa
Enric II i Gisela, duquesos de Baviera 
Emma d'Itàlia, reina de França 
Maud de Normandia, comtessa de Blois
- Grímr Droplaugarson, bóndi, skald i viking. (n.965)
- Ælfhelm de York: noble anglès, ealdorman de Northúmbria.[21]
- Cenwulf de Winchester, bisbe de Winchester i abat de Peterborough.[22]
- Hildebert, abat de Sant Ouen de Rouen.[23]
- Giovanni Orseolo, primer dux de Dalmàcia. Fill de Pietro II Arseolo, dux de Venècia. Mort a causa de la plaga.[24]
- Ólafur pái Höskuldsson, mercader i cabdill víking de l'Estat Lliure d'Islàndia. És un dels personatges principals de la Saga de Laxdœla.[25]
- Thorvald Eiriksson, explorador víking, fill d'Erik el Roig. Va seguir el seu germà Leif Eriksson en el descobriment de Vinland (Amèrica).[26]
Salt Fulcrà de Lodeva
Altres continents
- 1 de desembre - Gao Qiong, general de la dinastia Song.[27]
- Al-Marzuban, tretzè sobirà de la Dinastia Samànida de Pèrsia.[28]
- Sherira Gaon, rabí i filòsof jueu. Cap de l'acadèmia talmúdica de Pumbedita, Babilònia. Escriu una història sobre l'origen del Talmud. Ajuda al renaixement de l'idioma hebreu a Babilònia.[29]
Referències
- ↑ Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a edició. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, p. 159. ISBN 978-84-17116-89-7.
- ↑ de Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 35. ISBN 978-84-7306-561-0.
- ↑ Raymond Oursel, Floraison de la sculpture romane. Volume 1, Zodiaque, 1973.
- ↑ Anglo-Saxon England. Cambridge (GB): Cambridge University Press, 2007. ISBN 978-0-521-88343-6.
- 1 2 Etudes Sur Le Regne de Robert Le Pieux (996-1031) (en francès). Slatkine.
- ↑ Oursel, Raymond. Floraison de la sculpture romane (en francès). Zodiaque, 1973.
- ↑ Pernoud, Régine. Les saints au Moyen Age: la sainteté est-elle pour aujourd'hui?. París: Plon, 1984. ISBN 978-2-259-01186-0.
- ↑ «A history of Merapi». Arxivat de l'original el 2007-02-08. [Consulta: 20 febrer 2007].
- ↑ Nāẓim, Muhammad. The Life and Times of Sultan Mahmud of Ghazna (en anglès). CUP Archive, 1971.
- ↑ Pingré, Alexandre Guy. Cométographie: ou, Traité historique et théorique des comètes (en francès). Imprimerie royale, 1783.
- ↑ Thiry, Jacques. Le Sahara libyen dans l'Afrique du nord médiévale (en francès). Peeters Publishers, 1995. ISBN 978-90-6831-739-8.
- ↑ Louis Bréhier, , Paris, Albin Michel, 1946, 596 p.
- ↑ «Geoffrey II | Angevin Ruler, Plantagenet Dynasty, French King | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-07-11 [Consulta: 24 desembre 2025].
- ↑ Sur les Doukas, voir Khazhdan (1991), « Doukas », vol. 1, p. 655
- ↑ «Ísleifur Gissurarson | Icelandic bishop | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-07-11 [Consulta: 24 desembre 2025].
- ↑ «ʿAbd Allāh ibn Muḥammad Abū Ismā´īl Anṣārī al-Harawī (1006-1089)» (en francès). [Consulta: 24 desembre 2025].
- ↑ «San Fulcranno (Fulcrano) di Lodeve» (en italià). [Consulta: 24 desembre 2025].
- ↑ Biographie, Deutsche. «Gisela, Bayern, Herzogin - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 24 desembre 2025].
- ↑ Europäische Stammtafeln: Stammtafeln zur Geschichte der europäischen Staaten. Marburg: Stargardt, 1978, p. Volum III, Tafel 54. ISBN 978-3-465-03292-2.
- ↑ Kate Norgate, Odo of Champagne, Count of Blois and 'Tyrant of Burgundy', The English Historical Review, Vol. 5, No. 19 (July, 1890), p. 487
- ↑ The Anglo-Saxon chronicle. Nova York: Routledge, 1996, p. 136. ISBN 978-0-415-92129-9.
- ↑ The Wiley-Blackwell encyclopedia of Anglo-Saxon England. Second edition. Chichester, West Sussex: Wiley Blackwell, 2014, p. 549. ISBN 978-0-470-65632-7.
- ↑ Gazeau, Véronique. Normannia monastica (en francès). Publications du CRAHM, 2007, p. 241-242. ISBN 978-2-902685-44-8.
- ↑ «ORSEOLO, Pietro II - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 24 desembre 2025].
- ↑ Laxdæla Saga. Repr. Harmondsworth: Penguin Books, 1986, p. 267. ISBN 978-0-14-044218-2.
- ↑ Jared Diamond (trad. Agnès Botz et Jean-Luc Fidel), , Gallimard, coll. « NRF essais », 2006, 648 p. (ISBN 978-2-07-077672-6).
- ↑ Lorge, Peter (2015). The Reunification of Chia: Peace through War under the Song Dynasty. p. 265-269.
- ↑ «ĀL-E BĀVAND» (en anglès americà). [Consulta: 24 desembre 2025].
- ↑ Sherira ben Haninah Gaon.