Batalla del Fossat

Infotaula de conflicte militarBatalla del Fossat
Campanyes de Mahoma
Batalla del Fossat (Orient Pròxim)
Batalla del Fossat
Batalla del Fossat
Batalla del Fossat

Esquema de la batalla
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
DataDel 31 de març a l'abril de 627
Coordenades24° 30′ N, 39° 36′ E / 24.5°N,39.6°E / 24.5; 39.6
LlocMedina
EstatAràbia Saudita Modifica el valor a Wikidata
ResultatSetge fallit i victòria musulmana
Bàndols
Musulmans Quraix
Banu Qaynuqà
Banu n-Nadir
Comandants
Mahoma Abu-Sufyan ibn Harb
Forces
3.000[1] 10.000[1]

La batalla del Fossat o batalla de la Rasa (àrab: غزوة الخندق, ḡazwat al-Ḫandaq)[2] coneguda també com a batalla d'Ahzab o batalla dels Confederats (àrab: غزوة الاحزاب, ḡazwat al-Aḥzāb) i com a setge de Medina, fou una sèrie d'enfrontaments durant el setge de Yathrib (Medina) per tribus àrabs (de la Meca) i jueves.

Antecedents

Per escapar de la persecució dels ciutadans de la Meca, Mahoma i molts dels seus seguidors musulmans van emigrar de la Meca a la veïna ciutat de Medina el 622,[3] que es trobava en un oasi en la principal ruta comercial de la Meca, i les tensions entre les dues viles van créixer, fins que l'any 623 quan els musulmans van iniciar una sèrie d'atacs a les caravanes dels Quraix.[4]

La batalla de Badr, l'any 624 fou la primera batalla entre mequesos i medinesos, en la que una petita força musulmana en va derrotar una de molt superior de mesquesos,[5] i el 625 els musulmans de nou derrotaren els mecans en la batalla de l'Úhud.[6]

Batalla

La força dels exèrcits atacants confederats, formats per homes de la Meca, beduïns i abissinis,[7] era d'uns deu mil homes (600 a cavall o camell) encapçalats per Abu-Sufyan ibn Harb[1] i els defensors medinesos eren uns tres mil. La batalla es va iniciar el 31 de març del 627.[8]

Els defensors eren principalment els musulmans dirigits pel profeta Mahoma; encara que poc nombrosos, sense temps ni recursos per construir una nova muralla,[9] i aconsellats per un seguidor persa[6] van cavar un fossat o rasa que combinada amb les fortificacions ja existents a Medina feia poc útil la cavalleria dels confederats, i va estancar la situació. Els confederats van intentar aconseguir que els seus aliats Banu Quraydha ataquessin Medina pel sud,[9] però Mahoma per mitjans diplomàtics va fer fracassar les negociacions; els defensors ben organitzats van trencar la moral dels atacants[9] i junt amb les condicions atmosfèriques van fer acabar el setge en fracàs. Els musulmans van tenir molt poques baixes.[9]

Conseqüències

Després de la retirada dels confederats, la veïna tribu dels Banu Quraydha, considerada traïdora pels musulmans,[1] fou assetjada pels musulmans[6] i es va haver de rendir sense condicions, amb la mort d'entre 600 a 900 jueus.[7] i la captura d'un enorme arsenal.[10] La derrota va fer perdre als de la Meca el seu comerç i molt del seu prestigi, i nombrosos no-musulmans es van seguir convertint a l'islam.[11]

Referències

  1. 1 2 3 4 Kemp, Arthur. Jihad: Islam's 1,300 Year War Against Western Civilisation (en anglès). Lulu.com, 2008, p.8-9. ISBN 1409205029.
  2. ↑ Ronart, Stephan; Ronart, Nandy. Concise encyclopaedia of Arabic civilization: the Arab East (en anglès). Praeger, 1960, p. vol.1, p.88.
  3. ↑ Gabriel (2007):p.65-66
  4. ↑ Gabriel (2007):p.76-85
  5. ↑ Davis, Paul K. 100 Decisive Battles: From Ancient Times to the Present (en anglès). Oxford University Press, 2001, p.97-98. ISBN 0195143663.
  6. 1 2 3 Zeitlin (2007):p.12
  7. 1 2 Zeitlin (2007):p.13
  8. ↑ Watt (1956):p.36
  9. 1 2 3 4 Ibn El-Neil. The Truth About Islam (en anglès). Strategic Book Publishing, 2008, p.151. ISBN 1606932594.
  10. ↑ Kister, M. J.. The Massacre of the Banu Qurayza: A Re-examination of a Tradition (en anglès). Polity, 1986, p.94. ISBN 0745639984.
  11. ↑ Berry, Donald Lee. Pictures of Islam (en anglès). Pictures of Islam, 2007, p.30. ISBN 0881460869.

Bibliografia