Batalla del Fossat
| Campanyes de Mahoma | |||
|---|---|---|---|
  Batalla del Fossat Batalla del Fossat | |||
 Esquema de la batalla | |||
| Tipus | batalla  | ||
| Data | Del 31 de març a l'abril de 627 | ||
| Coordenades | 24° 30′ N, 39° 36′ E / 24.5°N,39.6°E | ||
| Lloc | Medina | ||
| Estat | Aràbia Saudita | ||
| Resultat | Setge fallit i victòria musulmana | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
La batalla del Fossat o batalla de la Rasa (àrab: غزوة الخندق, ḡazwat al-Ḫandaq)[2] coneguda també com a batalla d'Ahzab o batalla dels Confederats (àrab: غزوة الاحزاب, ḡazwat al-Aḥzāb) i com a setge de Medina, fou una sèrie d'enfrontaments durant el setge de Yathrib (Medina) per tribus àrabs (de la Meca) i jueves.
Antecedents
Per escapar de la persecució dels ciutadans de la Meca, Mahoma i molts dels seus seguidors musulmans van emigrar de la Meca a la veïna ciutat de Medina el 622,[3] que es trobava en un oasi en la principal ruta comercial de la Meca, i les tensions entre les dues viles van créixer, fins que l'any 623 quan els musulmans van iniciar una sèrie d'atacs a les caravanes dels Quraix.[4]
La batalla de Badr, l'any 624 fou la primera batalla entre mequesos i medinesos, en la que una petita força musulmana en va derrotar una de molt superior de mesquesos,[5] i el 625 els musulmans de nou derrotaren els mecans en la batalla de l'Úhud.[6]
Batalla
La força dels exèrcits atacants confederats, formats per homes de la Meca, beduïns i abissinis,[7] era d'uns deu mil homes (600 a cavall o camell) encapçalats per Abu-Sufyan ibn Harb[1] i els defensors medinesos eren uns tres mil. La batalla es va iniciar el 31 de març del 627.[8]
Els defensors eren principalment els musulmans dirigits pel profeta Mahoma; encara que poc nombrosos, sense temps ni recursos per construir una nova muralla,[9] i aconsellats per un seguidor persa[6] van cavar un fossat o rasa que combinada amb les fortificacions ja existents a Medina feia poc útil la cavalleria dels confederats, i va estancar la situació. Els confederats van intentar aconseguir que els seus aliats Banu Quraydha ataquessin Medina pel sud,[9] però Mahoma per mitjans diplomàtics va fer fracassar les negociacions; els defensors ben organitzats van trencar la moral dels atacants[9] i junt amb les condicions atmosfèriques van fer acabar el setge en fracàs. Els musulmans van tenir molt poques baixes.[9]
Conseqüències
Després de la retirada dels confederats, la veïna tribu dels Banu Quraydha, considerada traïdora pels musulmans,[1] fou assetjada pels musulmans[6] i es va haver de rendir sense condicions, amb la mort d'entre 600 a 900 jueus.[7] i la captura d'un enorme arsenal.[10] La derrota va fer perdre als de la Meca el seu comerç i molt del seu prestigi, i nombrosos no-musulmans es van seguir convertint a l'islam.[11]
Referències
- 1 2 3 4 Kemp, Arthur. Jihad: Islam's 1,300 Year War Against Western Civilisation (en anglès). Lulu.com, 2008, p.8-9. ISBN 1409205029.
- ↑ Ronart, Stephan; Ronart, Nandy. Concise encyclopaedia of Arabic civilization: the Arab East (en anglès). Praeger, 1960, p. vol.1, p.88.
- ↑ Gabriel (2007):p.65-66
- ↑ Gabriel (2007):p.76-85
- ↑ Davis, Paul K. 100 Decisive Battles: From Ancient Times to the Present (en anglès). Oxford University Press, 2001, p.97-98. ISBN 0195143663.
- 1 2 3 Zeitlin (2007):p.12
- 1 2 Zeitlin (2007):p.13
- ↑ Watt (1956):p.36
- 1 2 3 4 Ibn El-Neil. The Truth About Islam (en anglès). Strategic Book Publishing, 2008, p.151. ISBN 1606932594.
- ↑ Kister, M. J.. The Massacre of the Banu Qurayza: A Re-examination of a Tradition (en anglès). Polity, 1986, p.94. ISBN 0745639984.
- ↑ Berry, Donald Lee. Pictures of Islam (en anglès). Pictures of Islam, 2007, p.30. ISBN 0881460869.
Bibliografia
- Guillaume, Alfred, The Life of Muhammad: A Translation of Ibn Ishaq's Sirat Rasul Allah. Oxford University Press, 1955. ISBN 0-19-636033-1
- Buchanan, Allen E.; Margaret Moore. 'States, Nations, and Borders: The Ethics of Making Boundaries. Cambridge: Cambridge University Press, 2003. ISBN 0521525756.
- Donner, Fred. Narratives of Islamic Origins: The Beginnings of Islamic Historical Writing. Darwin Press, 1998. ISBN 0-87850-127-4.
- Gabriel, Richard A. Muhammad: Islam's First Great General (en anglès). University of Oklahoma Press, 2007. ISBN 0806138602. «Gabriel»
- Glasse, Cyril; Huston Smith. New Encyclopedia of Islam: A Revised Edition of the Concise Encyclopedia of Islam. Rowman Altamira, 2003. ASIN: 0759101906.
- Heck, Gene W. "Arabia Without Spices: An Alternate Hypothesis", in: Journal Of The American Oriental Society 123 (2003), p. 547-567.
- Zeitlin, Irving M. The Historical Muhammad (en anglès). Polity, 2007. ISBN 0745639984.
- Martin Lings. Muhammad: his life based on the earliest sources. Allen & Unwin, 1983. ISBN 0042970423.
- Maududi, Sayyid Abul Ala. The Meaning of the Qur'an. Lahore: Islamic Publications Limited, 1967. ISBN 1-56744-134-3.
- William Muir, A Life of Mahomet and History of Islam to the Era of the Hegira, vol. 3. London: Smith, Elder & Co, 1861.
- Shibli Nomani. Sirat al-Nabi. Karachi: Pakistan Historical Society, 1970.
- Peters, Francis E. Muhammad and the Origins of Islam. Albany: State University of New York Press, 1994. ISBN 0791418758.
- Peterson, Daniel C.. Muhammad. Prophet of God. Grand Rapids, Michigan: Wm. B. Eerdmans Publishing co., 2007. ISBN 0802807542.
- Tariq Ramadan. In the Footsteps of the Prophet. New York: Oxford University Press, 2007. ISBN 0195308808.
- Reeves, Minou. Muhammad in Europe: A Thousand Years of Western Myth-Making. NYU Press, 2003. ISBN 978-0814775646.
- Rodinson, Maxime. Muhammad: Prophet of Islam. Tauris Parke Paperbacks, 2002. ISBN 1860648274.
- William Montgomery Watt. Muhammad at Mecca. Oxford University Press, 1953. ASIN: B000IUA52A.
- William Montgomery Watt. Muhammad at Medina. Oxford University Press, 1956. ISBN 0195773071.
- William Montgomery Watt. Muhammad: Prophet and Statesman. Oxford University Press, 1974. ISBN 0198810784.
- Zafrulla Khan, Muhammad. Muhammad, Seal of the Prophets. Routledge, 1980. ISBN 0710006101.